Algunes coses de països llunyans et criden molt l'atenció. En aquest país m'ha cridat l'atenció el preu de la gasolina. Per fer una mica de números, un litre de gasolina són 97 bolivares. Per fer la conversió a euros tens dues opcions. Fer el canvi oficial, que és el que fan els bancs oficialment, o el canvi paral.lel que és el que es fa al mercat negre. Són les coses que té viure en un estat socialista bolivarià. Doncs si fem el canvi al mercat negre, que és el que he fet des de que he arribat perque és gairebé el doble que l'oficial, em donen 5650 bolivares per cada euro. Aixo vol dir que et surt el litro a 0,017€, que pels nostalgics, són tres pessetes. No és broma. Per fer una comparativa, un litre de cervesa et costa 4000 bolivares, més de quaranta vegades el preu de la benzina. D'aquí que la gent no tingui miraments en agafar el cotxe. Caracas és una ciutat caotica que esta sempre saturada i la gent no agafa transport públic. Companys venezolans em diuen que surten de casa seva 2 hores abans d'entrar a classe. Cada dia fan dues hores de trajecte per anar i dues per tornar. I viuen a la mateixa ciutat.

El petroli esta present per tot el país. Tot fa una mica de pudor de petroli. I a part d'un sentit simbolic, he descobert que utilitzen la gasolina com a producte de neteja. Aquesta pudor es mescla amb l'ambient de revolució que des de fa anys es porta en aquest país. Ells l'anomenen la revolución rumbo al socialismo bolivariano. Per tot arreu veus les consignes del govern i la clàssica parafernalia comunista. I la realitat és que hi ha molta discusió al carrer, tothom té la seva opinió i l'expressa i normalment donen bons arguments. A més és molt fácil de veure. Als 30 segons de parlar amb un venezola sabràs si és chavista o no. A diferencia d'altres llocs on les opinions en temes polítics són amagades, aquí tothom hi diu la seva. Potser perque la gran majoria són llatins caribenys i es prenen algunes coses amb molta filosofía.

Chávez té algunes coses molt particulars. Tothom coinicideix que és una gran orador i que ha sabut arribar als cors de la gent que sempre havia estat oblidada, que són la gran majoria en un país especialment corrupte. Ha tingut algunes iniciatives que són totalment socialistes. Ha donat seguretat social ha tothom, ha dotat d'educació i sanitat a la gent pobre, ha millorat les comunicacions del país, i un munt de coses que tothom, i vull dir tothom, reconeix. Peró també s'ha de ser just i donar algunes dades. La gran eina de Chávez per impulsar la seva revolució va ser nacionalitzar el petroli. Es va enfrontar a les petroleres, que vol dir enfrontar-se amb els amos del món que viuen als estats units, i després de mesos de total depressió, es va quedar el pastís per ell solet. Quan arriba al govern, el barril esta a 11$. Actualment esta a 71$ i esta completament nacionalitzat. Un es pot imaginar les coses que es poden arribar a millorar en un país on l'economia creix d'una manera tan espectacular. I aquesta és una de les grans critiques que li fan al president, que realment no té cap mèrit donar millores a un país quan les coses et van tant de cara. A més, un fet curiós és que els pressupostos estan fets en base a un preu de venda del barril que se situa en 25$. Diuen que hi ha un lapsus de 50$ per barril que no se sap on van.  Diuen que és d'aquí que es regala el petroli als camarades cubans, nicaraguenys i bolivarians i que fins i tot es poden donar ajuts als damnificats per l'huraca Katrina.

En tot cas, el país no està bé. Les desigualtats son molt evidents i és dificil tenir unes garanties per tenir unes condicions minimes. Si bé lq gent no es mor de gqnq. Tot el que llancis a terra será capaç de creixer i donar fruit. Inclús hi ha qui diu que si tires una escopinada també creixera alguna cosa. A més tothom té clara una cosa: la política esta molt bé per parlar-ne, discutir-ne i fer patria, pero el més important és tenir rom i una chama al costat. Són caribenys i saben el que volen. Pels europeus ens costa d'entendre i pensem que són uns deixats i uns irresponsables. Pero encara n'hem d'apendre molt… Els acompaña un clima ideal i un país preciós. Des de platges de sorra blanca i aigues blaves, la sabana amb terra fértil com la d'Adan i Eva, la selva més espessa i el final dels Andes. Tot el paisatge que et puguis imaginar el podras trobar.

Fent cas a les exigencies del papa, he recopilat pinyols de mango i he aconseguit mangos petits per plantar. Si la policia de l'aduana no em descobreix i el canvi climatic continua, tindrem mangos als emprius. Farà falta una botella de rom, salsa i donar-li un parell de tombs al que pensem que ens fa falta per ser feliços.

Esteve Vallve