Casa forestal de la Pena

La casa forestal de la Pena és la més gran de les tres existents al bosc de Poblet. Fou construïda per l’enginyer de forests Josep Reig a principis del segle XX i s’inaugurà l’any 1910. La seva construcció es realitzà amb les pedres i restes de l’antiga granja cistercenca que hi hagué en aquell indret i documentada des de l’any 1201.

L’any 1906 l’Estat expropià la finca de la Pena, que havia passat a mans privades després de la desamortització de 1835, i inicià els treballs per la construcció d’un viver forestal a base de fer diferents bancals de terra amb margues de pedra seca que encara perduren avui.

L’estil arquitectònic de la casa forestal correspon al de principis de segle, és a dir al modernisme. A la façana hi destaquen unes rajoles de ceràmica de la Bisbal col·locades com a elements decoratius a les cantoneres i també formant unes sanefes que volten les quatre façanes de la casa.

A la part exterior hi trobarem baranes fetes amb pedra de rocalla, així com una petita bassa també revestia amb rocalla i amb una font en forma de cascada típica de l’estil modernista. Tots aquests elements són originals i tenen més de 110 anys.

En un relat sobre la visita al bosc de Poblet realitzada per Carles Camps i d’Olzinelles, Marqués de Camps, el juny de 1911, trobem una descripció de la casa forestal de la Pena en aquella època:

El chalet o casa forestal es una cómoda construcción para el Ingeniero Jefe, Ayudante y un guarda … y en el centro del chalet hay un vasto salón, donde al par que pueden cobijarse en un momento dado hasta cuarenta personas, está instalado el museo en formación del monte.

Allí se ven planos, fotografías ejemplares de animales dañinos y aves útiles y perjudiciales, muestras de maderas, cortezas, carbones, resinas etc. Con los datos de producción, potencia calórica, análisis y cuanto pueda interesar para que viendo, se eduquen los visitantes de todas clases que por allí ya empiezan a circular; en la parte alta de dicho salón hay tres grupos de inscripciones que completan la exposición educativa, con máximas forestales que dicen así:

-  “Si retienes la gota de agua en las alturas, habrás vencido la inundación en el valle, transformando a la vez el escaso manantial en fuente copiosa”.

-  “No hay agricultura posible sin montes, ni montes sin el amor de los pueblos a los árboles”.

- “El árbol es la hermosura del campo, la defensa de los cauces y la providencia de las montañas”.

- “Repuebla las montañas y ensancharás en pacífica conquista al suelo de la Patria”.

- “Si contemplas el valle fecundo y surcado por mansas corrientes, eleva la vista y hallarás el monte poblado de árboles”.

-  “El grado de civilización de un país se mide por el estado de sus montes”.

- “Cultiva el monte y fortalecerás el cuerpo y el espíritu”.

- “Como tributo  a la Patria, deja siquiera un árbol plantado por tu mano”.

- “La contemplación de la Naturaleza en la soledad del monte enaltece el alma, acercándola a su Creador”.

Aquestes inscripcions van quedar ocultes després de la profunda reforma efectuada durant la dècada dels anys setanta del segle passat per part de l’ICONA (Institut per la Conservació de la Naturalesa) que convertiren la casa en un “xalet forestal” amb tot tipus de serveis i comoditats. Destinat la casa com un lloc de vacances per a enginyers i altres personalitats.

Actualment la casa no té cap tipus d’activitat i resta tancada, si bé està ben conservada per part del personal del Paratge Natural de Poblet.

És una veritable llàstima tenir aquesta casa sense cap tipus d’ús i tancada al públic, i més si tenim en compte la funció d’ecomuseu i de divulgació ambiental amb que l’enginyer Josep Reig la va dotar i destinar l’any 1910.

 

 


 

Share and Enjoy

Publicat dins de Història, Patrimoni Arquitectònic | Envia un comentari

El pou de gel de la Pena

Al costat de la pista forestal que puja des de Poblet fins a la Pena trobem la cavitat d’un antic pou de gel. Les restes que el visitant pot veure al seu interior acostumen a confondre’l, ja que en realitat res tenen a veure amb la utilitat que va tenir el pou de gel.

Aquest pou de gel fou explotat pel monestir de Poblet. Desconeixem la data de construcció, però possiblement sigui del segle XVI. La dada més antiga que tenim d’aquest pou és d’un gravat del 1798 (croquis – plànol de l’antic terme del monestir de Poblet) on hi ha dibuixat el pou de gel de la Pena. El seu diàmetre és el més gran de tots els pous de gel inventariats a les Muntanyes de Prades.

Però com he comentat, actualment, el que veiem dins de la cavitat no té cap relació amb l’explotació del gel. Es tracta de les restes d’una construcció realitzada a principis del segle XX pel enginyer de forests que aprofità el cilindre de l’antic pou per fer-hi una casa forestal. Podem veure la descripció del pou reutilitzat com a casa forestal que trobem en una publicació de l’any 1912 del “Cuerpo Nacional de Ingenieros de Montes” sobre una assemblea forestal celebrada a Lleida el juliol d’aquell any.

A las diez llegamos a la construcción denominada “Pozo de la Nieve”, que es un edificio que consta de planta baja, destinado a depósito de herramientas, útiles de trabajo y materiales de todas clases; el piso principal destinado a albergue de obreros, capataz para 40 personas, y una habitación para el Ingeniero, y Auxiliar, y de una terraza destinada a secadero. Dicha construcción, que está dirigida con verdadero ingenio, obedece a la necesidad de procurar alberge a las brigadas de peones formadas por vecinos de l’Espluga de Francolí y Vimbodí, distantes del sitio indicado 10 y 12 kilómetros respectivamente. El Ingeniero Sr. Reig, ha aprovechado con verdadero arte las ruinas de un antigua pozo de nieve construido por los monjes del monasterio de Poblet, que se hallaba lleno  de cascajo y tierras y que una vez extraídas, con objeto de obtener materiales para la construcción del camino forestal, resultó ser un cilindro de mampostería de 16,50 m. de diámetro por 10 metros de altura, en cuyo interior se ha efectuado la obra descrita. Para dotar de agua a dicho edificio, se hizo la traída de la fuente de Deport, distante medio kilómetro próximamente, siendo la diferencia de nivel, 61 metros. Con objeto de disminuir el coste, en vez de utilizar una tubería de presión, se hizo la conducción de modo que al llegar el agua al sitio denominado ” Roca  Roja”, sale a la superficie por un orificio practicado en la referida roca y cae a unos pequeños estanques, y de éstos, después de oxigenarse, pasa al Pozo, que dista unos 40 metros, con pequeña diferencia de nivel”.

Així doncs, avui encara podem apreciar la distribució realitzada dins del cilindre a base d’uns pilars d’obra que aguantaven les bigues dels dos pisos i el terrat.

Als anys setanta del segle passat l’enginyer de l’ICONA Julio de Mateu Navarro va fer un projecte de restauració de la casa amb la intenció de fer un museu dedicat a Josep Reig, l’enginyer que va dur a terme la reforestació del bosc de Poblet.

 

 

Share and Enjoy

Publicat dins de Història, Patrimoni Arquitectònic | Envia un comentari

Casa forestal del Tillar

La casa forestal Tillar està situada la part alta del barranc del mateix nom. És, potser, la més desconeguda de les tres ja que l’accés amb cotxe està restringit i cal anar-hi a peu.

No sabem amb exactitud l’any de construcció, però si tenim en compte que la casa forestal de la Pena (la primera en construir-se) fou inaugurada l’any 1910 i que en alguns documents de principis de la dècada dels vint ja es fa referència a les tres cases forestals, podríem dir que aquesta casa forestal fou construïda durant aquest període de temps.

Fins ara s’havia cregut que fou construïda en el mateix lloc on hi havia hagut l’antiga granja cistercenca del Tillar, però documentació apareguda en els darrers anys sobre l’antiga granja ha fet descartar aquesta possibilitat. Per tant la casa forestal deuria construir-se en aquest indret més aviat per criteris d’aprofitament d’aigües per poder regar el viver de planta forestal que es va construir al costat de la casa.

Aquestes cases eren on vivia el guarda forestal de la zona, que l’habitava amb la seva família durant tot l’any. A partir de la postguerra els guardes ja només feien estades permanents a l’estiu.

Publicat dins de Història, Patrimoni Arquitectònic | Envia un comentari

Itinerari forestal terapèutic a Castellfollit

Per a tots aquells que us agradi fer-vos un “bany de bosc” trobareu un itinerari marcat que comença al costat mateix de la casa forestal de Castellfollit. Es tracta d’un recorregut d’una mica més de tres quilometres, sense massa pendents, i d’una gran vellesa que transcorre pel mig del bosc.

Es tracta de caminar sense presa i contemplant la natura. La meva recomanació es fer-ho a la tardor o a l’hivern, quan la humitat del bosc encara li dona molt més encant.

 

Publicat dins de RACONS DEL BOSC DE POBLET, Vegetació | Envia un comentari

Excel·lent troballa al Tillar

En David Bové, encarregat de la brigada de manteniment del Paratge Natural de Poblet, em va fer saber que havia localitzat una construcció que feia temps que buscava i de la qual li havia parlat feia anys en Rafel Obis Corts de Prades. Es tractava d’una construcció feta amb volta de pedra amb un forat tapat damunt de la volta. Les pedres de la volta eren totes carejades i d’una bona manufactura, fet que feia pensar que podia ser alguna cosa més que una senzilla barraca de pedra seca.

Vàrem quedar per anar a fer una visita juntament amb l’Anton Vallvey, exdirector del Paratge Natural de Poblet. La visita va resultar molt profitosa doncs vam arribar a la conclusió que, molt probablement, la construcció trobada pel David podria tractar-se d’un petit pou de gel i, el més important encara, l’emplaçament on es trobava podria tractar-se del lloc on hi havia hagut l’antiga granja cistercenca del Tillar.

L’indret es troba a la partida de Sellarets o els Cellerets, al costat del camí Vell de Poblet a Prades avui completament oblidat baixant de Prades a mà dreta.

La construcció trobada té una planta rectangular 3,95 x 2,90 m i una alçada de 2,34 m, amb una volta de canó apuntada feta amb pedres carejades i amb argamassa (és probable que el pou tingués més fondària i que fos reomplert de terra). A la volta hi ha un forat quadrat (actualment tapat amb llosses) que fa pensar que es tracta del forat de carga del pou. Tres de les parets també estan construïdes amb pedres treballades i amb argamassa. La paret frontal, on hi ha la portalada d’accés, es veu clarament que es va construir posteriorment, les pedres ja no estan treballades i estan col·locades en sec. Probablement l’antic pou de gel deuria estar una mica derruït i fou reaprofitat com a barraca (possiblement per alguns carboners).

Els voltants del “pou de gel” estan plens de pedres (majoritàriament de granit, però també algunes de sauló vermell que deurien ser transportades fins aquest lloc), algunes d’elles carreus treballats i també alguna paret en peu que no sembla pas cap marge. Tot això fa pensar en l’existència d’una construcció al costat de la construcció del pou.

Si tenim en compte un document de fitació de les deveses del bosc de Poblet datat a 3 d’abril de 1753, en que es fa esment de la col·locació dels motllons de la devesa del Tillar, podem comprovar que fa referència a la situació del que quedava de l’antiga granja cistercenca del Tillar, precisament al costat del camí vell de Poblet a Prades.

La troballa d’aquesta construcció envoltada de pedres carejades ens pot fer pensar que es tracta de les restes de l’antiga granja del Tillar. No es pot confirmar al cent per cent, però les probabilitats són moltes. Hem de tenir present també que altres granges cistercenques, com la de la Pena i la Mitjana, també tenien pous de gel a seu voltant.

 

 

Publicat dins de Història, Patrimoni Arquitectònic | Envia un comentari

Els castanyers centenaris de Castellfollit

Estem a la tardor i aviat serà temps de castanyes. Els castanyers centenaris del barranc de Castellfollit són tant vells que ja donen pocs fruits, però la seva bellesa es tanta, que val la pena fer-los una visita.

Els trobarem dins del barranc de Castellfollit, agafant la pista forestal asfaltada que hi ha a l’esquerra de la carretera que puja del monestir de Poblet a Prades. Haurem de seguir la pista fins tot just abans d’arribar a l’antiga granja cistercenca. Allà, al costat mateix de la pista, veurem els primers castanyers centenaris.
Jo en tinc localitzats fins a 11 exemplars. Els trobem en dues localitzacions diferents, però molt properes. El primer grup, de 7 castanyers, són els més coneguts, ja que es trobem a tocar de la pista asfaltada, cinc al costat esquerre i dos a la dreta.
L’altre grup, de 4 castanyers, ja és mes desconegut. Els trobarem propers a la llera del barranc, al costat d’una clariana. Per accedir-hi hem d’agafar un camí a l’esquerra de la pista (hi ha una cadena), uns metres abans d’arribar al primer grup de castanyers. Baixem per aquest camí i creuem la llera del barranc. Arribarem fins una zona aclarida de vegetació i desviant-nos cap a l’esquerra, al peu de la zona boscosa, veurem tres exemplars. Un d’ells està mort, un altre és l’exemplar més destacat dels dos conjunts de castanyers, amb un tronc de gairebé 7 metres de perímetre a 1,30 m. Una mica més amunt trobarem el quart castanyer d’aquest grup que està completament mort.



Share and Enjoy

Publicat dins de Vegetació | Etiquetat com a | Envia un comentari

Presència de faig (Fagus sylvatica) al bosc de Poblet

El faig (Fagus sylvatica) no és un arbre habitual al bosc de Poblet, ni tampoc a les Muntanyes de Prades. De fet en tota la província de Tarragona només el trobem present a la fageda del Retaule, al Parc Natural des Ports.

Això però, no ha estat sempre així. És molt probable l’existència, anys enrere, del faig i de fagedes (boscos formats per faigs) a les Muntanyes de Prades i al bosc de Poblet. Hi ha un document de l’any 1837 sobre una relació de 46 pobles de la província de Tarragona que tenien boscos i terres de conreu del Comú, el document està realitzat per la “Conservaduría de Marina”. En el cas concret del terme de Vimbodí diu: “tiene un monte de medio jornal de tierra llamado la Albareda, con 65 alamos, 47 hayas y 33 salgueras. Así consta del estado pasado el 15 de marzo de 1833 por el celador de Montes”. És molt probable que el que s’anomena “Albareda” pugui tractar-se de “Les Alvernades”, zona de la part baixa del bosc de Poblet que fou rompuda i convertida en terra de conreu.

També trobem el topònim “fageda de la Xana” a l’obac dels Plans de la Guàrdia del terme de Prades.

En l’actualitat podem trobar alguns exemplars de faig al bosc de Poblet, concretament al voltant de la font dels Boixets. Es tracta d’exemplars joves, encara que dos faigs ja tenen un port considerable i, dels que no es tenia cap noticia. És un incògnita la seva presencia en aquest indret, sense saber si havien germinat en aquest lloc o si havien estat trasplantats. L’any 2016, l’equip de gestió del PNIN de Poblet, va encarregar un estudi dels dos exemplars més grans. Els resultats són que tenen 58 i 65 anys aproximadament i que és molt probable que germinessin en el mateix lloc. També es va poder comprovar que el seu creixement va ser molt lent als primers anys de vida.

 

 

Share and Enjoy

Publicat dins de Vegetació | Envia un comentari

La torre del Moro de Castellfollit

Dalt d’un dels doms de formacions diorítiques del barranc de Castellfollit, a uns 810 m d’altitud, hi trobem les restes del que deuria ser una torre de guaita del temps dels sarraïns amb un bon camp visual.

Darrerament s’han fet treballs de neteja als camins d’accés a la torre i s’ha creat un itinerari circular que facilita la pujada per una de les vessants i la baixada per l’altra vessant.

És un recorregut del tot recomanable ja que a banda de poder accedir fins a la torre també es pot visitar dues de les pedreres més importants del barranc de Castellfollit on encara s’aprecien les restes de les antigues edificacions construïdes per l’explotació de les pedreres. Tanmateix també es poden apreciar algunes places carboneres on es construïa la pila de llenya per fer-hi carbó vegetal.

Sobre aquesta construcció i sobre un poblat emplaçat a l’entrada del barranc de Castellfollit es pot consultar els treballs de l’Antoni Carreras Casanovas: “Notes arqueològiques de la Torre del Moro de Castellfollit” revista El Francolí, núm. 13 i “A propòsit del poblament de la Conca de Barberà abans del domini comtal (segles V-X)” Aplec de Treballs del CECB, núm. 24.

 

 

Share and Enjoy

Publicat dins de Història, Patrimoni Arquitectònic, RACONS DEL BOSC DE POBLET | Envia un comentari

Jornades sobre el teix (Taxus baccata)

Els dies 23,24 i 25 d’octubre es celebren a Poblet unes Jornades Internacionals sobre el Teix.

Al bosc de Poblet i zones limítrofes de les Muntanyes de Prades el teix encara és present i amb algunes poblacions excepcionals.

Cal recordar que aquest arbre està actualment protegit i que fora bo d’actuar acuradament en algunes de les petites teixedes que encara perduren.

 

Share and Enjoy

Publicat dins de Estudis i recerca, Vegetació | Envia un comentari

Itinerari per l’Alzinar de la Pena

El 6 de setembre de 1980 es va presentar per primera vegada, a la XI Trobada excursionista del Centre Excursionista “Francolí”, celebrada a l’ermita de la Santíssima Trinitat de l’Espluga de Francolí, l’opuscle sobre l’Itinerai per l’Alzinar de la Pena editat pel mateix Centre Excursionista “Francolí”.

Cal recordar que aquest Itinerari de Natura fou un dels pioners al nostre país i que se’n van arribar a fer cinc edicions, la darrera l’any 1997 per la Impremta Requesens de Montblanc.

 

Share and Enjoy

Publicat dins de Llibres | Envia un comentari