Un canvi a fons davant la urgència

 

Programa de UNITAT PER FLIX  –  Eleccions municipals del 26/05/2019

1 – Flix està malalt

I cal recuperar-lo amb urgència . No ha estat culpa de la seva gent però la situació és greu a tots els nivells: la trencadissa del seu sector productiu i la falta de perspectives de treball només disfressades els darrers temps per les obres de  neteja del riu Ebre, han portat com a conseqüència el descens considerable de la població, la degradació d’una part important dels seus habitatges.

 

Afegim-hi els estigmes que els darrers anys se li han atribuït a Flix cm de poble contaminat, allunyat  dels centres més poblats de Catalunya, d’on marxen les empreses com ERCROS i d’on marxarà la que proporciona més llocs de treball al veí municipi d’Ascó.

Així, reconeguem-ho clar, és bastant lògic que no hi hagi inversors que apostin per Flix i anar reclamant ajuts públics sense tenir clar per a què es volen ni a quins sectors anar a seduir, no refarà el nostre teixit productiu.

Per altra banda, en no haver una estratègia de recuperació econòmica, tampoc no s’ha planificat el sector de l’ensenyament i particularment la Formació Professional que ha anat funcionant inercialment, perdent especialitats, sense incorporar-ne de noves i amb pèrdua de professorat al centre de secundària. I disposar d’especialistes en aquelles activitats que definim com a possibles a Flix, és clau per la recuperació.

2 – Recuperar imatge, definir una marca positiva

Davant aquest panorama no podem continuar pensant que arribarà un salvador extern per casualitat. Hem de definir nosaltres des de Flix per quin model de poble apostem i un cop ho tinguem crear una nova marca positiva per al nostre poble. No som els únics. Hi ha nombroses experiències d’èxit de municipis o territoris que la globalització els ha esberlat el seu sistema productiu i se n’han sortit. Ara bé, han escollit un model nou, d’acord amb les noves tendències de l’economia, amb futur i s’hi ha posat a defensar-lo i a convèncer governs superiors i inversors que era profitós apostar per ells.

Això vol dir innovar, crear un nou sector, jugar-hi a fons, tot el poble i els pobles veïns. És l’única possibilitat. No innovar, canviar per millorar, romandre igual seria continuar la decadència que s’accentuaria cada vegada més.

Perquè Flix té futur

3 – Flix 100 % renovable, una aposta per la transició energètica

La nostra Candidatura Unitat per Flix apostem per aquesta nova marca, positiva, que ens pot singularitzar que és una altra de les característiques de la proposta perquè encara no hi ha pobles que es proposin com a repte generar, consumir i gestionar de forma intel·ligent  energia 100 % renovable, que produeix llocs de treball de qualitat.

Flix disposa de condicions per fer la transició energètica com veurem en l’annex que podeu trobar al final del programa.

4 – Una nova proposta urbanística

És a totes les teories urbanístiques que quan canvien les circumstàncies econòmiques, socials i demogràfiques, cal una nova revisió de la planificació urbanística del municipi en qüestió. A Flix s’han donat aquests canvis en molta profunditat. Només cal veure el barri de l’antiga Colònia Fàbrica, la pròpia ERCROS o el nucli antic del poble per concloure que Flix necessita una revisió a fons per planificar el futur amb criteris nous de gestió del nostre hàbitat.

La nova política urbanística tindrà un pla per solucionar el problema dels habitatges buits sobretot al casc antic i al barri d’acord amb veïns i propietaris i que faci que els preus de lloguer a Flix siguin assequibles

5 – Una reforma de l’ensenyament

En particular del secundari. És urgent. Ni podem continuar perdent professors, ni especialitats , ni planificar a cegues o no planificar que és igual de dolent.

Un cop definit el model ens comprometem a negociar amb la Generalitat l’establiment de noves especialitats en consonància amb el nou teixit econòmic basat en la transició energètica que defensem.

6 – Unes infraestructures de carretera i ferrocarril que ajudin

Encara que sembli paradoxal, estem en un bon moment per demanar les infrastructures que ens falten. L’anunci del Govern de l’Estat que per primera vegada reconeix que les comarques amb centrals de carbó i amb nuclears tenim dret a  Plans de Reconversió, ens han d’impulsar a elaborar el llistat de les que depenen del Govern de l’Estat i del de la Generalitat:

–    Viàries i ferroviàries com l’Eix de l’Ebre que suposa una autovia fins a Lleida de l’actual C-12. Reclamarem que es comenci pel tram Ascó-Lleida.

–    Una línia de ferrocarril Saragossa – Reus adequada i en condicions

7 – Una connectivitat de xarxa de qualitat que no pot esperar més

La darrera intervenció del Conseller Puigneró al Parlament el passat dia 8 no ens ha deixat tranquils. Que el govern de la Generalitat es proposi arribar al 2020 a totes les capitals de comarca i que reconegui que només ha signat acords amb les diputacions de Lleida i Barcelona ens deixa preocupats i ens obliga a exigir una solució més urgent. Si es creu que aquest territori està en crisi de veritat i es vol aplicar mesures de recuperació econòmics no podem esperar al 2023 o més enllà. Ni es pot carregar a les arques dels ajuntaments que paguin el que altres han obtingut perquè la iniciativa privada ja fa temps que ha arribat. El nostre teixit productiu necessita aquesta infraestructura amb urgència i no tenim cap culpa que no siguem capital de comarca.

ningunomuy pequeñapequeñamediograndemuy grande

La solució haurà de ser comarcal i per tant caldrà unir esforços que engegarem l’endemà mateix de les eleccions perquè no ens podem permetre estar 4 anys sense una connectivitat en condicions. Mentrestant considerarem que Flix està en inferioritat de condicions per recuperar el seu teixit productiu. El nostre model és una fibra òptica pública i de gestió conjunta , única manera que garanteixi la igualtat d’accés de tota la ciutadania i que allò que ja és un servei bàsic no estigui subjecte a possibles temptacions monopolístiques.

8 – Preparar , doncs, la negociació amb els governs

Així doncs, Flix i els pobles veïns hem de tenir alternatives per  negociar el futur de la reconversió – que no tancament – de la Nuclear d’Ascó. Amb el model que nosaltres proposem des de la nostra candidatura o amb un altre, però l’hem de tenir. NO saber o no tenir clar el que volem seria com jugar a una loteria a més sense haver comprat cap número.

9 – El nou model que propugnem aposta per l’economia circular

La marca positiva que volem per a Flix, inclou també l’estímul a l’economia circular, a noves activitats relacionades amb els residus que produïm al poble i a la comarca, als polígons de la Devesa i d’ERCROS amb economies d’escala, compres agregades i estalvi energètic perquè les empreses siguin més competitives i puguin generar-se nous llocs de treball.

10. Inclou també el foment del cooperativisme i de l’economia social.

Des de l’ajuntament ajudarem i impulsarem, sobretot entre els joves, aquestes formes de l’ecponomia que en altres temps havien arrelat a Flix.

11. Extensió de la declaració de “Reserva de la Biosfera”

Una marca positiva permetrà que puguem negociar amb la UNESSCO que Flix i a tota la comarca puguin formar part de la denominació de Reserva de la Biosfera que ja gaudeixen les altres comarques de l’Ebre .

12. Intensificació del paper de la Reserva Natural de Sebes

En el nou marc de Reserva de la Biosfera , el paper de la nostra Reserva Natural també serà més important i contribuirà no només a la biodiversitat sinó a tenir una activitat turística de més qualitat i quantitat.

13. Participació ciutadana i transparència en tots els àmbits

Des de la informació de l’Ajuntament fins a la participació en tot el nou teixit econòmic que propugnem. Els flixancos i flixanques podran formar part de l’empresa d’energia que constituirà l’ajuntament que explicarem a l’annex. Els càrrecs del Consell d’Administració seran elegits per tota la població major de 16 anys.

14. Programa d’Assistència Domiciliària i Equips de Suport (PADES) i fisioteràpia de qualitat

Exigirem tornar a tenir els mitjans humans i materials que permetin una adequada atenció a les persones que els necessiten.

15. Treballarem per l’Hospital de Móra

Perquè torni a ser l’hospital ben equipat i amb els recursos suficients per prestar el servei de qualitat que ens mereixem.

16. Atenció temporalpersones dependents

Buscarem solucions a l’atenció temporal que cada cop més tenen famílies de Flix que atenen a casa persones dependents

17 – Local festiu assequible

Buscarem solució a aquesta necessitat que senten sobretot els i les joves entre els diversos espais que té Flix en desús i que el puguin escollir

18 – Consell de la Joventut

Posarem a consideració dels i les joves la conveniència de formar un Consell de la Joventut que aplegui  tot el jovent del poble recollint l’experiència i la tasca del Col.lectiu Sembrajoves

19 – Cultura i Esport

Donarem suport a aquestes activitats de tanta tradició a Flix i impulsarem l’ecologisme contra la crisi climàtica i a favor de l’energia neta, inacabable i sense perill

20 – Prevenció i atenció per les addiccions

Incrementarem la tasca de prevenció sense descurar el tractament.

 

21 – Igualtat de gènere

El feminisme serà una de les característiques del nostre govern a l’ajuntament a favor de la igualtat en tots els camps. Incrementarem la sensibilització sobretot entre els homes. Proposarem que l’Ajuntament es pronunciï contra la prostitució com a declaració de sensibilització i de condemna d’aquesta forma d’explotació de les dones.

22 – El bus del poble serà elèctric i assegurarem un manteniment adequat perquè no i hagi períodes prolongats d’avaries

 

 

Una proposta de Transició energètica per Flix

 

100 % d’energia renovable, Flix 100 % autosuficient i amb energia més barata.

S’ha dit que la lluita contra el canvi climàtic – al costat de la igualtat de gènere – són dues de les conquestes transversals més importants en el món en el primer quart del segle XXI.

I això perquè per fi s’està interioritzant que el canvi climàtic és  el principal risc de la Humanitat a mig termini amb conseqüències que afecten molt negativament els éssers vius del Planeta entre els quals ens trobem les persones

o  augment de malalties, desigualtats, migracions entre altres

o  i les condicions econòmiques dels humans fins al punt que el Banc Mundial vaticina serioses retallades del PIB mundial si la temperatura global segueix pujant

2 – Paradoxalment, la lluita contra el canvi climàtic que ha de comportar una nova manera de viure i de comportar-nos per no agreujar el problema, és també una oportunitat per a noves activitats econòmiques en gairebé tots els camps de l’activitat humana però molt especialment en tot allò relacionat amb l’economia circular i en el canvi de model energètic cap a una economia descarbonitzada totalment. Aquí Flix pot tenir un paper important, capdavanter i singular

3 – Aquesta lluita contra el canvi climàtic, doncs, és transversal i només des d’aquesta perspectiva es pot abordar, planificar i actuar. És per això que seguint l’exemple del darrer govern d’Espanya que ha entès que l’abordatge ha de ser transversal i global, crearem la regidoria de transició ecològica que s’ocuparà del que fins ara ha estat Medi Ambient a l’ajuntament de Flix però sumarà també Energia per tal com aquesta ja requereix un programa específic per assolir que el nostre municipi sigui 100 % renovable en un horitzó a mig termini i que prevegi com s’assegura la satisfacció del que nosaltres defensem que és un dret – el de l’energia – sense la qual no es pot avui tenir una vida digna.

4 – Des d’aquesta àrea aprofundirem les tasques de cura del nostre entorn, de preservació de la biodiversitat augmentant les zones arbrades i boscoses, promovent l’educació en els valors de la reducció de l’impacte a l’entorn de les activitats humanes – selecció de residus, disminució de materials d’un sol ús i promoció de l’economia circular. La Reserva Natural de Sebes serà

5 – I ens ocuparem de l’energia que suposarà una nova font d’activitat econòmica i de generació de llocs de treball al nostre municipi:

–      L’Ajuntament destinarà una nova empresa municipal mixta FLIX ENERGIA ( FENER ) a planificar en primer lloc i gestionar desprès l’energia des de la generació – naturalment renovable – fins la distribució:

o  A les pròpies instal·lacions municipals

o  A les empreses i comerços del municipi

o  A nivell residencial a les llars

6 – L’empresa tindrà vocació comarcal i impulsarà la transformació energètica a Flix i a la comarca generant  noves inversions i nous llocs de treball. Amb capital majoritari de l’ajuntament i participació dels flixancos i flixanques que ho desitgin al propi accionariat i facilitarem canals de comunicació efectius de l’empresa amb la població perquè se la senti seva. Perquè l’energia pot i ha de ser de tothom, la ciutadania pot i ha de ser la protagonista de l’energia i es poden quedar a la nostra ciutat els recursos renovables que ja existeixen i que no s’aprofiten encara – el sol i la biomassa entre altres –

7    -Aprofitarem les oportunitats de la transició energètica sense esperar el final de la vida de la Nuclear d’Ascó que no ha de tancar sinó canviar a altres activitats relacionades amb l’energia. També proposarem que es re-estudii la conveniència d’invertir en una hidroelèctrica de bombeig a Riba-roja. Negociarem tot plegat amb els governs de Catalunya i Espanya un Pla que elaborarem des d’aquí per rellançar la Ribera d’Ebre.

8    Les inversions que proposem van relacionades amb la generació d’energia renovable,  amb solar fotovoltaica, termosolar , eòlica i emmagatzematge ( bateries i hidrogen ), així com xarxes intel·ligents

 

9    Aprofitarem les subvencions de l’Estat, de la Generalitat i europees destinades a reconversió de zones amb centrals nuclears.

10 Reversió al poble de la Central Hidroelèctrica

quan acabi la concessió i mentrestant revisió de la concessió perquè hi hàgiu el màxim benefici pel nostre poble. Ingressarem a la Federació d’Associacions i municipis amb Embassaments i Hidroelèctriques de tota Espanya amb seu a Lleida per defensar millor els nostres interessos i preparar la transició quan més aviat millor.

 

11- Municipalització de la xarxa elèctrica perquè els beneficis es quedin al poble. Distribuir electricitat és negoci i volem que es quedi al poble.

12- S’aprofitarà l’autoconsum residencial i es facilitarà que aquest sigui compartit perquè la legislació ja ho permet.

13 – Es promourà la mobilitat elèctrica, eliminant els combustibles fòssils per transitar als renovables. Perseguirem que al 2040 tot el combustible que usin els nostres ciutadans i ciutadanes sigui renovable, en les activitats econòmiques i fins i tot a la llar.

14 Instal·larem carregadors elèctrics a la Devesa, a Sebes i al poble per dinamitzar la restauració i el comerç local

15 L’Ajuntament de Flix garantirà que l’accés a l’energia no suposi un obstacle per tenir una vida digna i per tant eradicarà la pobresa energètica amb l’ajut a la rehabilitació d’edificis

16 Promourem incentius locals i bonificació per impulsar la generació renovable local que poden reduir sensiblement l’IBI, l’ICIO i l’IAE, impostos on l’administració local té la capacitat potestativa.

 

17 Ordenança municipal per la instal•lació d’energies renovables: La instal•lació d’energies renovables a nivell local sovint comporta una burocràcia complexa o projectes tècnics costosos que no ajuden a fomentar el seu avenç. Amb una memòria tècnica i plànols senzills serà suficient per emetre la “declaració de responsabilitat”.

 

18 L’Ajuntament analitzarà les superfícies disponibles (teulades municipals, terrenys municipals) per emprendre projectes de generació renovable local. També estudiarà oferir superfícies a col•lectius ciutadans que vulguin impulsar projectes de generació renovable local en les condicions acordades entre les dues parts.

 

19 Pla de formació, cultura i apoderament de l’energia: Elaborarem  plans de formació, cultura i apoderament en l’energia amb recursos adequats.

 

20 Servei municipal d’assessorament en drets energètics: Posada en marxa d’un servei municipal d’assessorament en temes energètics i de subministraments. Funcions: atenció urgent als talls de subministrament per raó d’impagament, assessorament genèric sobre tarifes, descomptes, potència contractada i altres elements d’optimització i estalvi, tramitació de canvis contractuals i descomptes associats amb les companyies, realització de formacions i tallers al voltant dels drets energètics i l’eficiència a les llars.

 

21 Ingressarem també a la Xarxa per la Sobirania Energètica perquè volem contribuir a ser autosuficients al nostre poble però també a Catalunya com es proposa aquesta associació.

Aquestes activitats han de ser noves fonts de generació d’activitat econòmica relacionada amb l’energia que ajudaran a la transformació del nostre teixit productiu millorant-lo de cara al futur, incorporant valor afegit i disposant d’energia en millors condicions de seguretat, fiabilitat i preu

En definitiva , ens proposem que Flix estigui a l’avantguarda en la consecució d’un municipi 100 % renovable a tots els nivells: empresarial, de serveis i residencial a les llars.

Sabem el que hem de fer, com i amb quins ritmes. I sempre amb la participació de la ciutadania . Amb ella engegarem el pla i decidirem els ritmes de la transició energètica a Flix per poder dir amb orgull que al 2040 Flix i tot el seu teixit productiu es nodreixin i utilitzen només energia renovable, amb una economia local plenament descarbonitzada i amb nous llocs de treball

ningunomuy pequeñapequeñamediograndemuy grande

Les empreses seran així més competitives i podran exhibir la traçabilitat de la seva activitat als nous requeriments del present i del futur. L’auto-consum compartit d’energia renovable i amb xarxes intel·ligents d’energia és el nostre objectiu i perquè Flix sigui, a més de 100 % renovable , 100 % autosuficient i amb uns costos energètics menors que els actuals.

 

El talent a Pittsburgh i a Flix


Ramon Gras Alomà, és un català que tenim per aquests mons de Déu, que es va graduar brillantment a la Universitat Politècnica de Catalunya no fa gaires anys com enginyer civil i ara fa d’Investigador sobre Innovació Urbana a la Universitat de Harvard però també a Massachusets. És també cofundador de Arentia Urban Analytics and Design, una start-up especialista en Design Thinking, Ciència de la Complexitat i Teoria de Xarxes per fer front als reptes de la complexitat urbana i dissenyar ciutats que tenen com epicentre les persones.

La perfecta organització del TEDX Tarragona ha editat i penjat a les xarxes en només 24 hores les intervencions de la 5a edició del TEDx Taragona de dissabte celebrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, entre les quals hi havia la intervenció magistral de Ramon Gras que recomano vivament.

En veure-la he pensat en Flix. Ramon Gras va parlar del cas de Pittsburgh que va arribar a ser centre neuràlgic de la indústria de l’acer i del vidre dels EE.UU. Tant, que els historiadors li atribueixen un paper fonamental en la victòria del país americà en la segona guerra mundial. Però arribada la globalització, els 80 i 90 Pittsburg va patir una crisi sense precedents, amb una baixada del 45 % de la seva població i tot el que comporta en ciutats i pobles que pateixen aquests trasbalsos: terrenys i equipaments industrials abandonats, habitatges buits, desesperació de milers de persones que han de marxar o queden a l’atur, els joves sense futur….

Gras, que ha participat en l’estudi dels 50 principals eixos d’innovació a EE.UU en ciutats com Nova York, Boston, Chicago o San Francisco , es dedica a estudiar com alliberar el potencial d’innovació d’un territori i sosté que està a les nostres mans crear riquesa si se sap desenvolupar el talent local i encertar els sectors a treballar. Si no es fa així, si s’imposa la inèrcia o s’espera que vinguin de fora les solucions, aquestes no arriben i es va a pitjor.

Ramon Gras explica com a Pittsburgh se’n van sortir reconvertint la seva economia a una de serveis i basada en la robòtica i les noves tecnologies. I se’n van sortir perquè el principal factor que defineix la potencialitat de riquesa d’un territori és el know how col·lectiu, és a dir, el talent, l’habilitat de treballar en xarxa i produir noves idees, noves solucions, nous productes , nous serveis que donin resposta a les necessitats d’una comunitat. Això és molt difícil perquè les inèrcies, per definició contràries a la innovació, maten les possibilitats de qualsevol recuperació.  Però som nosaltres els qui tenim la capacitat i la possibilitat de posar en marxa aquests processos d’innovació i de connexió del talent local . És a dir, els motors de la innovació i de l’economia d’un territori depenen de decisions humanes.

Salvant totes les distàncies amb Ramon Gras que són infinites, al matí del mateix dissabte també vaig parlar de talent al debat que ens havien convocat el Grup Sembrajoves de Flix per parlar sobre el futur del poble a les diverses candidatures per les properes eleccions municipals.  La meva darrera intervenció va ser també sobre talent local. Vaig dir que a Flix n’hi havia molt, dins i fora del poble, que era fonamental per recuperar la greu situació que pateix el nostre poble , que l’havíem de posar en marxa per refer la nostra economia i crear nous llocs de treball.

Nosaltres hem aportat la idea de constituir el poble i la comarca en un nou punt de generació d’energia renovable, de gestió d’aquesta energia a través d’una empresa local flixanca a crear des de l’ajuntament anant a buscar capital també privat. Aquesta empresa ha de començar a preparar-se per gestionar la central hidroelèctrica , municipalitzar la xarxa elèctrica, buscar alternatives renovables i d’emmagatzematge a la Nuclear d’Ascó i oferir els nostres polígons per desenvolupar aquestes noves activitats productives.

Ras i curt: es tracta d’aprofitar les nostres potencialitats, el nostre talent local i que no marxin fora del poble els beneficis.Farem venir a Flix un dia a Ramon Gras i a altres entesos que estan disposats a donar-nos un cop de mà i sobretot , treballarem l’endemà mateix de les eleccions per portar inversions i llocs de treball.

Perquè Flix té futur.

Contra la resignació a Flix

 

Em presento contra la resignació, contra el determinisme. L’he odiat sempre el determinisme, ja sigui econòmic, social, geogràfic, tecnològic, de classe, biològic, genètic, psíquic o lingüístic. Segur que els filòsofs que el van posar en circulació no eren gaire treballadors i per evitar l’esforç es va inventar que tot està escrit, determinat, que no s’hi pot fer res. Que la teva biografia o genètica o situació geogràfica et determina l’existència de tal manera  que la voluntat humana, la constància i el capteniment no hi poden fer res.

 

Doncs no, cal rebel·lar-se contra aquestes teories. Al menys a Flix pensem treballar a fons per revertir la situació en què es troba que no é gens bona per no dir que molt greu. I no som ingenus, si ens hi posem és perquè estem segurs que en podem sortir. Si no fos així, per encetar lluites impossibles o fites inabastables, no malbarataríem cap esforç.

 

Així que som-hi. No és gens fàcil la tasca però el repte val la pena. No és fàcil perquè quan un és a la UVI, cal estabilitzar-lo primer, passar-lo a planta i després a rehabilitació.

 

Sabem com fer-ho. Tenim idees que aquests dies mereixen l’atenció dels mitjans de comunicació del país i de les autoritats de Catalunya i d’Espanya amb les que ho hem comentat. Així que les idees que són les que primer s’ha de tenir hi són i són bones. Es tracta de pujar al carro de la lluita contra el canvi climàtic, la descarbonització de l’economia i la transició energètica.

 

Això  vol dir apostar  per les energies renovables al poble i a la comarca preveient la substitució de la nuclear d’Ascó per altres activitats amb energies netes i emmagatzematge: energia termosolar, fotovoltaica, eòlica, biomassa, hidrogen i / o bateries. Per primer cop el Govern d’Espanya ha reconegut que les comarques amb centrals de carbó i nuclears tenen dret a un pla de revitalització i compensacions. Hem de començar a treballar-ho des d’aquí perquè de fora no ens vindrà i portar-ho on calgui.

 

Això és imatge bona i positiva que hem de canviar per l’estigma que ara tenim de població contaminada, llunyana i inhòspita. I aquesta imatge proposem que se li digui “ Flix 100 % renovable “ perquè sense una bona marca avui no arriben noves inversions. Hi ha ciutats que es gasten molts diners per trobar-ne una de bona i potenciar-la.

Això ha de fer possible que la Denominació de Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre s’estengui al nostre poble i a tota la part de la comarca que ara hem quedat exclosos  i que la nostra Reserva Natural de Sebes adquireixi encara més importància i tinguem molts més visitants.

 

 

Tot plegat són llocs de treball urgents a Flix i per això cal també reformar la Formació Professional que s’imparteix a Flix per preparar els i les nostres joves. Apostem per la joventut, que no marxin. Massa talent flixanco és fora del poble que, per cert, podem recuperar al menys en part.

 

I pel camí esperem no trobar-nos gaire gent amb la síndrome de Procust, peculiar personatge de la mitologia grega que tallava el cap o els peus de les persones que allotjava a la seva fonda situada als pujols  de l’Àtica. Procust va donat nom a una síndrome que pateixen les persones que procuren tallar tot allò que sobresurt al seu voltant.

 

A continuació cal estratègia que proposem consensuar i no em refereixo només als grups presents a l’ajuntament sinó entre tota la societat flixanca. Perquè un poble que persegueixi  objectius sostenibles de la magnitud que proposem no pot començar a caminar sense el compromís i la participació de tothom.

 

I dibuixada l’estratègia, cal actuar. Sense descans, amb molta constància. I només pensant en Flix. Altres instàncies hi ha on es poden resoldre els problemes de Catalunya i d’Espanya. Respectarem tothom  que vulgui parlar i fer altres coses però anunciem que nosaltres a l’ajuntament només parlarem de Flix i farem propostes per Flix. Perquè situar el poble a una banda o altra de la discussió política ens posaria les coses més difícils quan haguem d’anar a trucar portes a Madrid o  a Barcelona.

 

Flix té futur. Ens ho hem de creure i nosaltres ens ho creiem. Voldríem encomanar aquesta convicció a la resta de la població perquè donés suport al nostre projecte perquè sense suport no el podríem tirar endavant. I a l’endemà de les eleccions començar a treballar sense un minut de respir.

Perquè la gent de Flix s’ho mereix

Transició energètica, economía circular als polígons i llocs de treball a Flix

Els punts principals del nostre document que aviat podreu trobar sencer a:

http://www.unitatperflix.cat/

1 – La transició energètica és un dels pocs sectors que pot donar llocs de treball al nostre poble perquè Flix té condicions: aigua, central hidroelèctrica, sol, vent, boscos, línies d’evacuació elèctrica i projectes a la comarca a mig termini que hem de treballar negociant amb l’Estat i coordinadament amb el govern de la Generalitat: reconversió de la Nuclear d’Ascó a renovable i emmagatzemar energia i hidroelèctrica reversible a Riba-roja

 

2 – Constitució de l’empresa FLIX ENERGIA ( FENER ) amb majoria de capital de l’Ajuntament,oberta a la participació de la ciutadania i que prepari la nova etapa energètica a Flix i a lacomarca. Els membres del Consell d’Administració de l’empresa que corresponguin a la part pública seran escollits democràticament i les seves sessions retransmeses públicament

3 – Aquesta empresa prepararà el rescat de la Central Hidroelèctrica de Flix quan acabi la seva concessió perquè els seus beneficis quedin a Flix. Mentrestant, Flix s’integrarà en la Federació d’Associacions i Municipis amb centrals hidroelèctriques i embassaments per lluitar perquè la concessió actual mentre duri tingui beneficis pel nostre poble .

4 – Així mateix, es proposarà la municipalització de la xarxa elèctrica donat que transcorre per terreny públic.

5 – Generació renovable: Flix es proposarà ja des del moment de la constitució del nou consistori la marca “ FLIX 100 % RENOVABLE” que ajudi a tenir una bona imatge de FLIX

6 – Per això perseguirà les inversions que puguem captar en matèria d’energia solar, eòlica i d’aprofitament de la biomassa als boscos i altres aprofitaments agrícoles al nostre terme i als de pobles veïns.

7 – FLIX ENERGIA ajudarà totes les cases del poble que vulguin generar energia solar a aprofitar les seves teulades amb bonificacions fiscals de l’IBI i amb l’assessorament dels estudis previs

8 – També estimularà les empreses dels nostres polígons de la Devesa i d’ERCROS a noves activitats relacionades amb la generació d’energia i l’emmagatzematge i establirem xarxes intel·ligents ( smart grids ).

 

9 – Mobilitat eléctrica amb punts de recàrrega per a vehicles electrics

10 – Farem un estudi a fons de les possibilitats d’aplicar criteris d’economia circular per generar noves activitats i nous llocs de treball

11 – Demanarem a la Generalitat nous cicles formatius d’FP a Flix perquè els nostres joves tinguin més oportunitats en aquestes noves formes d’economia de futur al poble

12 – Afavorirem el cooperativisme i empreses d’economia social ( que tindran preferència decontractació ) entre la gent de Flix preferentment entre els i les joves.

13 – Rehabilitció d’instal·lacions municipals cap a zero emissions

14 – Amb aquestes fites aconseguirem l’extensió de la Declaració de Reserva de la Biosfera de les Terres de  l’Ebre a tota la comarca, s’incrementarà el paper de la Reserva Natural de Sebes i les possibilitats de llocs de treball en el sector del turisme de qualitat.

Gràcies, Alfredo

 

Tinc per a mi que molts companys i amics activistes de sang compartim el pensament de la mare Teresa de Calcuta: “ No puc parar de treballar. Tindré tota l’eternitat per descansar.”

Alfredo Pérez Rubalcaba era d’aquests. Incansable, no sé quan dormia però era el primer en arribar, el primer en aportar un esquema, una proposta, una estratègia. Quan tu anaves ja feia estona que ell tornava.

Li agrairé i ho explico sempre que em facilités l’entrada al Palco del Santiago Bernabeu – el famós palco – dues fileres darrere de Florentino, en un partit de copa entre el Real Madrid i el Nàstic. Ell no va venir però sabia com m’agradava veure el Nàstic, que per cert es va avançar dues vegades i vàrem estar a put del miracle. Alfredo ha estat un merengue que sabia compartir amicalment el debat futbolístic amb els seus amics culés. També serà inesborrable per a mi quan amb Carme Chacon anava a veure els partits del Barça de la Champions al pis que tenien Teresa Cunillera i , actual delegada del Govern a Catalunya i la seva germana prop del congrés dels Diputats. El Barça acostumava a perdre i quan rebia el primer gol sonava el telèfon de Carme Chacon; a la pantalla del mòbil apareixia sempre el nom d’Alfredo i llavors la Carme em passava el telèfon perquè respongués jo: “ digues-li alguna cosa forta “. I quan li preguntava què volia em responia “ llamaba para manifestar mi solidaridad más sincera “. I jo: “ sí, hombre….. que nos lo vamos  a creer …. “

Essent ministre, va venir a donar suport a la candidatura d’Helena Arribas a l‘alcaldia del Vendrell. En acabar de sopar, ja distesos, ens va fer riure molt quan ens va dir: “ Mira que hay policías y guardias civiles en el Ministerio y que son buenos…. pues no han dado todavía con un tío que se conoce que sabe cuál es la ventana de mi habitación en el Ministerio y de cuando en cuando se coloca y grita llamándome  cabr… e hijo de p… , se larga corriendo y no lo pillamos “

Però a banda d’aquestes anècdotes personals, no puc acabar sense dir que Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat de les millors persones que he conegut en el terreny de la política. Per la seva honestedat, per les seves anàlisis, per saber mirar lluny i no perdre’s en les minúcies de cada dia, en allò contingent. Ben al contrari, sabia anar a l’arrel dels problemes i buscar solucions de futur .

El polític que va modernitzar l’ensenyament a Espanya , que va protagonitzar el final d’ETA, era a més un home il·lustrat, excel·lent polemista, d’aquells que quan acudia a un debat o a una tertúlia estaves tranquil perquè no et faria patir i no defraudaria.

Va marxar massa aviat per a la política en un país que jubilem massa de pressa els vàlids amb l’argument imbècil de l’edat i no d’allò que aporten els que demostren cada dia que aporten al pensament col·lectiu allò que falta als buròcrates de les organitzacions polítiques.

No sé si va veure el Liverpool – Barça però jo sé que per molt del Madrid que fos i que fes conya de les derrotes, li sabia greu que perdés el Barça en les competicions internacionals.

El trobarem a faltar i els qui el vàrem conèixer li agrairem sempre que hagi estat un veritable mestre . Perquè només dels mestres s’aprenen coses de profit. I ell ens n’ha transmès moltes. De la política però sobretot d’allò més important que és la lluita per un món  millor.

 

Millor atenció sanitària a Flix

Vagi per davant que Flix i La Ribera d’Ebre compten amb grans professionals sanitaris no només per la seva preparació i professionalitat sinó també perquè la dedicació  i entusiasme per una feina tan delicada com la nostra salut és imprescindible i podem estar tranquils des d’aquest punt de vista perquè la tenen més que demostrada.

Però necessitem tenir suficients professionals i mitjans materials per a una adequada atenció i aquí sí que hi ha marge de millora. Hem anat a pitjor tant en atenció primària com en hospitalària i domiciliària.

En el servei de fisioteràpia per exemple hi ha queixes al nostre CAP.

Pel que fa a l’Hospital de Móra ja portem massa temps reclamant que es posin els mitjans adequats quant a dotacions de material envellit i de personal per atendre patologies que no caldria derivar a altres centres hospitalaris. Que durant anys aquest hospital hagi tingut superàvit i que no hagi servit per invertir al propi hospital sinó per reduir els dèficits del de Reus és quelcom incomprensible

Per altra banda, el Programa d’Assistència Domiciliària i Equips de Suport (PADES) ha rebaixat també molt la seva dotació de personal i ara l’assistència domiciliària s’ha reduït notablement perquè l’equip de professionals també ha minvat

Finalment, creiem que cal buscar solucions a l’atenció temporal que cada cop més tenen famílies de Flix que atenen a casa persones dependents, sobretot persones grans. A Flix tenim prop d’un 27 % de persones majors de 65 anys, gairebé deu punts més que al conjunt de Catalunya i per això podem dir que necessitem més recursos per a la gent gran que en altres indrets del país.

En definitiva, necessitem millorar l’atenció sanitària del poble i de la comarca. També ens comprometem a treballar per aconseguir-ho

 

Flix, marca positiva

 

 

Hi ha països i ciutats preocupats per la seva marca. N’hi ha que gasten molts diners en impulsar-ne  una de positiva per poder ser vistos com un punt del planeta atractiu per viure-hi, per generar oportunitats, per invertir . En definitiva, per comptar al món i obrir-se a noves perspectives.

Encara més necessari i urgent és engegar un procés d’aquestes característiques  quan la població o el país tenen una imatge negativa que allunya les seves possibilitats de futur

Diguem sincerament  i sense enganyar-nos que aquest és el cas de Flix en aquests moments . No passem un bon moment. I no és hora de buscar responsables ni responsabilitats però no ha estat culpa dels flixancos precisament.

Quan passa això, el que convé és ser-ne conscients, no enganyar-se i confegir una estratègia per sortir de l’atzucac. I desprès actuar.

Estic convençut que una de les possibilitats de Flix és apostar per una marca positiva relacionada amb el medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic i l’energia renovable. Per això  proposem “ Flix 100 % renovable “ i que ens hi posem de seguida perquè això vol dir moltes coses, inversions, hàbits nous, negociacions amb administracions  catalanes i espanyoles, contactes amb sectors empresarials començant pels que ja són a Flix però anant a buscar-ne altres que poden venir i llocs de treball.

El canvi – que no tancament – de la Nuclear d’Ascó , l’aposta que podem fer per energia solar i eòlica, per l’emmagatzematge d’energia en bateries i/o hidrogen ens ha d’esperonar a introduir-nos en aquest sector net i de futur.

Si fem això estarà justificat que demanem l’extensió de “ Reserva de la Biosfera” que ara encara no tenim i que la Reserva de Sebes adquireixi més importància internacional.

 

Una feinada perquè tot això és molt ambiciós i necessita de molta feina de molta gent. Però possible. N’estic segur. Si no fos així no m’hi posaria. En canvi penso posar-m’hi. Millor dir, com es pot veure aquests dies ja m’hi he posat i lluitaré perquè sigui assumit per tothom.

Perquè Flix té futur

El càvec de Flix del iaio Ibarz

A Flix, divendres sant, en tornar de la processó del Via Crucis matinal ( que a Flix en diem “ les Creus “ ) amb el pare anàvem a sembrar – que no plantar – els melons. Era qüestió del pleniluni o lluna plena. Ho continuo fent així al jardí de casa i el pare encara assisteix a la cerimònia de la plantada – ja no sembro – de melons – quatre – i síndries – dues – . Enguany ho hem repetit.

Des de fa tres anys aquesta cerimònia ha adquirit més importància històrica familiar perquè en morir la meva tieta Antònia i buidar el pis que ocupava a Barcelona , vàrem trobar un pic, una pala i el caveguet del iaio Francisco Ibarz Soldevila que apareix a la foto que il·lustra aquest escrit. És un misteri la raó per la qual el venerat avi matern es va emportar de Flix a Barcelona les eines de l’hort l’any 1963. Segurament té a veure amb la importància de les eines que encara portem gravat a l’adn els que venim de família pagesa i que vaig beure i viure també del meu pare. Una eina era vital, d’allò més important que es tenia a la casa. Sense eines no podies fer res al tros i les eines s’havien de tenir sempre ben netes i esmolades.

L’avi Ibarz les usava per conrear l’hort annex a la casa que FECSA li va cedir a la Ventonella de Flix mentre en fou treballador. Acudir a aquella casa amb els meus pares i germans en passejos dominicals des del carrer major era una bona caminada era una bona passejada però ell els diumenges a la tarda era a La Social fent la manilla. Així que jo el recordo a l’hort els dijous a la tarda quan anàvem amb l’escola del senyors Perucho i Montia  a jugar al camp de futbol perquè  casa seva era a l’altra banda de la carretera. Camp de futbol on jo admirava el meu oncle Jaime Ibarz i companys seus com Curià o Ferrús .

L’avi Ibarz era molt conegut al poble per treballar en el manteniment de la xarxa elèctrica que petava de tant en tant particularment en dies de pluja. En moltes ocasions l’havia vist posar-se l’impermeable mentre renegava, carregar una gran llanterna amb bateria i sortir a revisar la línia per aquells camps de Flix. Tornava amb la satisfacció de la feina feta. Ja tornàvem a tenir llum i jo sabia que qui havia obrat aquell miracle era el meu avi com quan això passava en diumenge a l’hora del cinema i tothom sortia de La Social al llavors carrer Unificación i avui Girona a esperar que tornès el fluid elèctric per continuar veient les dues pel·lícules amb Nodo que llavors es projectaven.

Els productes d’horta que en treia l’avi Ibarz d’aquell hort de la Ventonella eren notables i devia ser un bon complement del salari que percebia com a electricista de FECSA.  Recordo especialment les tomaques, les bajoques, les albergínies i els pebrots . Tot un ventall de colors que em meravellaven desprès de veure com d’un planter minúscul, brotava una petita selva on tot un món biodivers on destacaven els  cargols apareixia com per art d’encanteri.

Avui els melons i les síndries del meu petit hort han estat plantats amb el caveguet del iaio Ibarz i si voleu que us digui la veritat, em fa més il·lusió tota aquesta història que no pas si surten molts o pocs melons i síndries i si són més o menys dolços. Perquè em fa viure amb fets i no només en records allò de “ qui perd els orígens per la identitat” de la cançó “ Jo vinc d’un silenci” que per a mi ha estat la millor cançó de l’admiradíssim Raimon i que encara em commou profundament cada cop que la sento. Mireu aquestes gravacions. La primera de l’any 1975 al Palau d’Esports quan l’acabava de composar https://www.youtube.com/watch?v=aB-78VI7EO4 i només l’havia cantat tres vegades i aquesta altra del Liceu el 2013 quan es van commemorar els 40 anys del seu debut https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c

El càvec de l’avi Ibarz, participant per cert de la vaga de la Canadiense el 2019, em recorda els meus orígens i els de tanta i tanta gent de gent treballadora que venim d’un silenci que no és resignat, d’on comença l’horta i acaba el secà, d’esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens perd identitat.

 

 

 

 

Schönau i Flix

Schönau im Schwarzwald és un poble del districte de Lörrach a Baden-Württemberg , Alemanya . Situat a la regió de la Selva Negra , al riu Wiese , a 35 quilòmetres al nord-est de Basilea , Suïssa i a 23 al sud de Friburg . Compta amb uns 2.500 habitants. També és el lloc de naixement de l’actual entrenador alemany de futbol masculí Joachim Löw . Després de l’accident de Chernòbil al 1986 Schoenau va decidir generar i gestionar la seva pròpia energia sabent que s’acabava la nuclear. Per tal donar aquest pas, a partir d’un referèndum van recuperar la xarxa d’electricitat i la van convertir en pública. Era l’any 1988. Hamburg i Berlin ho van fer el 2013, és a dir, 25 anys desprès. Ara ja són 300 les empreses locals d’energia que existeixen a Alemanya. A Califòrnia en energia mana l’associació d’empreses locals d’energia. La capdavantera va ser Sacramento on els seus ciutadans i ciutadanes escullen els i les membres del Consell d’Administració de l’empresa d’energia, però també Colorado, Nova York, tenen empresa local d’energia. A Xina les ciutats i pobles tenen un inusual protagonisme en la gestió de l’energia. Per què no a Flix ?

L’empresa publica elèctrica de Schönau, les seves sigles EWS, va ser impulsada per Ursula Sladek, professora de primària i el seu marit. Avui aquesta empresa pública gestiona les xarxes locals, impulsa el desenvolupament local de renovables i té una comercialitzadora. Va a concursos per subministrar energia a altres municipis, té centenars de milers de clients a Baden-Württemberg tot i que Schönau no supera els 3000 habitants. Han obtingut el premi Nòbel alternatiu i van ser rebuts per Obama.Schönau és un exemple de capacitat d’entendre els canvis socials i econòmics i de com això genera llocs de treball i riquesa. Han entès que els problemes mediambientals són també oportunitats i aquestes es poden convertir en iniciatives econòmiques  per tenir un lideratge global tot i ser un petit poble de la regió de la Selva Negra. És un exemple més d’Alemanya on amb un terç menys de sol que al nostre país han instal·lat deu vegades més plaques a les teulades que nosaltres.

 

He agafat l’exemple de Schönau pel seu tamany similar al de Flix. Des que Schönau va prendre la decisió d’intervenir en energia, generar-la i distribuir-la, ha augmentat la població en un 10 % i s’ha convertit en referent  mundial. A Flix necessitem treure’ns els estigmes negatius de població més coneguda els darrers anys per la contaminació, l’abandonament industrial i a mig termini el tancament de la Nuclear condemnats cada cop més a la despoblació i a l’oblit com si no tinguéssim ja remei. Però Flix té futur. No és gens fàcil, gens. No podem simplificar ni prometre res per demà mateix. Tot allò que té valor requereix idees, esforç i que aquest sigui constant.

 

Però Flix té condicions en el camp de l’energia que s’han incrementat els darrers temps amb el tomb que ha donat la tecnologia i la necessitat del món de girar cap a la renovable i l’emmagatzematge per reduir dràsticament la pol·lució i aprofitar els recursos propis. Flix pot jugar un paper important. Però no vindrà  de fora del poble la solució. Al menys no inicialment. Cal que ens posem d’acord primer nosaltres  i desprès saber jugar les nostres cartes amb els governs de Catalunya i d’Espanya, decidir ser protagonistes de l’energia que ja tenim a la Central Hidroelèctrica, la solar que ja existeix i la que podem generar que és molta, emmagatzemar la que ens sobri i saber comercialitzar i gestionar de forma intel·ligent tot plegat amb una Formació Professional reformada i al servei del nostre sistema productiu.Un Flix amb 100 % d’energia renovable que afavorirà que s’estengui la Reserva de la Biosfera també al nostre municipi on la Reserva de Sebes, una de les nostres joies, tingui un paper encara més important. Un poble amb energia renovable enforteix l’economia, genera innovació, reparteix prosperitat i beneficis tecnològics.Nosaltres treballem ja des d’ara per aquestes noves alternatives econòmiques que generin nous llocs de treball i aturin l’hemorràgia de la despoblació. Perquè estem segurs que Flix té futur si sabem posar-nos d’acord i encertem en l’estratègia. Si no ho fem nosaltres  ho faran altres.

 

 

Per què vull ser alcalde de Flix

 

Vaig néixer al carrer de la Barca i desprès vaig viure  al “ racó de casa Guarin” al carrer Major, a la Plaça de la Pau i a l’Avda de Sant Jordi.

Vaig estudiar Magisteri, Filologia Catalana i m’he especialitzat els darrers anys en Energia i Ports i gestió de Polígons d’Activitat Econòmica en diferents cursos.

Sóc soci de la Creu Roja, de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona, Greenpeace, PSC, UGT, Omnium Cultural, Casa de Aragón de Tarragona, Cooperativa Obrera Tarraconense, del CMES ( Col·lectiu per un Model Energètic Social ), del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i vaig fundar i presideixo el Fòrum Ecològic.

 

El meu activisme em ve en molt bona mesura de Flix quan els meus pares em van portar a fer d’escolanet a la parròquia on també vaig formar part de la “ Peña parroquial los Audaces “ amb Mossèn Sàez, a l’Orfeó amb el senyor Batista Sabaté i al Grup de Folk de Flix.

Saber el que és el treball manual també em ve de la infantesa i de l’adolescència. Anar a les vacances a la Plana o al Milà a conrear el camp amb el pare , fer de carter un estiu al poble, treballar de mosso de magatzem a Tarragona, a supermercats de Salou i desprès com administratiu a NUCEA en la construcció de la Nuclear d’Ascó i al Port de Barcelona han estat experiències inoblidables que m’han ensenyat a valorar el treball des de qualsevol posició.

En el meu pas per la política he adquirit experiència en pràcticament totes les administracions: a l’ajuntament de Tarragona, a la Diputació , al Senat, al Congrés dels Diputats, com a Delegat del Govern de Pasqual Maragall i desprès formant part del seu govern com a Conseller de Governació i finalment com a diputat al Parlament de Catalunya. A llarg de tots aquells anys vaig estar en contacte estret amb l’ajuntament de Flix per col·laborar en moltes iniciatives que la corporació va dur  a terme en col·laboració amb altres administracions de la Generalitat o de l’Estat.

 

El 2015 vaig decidir allunyar-me de la política i vaig reingressar al Port de Barcelona on sóc el Cap dels Projectes Ambientals i concretament en dur a terme la Transició Energètica fent el canvi de combustibles fòssils a energies renovables i xarxes intel·ligents. Al mateix temps assessoro puntualment en la gestió de polígons d’Activitat Econòmica al Baix Llobregat, a Barcelona i Girona.

El lema de la meva campanya “ Flix té futur “ és indestriable de “ Unitat per Flix” que és el nom de la candidatura que encapçalo. Perquè només des de la unitat de tot el poble i de tota la comarca s’aconseguirà que les altres administracions de Catalunya i d’Espanya tinguin en compte aquest racó de Catalunya que té tant dret a tenir una vida digna com qualsevol altre.

Però els flixancos i flixanques hem de tenir propostes, elaborar-les, presentar-les, trucar a les portes adequades i ser molt insistents i això és el que em proposo durant els propers quatre anys que penso dedicar a Flix i la seva gent. I ho faré des de l’altruisme , sense buscar cap altre càrrec a cap administració. Torno per quatre anys  i prou. Seran els darrers de la meva vida política a la qual torno per contribuir a rellançar en la mesura que pugui el nostre poble, generar activitat econòmica, inversions i llocs de treball. Innovant, buscant noves formes d’economia social i cooperativa, circular. Aprofitar les condicions de Flix en la transició energètica.  I fer-ho des de la participació ciutadana. Sumar, col·laborar, construir seran la meva obsessió. No trobareu crítiques. I sí la convicció que tots i totes som necessaris. Aquesta serà la nostra pràctica des del lloc que les eleccions ens assignin.

Hi ha altres instàncies polítiques i administratives per resoldre els problemes de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. El meu compromís és que des de l’Ajuntament tant jo com les persones que m’acompanyen a la candidatura només pensarem en Flix i en els flixancos i les flixanques. Només pensar en Flix allunyarà les diferències que puguem tenir i  afavorirà el consens i les ganes de treballar pel poble. Ara només Flix. Per això vull ser alcalde