Bosc de Poblet – Vimbodí

La reforestació del bosc de Poblet iniciada a principis del segle XX fou una tasca que s’anà perllongant durant dècades.

Amb la finalitat de tenir planter forestal per poder-ne fer repoblacions l’any 1906 s’expropià la finca de la Pena (aleshores de propietat particular), on es construïren varies terrasses amb murs de pedra seca per fer planta forestal. Més tard també es feu planter als terrenys de les cases forestals de Castellfollit i del Tillar, i també al barranc del mas d’en Llort (aquest fora dels límits del bosc de Poblet).

Foto realitzada l’any 1907 per l’enginyer Josep Reig. Es pot apreciar com la casa forestal encara no estava construïda. L’edifici que es veu son les restes de l’antiga granja pobletana de la Pena.

Terrasses del viver al costat de la casa forestal de la Pena

El meu germà i la meva germana, el José i l’Antònia, m’han explicat algunes vegades com pujaven a peu des de l’Espluga per anar a treballar al viver de la Pena. Ho feien a la temporada de finals d’hivern, per tal de preparar el planter per la primavera. Aleshores tenien 17 i 13 anys respectivament, era als voltants de l’any 1957. Sortien fosc de casa per arribar a les nou del matí a dalt de la Pena. Eren una colla de vuit o nou nois i noies de l’Espluga. Pujaven pel camí de les Masies i després pel sender que passava per les pedreres (el mateix sender que actualment és l’itinerai de l’alzinar de la Pena). També anaven a treballar cinc o sis nois més, que venien, també a peu, des de Montblanc passant per la Trinitat.

La feina de les noies era la de col·locar els petits pins amb l’arrel nua dins d’uns petits recipients de ceràmica i omplir-los amb terra. Les restes d’alguns d’aquests testos de ceràmica són els que podem trobar actualment per alguns llocs del bosc de Poblet on es realitzaren les darreres repoblacions.

Els nois feien tasques de manteniment a les pistes forestals, netejaven les cunetes i tapaven els clots amb grava.

Restes dels recipients de ceràmica utilitzats per la plantació de pins.

Plantació de Pinus pinastre al barranc dels Torners

Les terrasses del viver actualment

Aquest 14 de novembre ha fet 150 anys del naixement de Josep Reig i Palau (Vilabertran 1863. Barcelona 1917), que cursà estudis d’enginyer de monts i que l’any 1901 elaborà un informe on es prioritzaven les actuacions urgents a realitzar pel recent creat Servei Hidrològic – Forestal. Una de les prioritats era la reforestació de la capçalera del riu Francolí.

En l’esmenta’t informe, en Reig deixava clara la seva idea visionaria de la funció educativa que reportarien els resultats positius de la reforestació del bosc i que podien donar a conèixer el valors naturals i les millores socials i econòmiques dels treballs forestals.

 L’enginyer Josep Reig, fou doncs, precursor dels treballs de reforestació del bosc de Poblet a principis del s.XX i alhora un ferm activista del que aleshores s’anomenava propaganda forestal i que avui en diríem educació ambiental.

Per més informació sobre Josep Reig podeu consultar un llibre amb la seva biografia en PDF.

A finals del segle XVIII hi va haver un llarg litigi entre el monestir cistercenc de Poblet i la vila de Vimbodí per qüestions dels límits dels seus respectius termes. De fet els enfrontaments i litigis entre Vimbodí i Poblet van ser constants al llarg de gairebé set segles, especialment els relacionats amb el bosc de Poblet i el seu aprofitament.

Com sempre el monestir sortia guanyant, si bé alguna vegada tenia que fer concessions per calmar els ànims.

Aquest gravat de finals del segle XVIII l’encarregà el monestir per deixar ben clar quin era el seu terme i els límits.

Val la pena fixar-nos en molts dels detalls i en la toponímia emprada. Per exemple l’antiga granja de la Pena deuria ser una construcció força important, dons al gravat esta dibuixada amb tres pisos i moltes finestres.

En les publicacions forestals de principis del s. XX hi trobem ressenyes sobre els treballs que s’estaven realitzant en alguns indrets. Concretament en una publicació de 1910 “Ligera idea de los trabajos hidrológico-forestales que efectúa el Estado” s’hi fa referència als treballs que s’estaven realitzant al bosc de Poblet. L’article va acompanyat de diferents fotografies. Una de les fotografies, feta per l’enginyer Josep Reig, és sobre els treballs de la correcció hidrològica de la capçalera del barranc de la Pena.

Fotografia feta a principis s.XX per l’enginyer Josep Reig

Precisament ara, passats més de 100 anys, i gràcies als treballs de neteja realitzats pels joves de l’Agrupament Escolta l’Estornell de l’Espluga de Francolí amb col·laboració del personal del paratge natural de Poblet, he pogut fer una nova fotografia i fer la comparativa de l’estat d’aquelles obres.

Comparativa de l’estat dels treballs després de la neteja realitzada