Fets, No Paraules

mcmas 13 Setembre, 2006 09:51 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Fets, no paraules. Sota aquest lema, l’auditori Winterthur de Barcelona es va omplir ahir vespre, de gom a gom, per escoltar la conferència del candidat socialista a la presidència de la Generalitat, José Montilla. En presència del president Pasqual Maragall, dels consellers i conselleres del govern, de personalitats vinculades al teixit empresarial i al teixit social, de nombrosos polítics de la família socialista, de ciutadans i ciutadanes expectants i, òbviament, d’un notable desplegament dels mitjans de comunicació, va començar l’acte amb les paraules de presentació del candidat a càrrec de Joaquim Nadal. Sempre precís i concís, Nadal va destacar els trets de la personalitat de José Montilla i va voler concloure el perfil ideològic del candidat amb set idees força manllevades de les seves mateixes expressions:

  • “sense complexos”

  • “sense hipoteques”

  • “a favor dels valors bàsics”

  • “amb una herència recollida i valorada”

  • “afirmant el valor de la proximitat”

  • “una proposta des del catalanisme”

  • “ un projecte per Catalunya des del socialisme”.

José Montilla es va presentar davant l’opinió pública tal com és, sense afectació ni retocs, amb franquesa i naturalitat. El to de la conferència va ser mesurat i pròxim alhora. Si l’hagués de sintetitzar diria dues paraules: convicció i confiança. Va transmetre convicció i va generar confiança.

El discurs es va iniciar amb una afirmació: “Sóc molt optimista sobre les possibilitats de Catalunya”, fent referència a la nova etapa que s’obre a Catalunya amb el desplegament del Nou Estatut.

En un a priori va voler fonamentar el discurs en un seguit de conviccions de fons: treballar per “un projecte de catalanisme social, que segueix l’estela traçada per Pasqual Maragall” :

  • Entendre la política com un projecte col·lectiu al servei del país, amb un patriotisme basat en drets i deures, amb una ciutadania basada en la igualtat d’oportunitats.

  • Afirmar Catalunya com a terra d’acollida i llibertat, compromesa amb el el respecte a la diversitat i el compromís col·lectiu de preservar i eixamplar un llegat històric, lingüístic i cultural.

  • Proclamar l’orgull de ser català i, com a tal, de compartir drets i deures, de veure créixer les oportunitats, de viure en una societat avançada, de viure en un país d’història mil·lenària i de construir plegats un futur.

Em va agradar la proclamació del seu compromís per servei públic i la declaració dels seus cinc compromisos ètics:

  • honestedat en la seva gestió i la dels seus col·laboradors,

  • transparència en el rendiment de comptes,

  • diàleg amb les forces polítiques, sindicals i la ciutadania,

  • lleialtat amb totes les institucions,

  • interès públic prevalent en totes les decisions.

Tot seguit, Montilla va anar destil·lant la seva visió del futur de Catalunya, amb voluntat de construcció compartida, en tots aquells aspectes que configuraran les polítiques de govern tenint com a eix central el desplegament de l’Estatut com a instrument de progrés econòmic i cohesió social.

Amb els versos de Martí i Pol “Ara és demà”, Montilla va voler sintetitzar la força del missatge per construir “el somni català de fer una societat lliure, d’homes i dones lliures, respectuosa de la diferència i orgullosa de la seva identitat, pròspera i justa, dinàmica i segura”, per fer realitat el somni que el poeta cercava “nord enllà, on diuen que la gent és néta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”.


Comentaris

  1. Hola Eduard,
    Permete'm que no comparteixi la teva opinió i que en discrepi. Potser algunes formulacions escrites dels programes polítics et puguin semblar similars i coincidents, però el que mai no són iguals són les polítiques aplicades des de la dreta conservadora o des de l'esquerra progressista. Compara les polítiques socials i els seus resultats. Compara els 23 anys de govern conservador amb els mil dies de govern catalanista i d'esquerres.

    Publicat per Carme — 17 Set 2006, 23:14

  2. Hola Carme

    Els socilistes podeu dir el que vulgueu, però Mas i Montilla s'assemblen i s'assemblen molt. Uns anàlisi detallada dels programes trobarà similituds de fons. En definitiva, un socialdemòcrata que ha de fer concessions als liberals (Montilla) davant un liberal (Mas) que vol ampliar l'estat del benestar. La resta, paraules buides i aclucades d'ull a les respectives "tradicions", per això, ambdos, són conservadors. Les eleccions no portaran res de nou.

    Publicat per Eduard — 17 Set 2006, 10:52


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)