Desconforme

http://www.elpueblodeceuta.es/200903268115.html

No sóc una habitual lectora del Diari digital "El Pueblo de Ceuta", en el qual vostè col·labora, però ha arribat als meus ulls el seu article "La importacia de los galgos". I a continuació li exposo la meva opinió referent a això.

Està clar que el galgo és un gos "flacucho" que sempre s'associa a la caça de llebres, però aquesta és únicament part de la realitat d'aquests gossos, tan menyspreats en el nostre país. El galgo no és solament això ni serveix solament per a la caça, obri els ulls! El problema és que no els han donat mai altra oportunitat ni altra vida.

El galgo és un perfecte animal de compañia, un exemple d'educació, saber estar, afecte incondicional i amistat eterna. És l'animal menys rencuniós d'aquest món, sens dubte! Galgos criats per a un sol fi, esclavitzats, seleccionats sota la mirada cruel i parcial dels homes, galgos torturats, no atesos en les seves ferides de treball, abandonats a la seva sort, ferits de forma mortal, traumatitzats per pors inimaginables, sempre sota la direcció dels homes. Pateixen una mort cruel, agonitzant en pous, penjats en arbres fins que les seves potes del darrere esgotades de lluitar per sostenir-se es deixen vèncer, femelles lligades a arbres sol per a la cria, espectadores de la mort prematura dels seus cadells llançats contra la paret més propera per "seleccionar".

Estic gairebé segura, llegint la seva opinió, que vostè és dels espanyols que es creuen de soca-rel per ser aficionat als toros, la caça, la pesca i a tot "el cañí". Encara sort que cada vegada hi ha menys dels seus i més dels que realment se senten orgullosos d'estar en un país que evoluciona ( més lentament del que deuria) cap a la igualtat, el respecte i els drets de tots els éssers vius.

M'acomiado desitjant-li només una cosa, que no tingui mai un animal de companyia, no se'l mereix!

Aquesta setmana s'ha parlat molt del llibre de Pilar Urbano sobre la reina d' Espanya, i més que durarà. La gent busca polèmica en tot i es sorprèn de les declaracions gens lliberals d'un membre d'un estament que solament hauríem d'anomenar quan expliquem un conte infantil. Però és que la gent es creia que pqla casa reial havia acceptat el casament d'una divorciada de sang no noble amb el seu hereu, ja eren els reis més moderns del món ? La veritat és que, una cosa és l'opinió no afectada, i l'altre l'actuació d'una mare i un pare vers les demanades del seu fill i, es clar, la cosa canvia !!!

Per això, quan el grup homosexual, lliberal i, fins i tot, més central s'escandalitza de que la reina no vegi en bons ulls els matrimonis entre parelles del mateix sexe, haurien de pensar en el fet anterior.Tothom ha de tenir en compte que l'únic que no falla en aquesta vida és les matemàtiques i l'estadística, molt a pesar d'alguns, i per tant, si la família real segueixen procreant a la velocitat que ho fa... esta comprant més i més números per tenir a la descendència un  gay, llavors potser sí que veuran en bons ulls que es casin els homosexuals i adaptaran el seu pensament ranci a la legislació, no ja futura, sinó sortosament actual ! La pena és que potser jo no ho veuré, però... quedi aquest article com a predicció desconforme!

No penso caure en el tòpic de dir que : "miro aquestes revistes a la perruqueria" quan la veritat es que per a mi son un hobby, un entreteniment i una font d'idees que sempre m'interessa. Mirant les revistes de decoració de la llar et fas una idea, més verdadera del que semblaria en primer terme, de com son les cases d'avui en dia. Els titulars fan referència a l'aprofitament de l'espai, a l'ordre, al minimalisme,... tot ens deixa clar que tenim vivendes cada cop més petites i el nostre espai es va reduint més i més. Per molts motius, econòmics principalment, els pisos de cent metres han passat a ser una utopia i lo que abans era un estudi ara en diuen apartament o loft.

Per estalviar espai tot val, fins i tot no tenir parets, i separar espais amb mobles. Tenir mobles bagul : pufs, sofàs, somiers, bancs, taules de centre, capçals,... on pots guardar un munt de coses. Minimitzar electrodomèstics com el renta-vaixelles, fer desaparèixer el videt, penjar la tele de la paret, els ordinadors de casa tots son portàtils, les impressores multi-funció per estalviar espai en escaners i demés, els mobles plegables. Els armaris es distribueixen al mil·límetre amb caixes, separadors, cistelles, barres, calaixos departamentats, cubells de brossa interiors, cassoles multi-funció, estris multi-us,...

Tot sembla molt intel·ligent però hi ha dues coses que no lliguen amb res de tot això: les mides del llit i de la dutxa, que cada cop son més grans. El llit estàndard ha passat a ser de 1,50 m i la dutxa és una extensió quasi com de banyera. Voldria pensar que és per comoditat i superficialment sí ho és, però crec que la crua realitat es que son el detall que delata que la nostra vida sedentària i el menjar no equilibrat està creant un món d'obesos, que no caben en un llit de 1,35m ni en una dutxa cantonera on no es poden ni girar, i si no... com expliqueu que l'únic electrodomèstic que creixi any rera any i que no tingui espai limitat sigui el frigorífic?