Xavier Sabaté Ibarz

Ramon Gras Alomà, és un català que tenim per aquests mons de Déu, que es va graduar brillantment a la Universitat Politècnica de Catalunya no fa gaires anys com enginyer civil i ara fa d’Investigador sobre Innovació Urbana a la Universitat de Harvard però també a Massachusets. És també cofundador de Arentia Urban Analytics and Design, una start-up especialista en Design Thinking, Ciència de la Complexitat i Teoria de Xarxes per fer front als reptes de la complexitat urbana i dissenyar ciutats que tenen com epicentre les persones.

La perfecta organització del TEDX Tarragona ha editat i penjat a les xarxes en només 24 hores les intervencions de la 5a edició del TEDx Taragona de dissabte celebrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, entre les quals hi havia la intervenció magistral de Ramon Gras que recomano vivament.

En veure-la he pensat en Flix. Ramon Gras va parlar del cas de Pittsburgh que va arribar a ser centre neuràlgic de la indústria de l’acer i del vidre dels EE.UU. Tant, que els historiadors li atribueixen un paper fonamental en la victòria del país americà en la segona guerra mundial. Però arribada la globalització, els 80 i 90 Pittsburg va patir una crisi sense precedents, amb una baixada del 45 % de la seva població i tot el que comporta en ciutats i pobles que pateixen aquests trasbalsos: terrenys i equipaments industrials abandonats, habitatges buits, desesperació de milers de persones que han de marxar o queden a l’atur, els joves sense futur….

Gras, que ha participat en l’estudi dels 50 principals eixos d’innovació a EE.UU en ciutats com Nova York, Boston, Chicago o San Francisco , es dedica a estudiar com alliberar el potencial d’innovació d’un territori i sosté que està a les nostres mans crear riquesa si se sap desenvolupar el talent local i encertar els sectors a treballar. Si no es fa així, si s’imposa la inèrcia o s’espera que vinguin de fora les solucions, aquestes no arriben i es va a pitjor.

Ramon Gras explica com a Pittsburgh se’n van sortir reconvertint la seva economia a una de serveis i basada en la robòtica i les noves tecnologies. I se’n van sortir perquè el principal factor que defineix la potencialitat de riquesa d’un territori és el know how col·lectiu, és a dir, el talent, l’habilitat de treballar en xarxa i produir noves idees, noves solucions, nous productes , nous serveis que donin resposta a les necessitats d’una comunitat. Això és molt difícil perquè les inèrcies, per definició contràries a la innovació, maten les possibilitats de qualsevol recuperació.  Però som nosaltres els qui tenim la capacitat i la possibilitat de posar en marxa aquests processos d’innovació i de connexió del talent local . És a dir, els motors de la innovació i de l’economia d’un territori depenen de decisions humanes.

Salvant totes les distàncies amb Ramon Gras que són infinites, al matí del mateix dissabte també vaig parlar de talent al debat que ens havien convocat el Grup Sembrajoves de Flix per parlar sobre el futur del poble a les diverses candidatures per les properes eleccions municipals.  La meva darrera intervenció va ser també sobre talent local. Vaig dir que a Flix n’hi havia molt, dins i fora del poble, que era fonamental per recuperar la greu situació que pateix el nostre poble , que l’havíem de posar en marxa per refer la nostra economia i crear nous llocs de treball.

Nosaltres hem aportat la idea de constituir el poble i la comarca en un nou punt de generació d’energia renovable, de gestió d’aquesta energia a través d’una empresa local flixanca a crear des de l’ajuntament anant a buscar capital també privat. Aquesta empresa ha de començar a preparar-se per gestionar la central hidroelèctrica , municipalitzar la xarxa elèctrica, buscar alternatives renovables i d’emmagatzematge a la Nuclear d’Ascó i oferir els nostres polígons per desenvolupar aquestes noves activitats productives.

Ras i curt: es tracta d’aprofitar les nostres potencialitats, el nostre talent local i que no marxin fora del poble els beneficis.Farem venir a Flix un dia a Ramon Gras i a altres entesos que estan disposats a donar-nos un cop de mà i sobretot , treballarem l’endemà mateix de les eleccions per portar inversions i llocs de treball.

Perquè Flix té futur.

Em presento contra la resignació, contra el determinisme. L’he odiat sempre el determinisme, ja sigui econòmic, social, geogràfic, tecnològic, de classe, biològic, genètic, psíquic o lingüístic. Segur que els filòsofs que el van posar en circulació no eren gaire treballadors i per evitar l’esforç es va inventar que tot està escrit, determinat, que no s’hi pot fer res. Que la teva biografia o genètica o situació geogràfica et determina l’existència de tal manera  que la voluntat humana, la constància i el capteniment no hi poden fer res.

Doncs no, cal rebel·lar-se contra aquestes teories. Al menys a Flix pensem treballar a fons per revertir la situació en què es troba que no é gens bona per no dir que molt greu. I no som ingenus, si ens hi posem és perquè estem segurs que en podem sortir. Si no fos així, per encetar lluites impossibles o fites inabastables, no malbarataríem cap esforç.

Així que som-hi. No és gens fàcil la tasca però el repte val la pena. No és fàcil perquè quan un és a la UVI, cal estabilitzar-lo primer, passar-lo a planta i després a rehabilitació.

Sabem com fer-ho. Tenim idees que aquests dies mereixen l’atenció dels mitjans de comunicació del país i de les autoritats de Catalunya i d’Espanya amb les que ho hem comentat. Així que les idees que són les que primer s’ha de tenir hi són i són bones. Es tracta de pujar al carro de la lluita contra el canvi climàtic, la descarbonització de l’economia i la transició energètica.

Això  vol dir apostar  per les energies renovables al poble i a la comarca preveient la substitució de la nuclear d’Ascó per altres activitats amb energies netes i emmagatzematge: energia termosolar, fotovoltaica, eòlica, biomassa, hidrogen i / o bateries. Per primer cop el Govern d’Espanya ha reconegut que les comarques amb centrals de carbó i nuclears tenen dret a un pla de revitalització i compensacions. Hem de començar a treballar-ho des d’aquí perquè de fora no ens vindrà i portar-ho on calgui.

Això és imatge bona i positiva que hem de canviar per l’estigma que ara tenim de població contaminada, llunyana i inhòspita. I aquesta imatge proposem que se li digui “ Flix 100 % renovable “ perquè sense una bona marca avui no arriben noves inversions. Hi ha ciutats que es gasten molts diners per trobar-ne una de bona i potenciar-la.

Això ha de fer possible que la Denominació de Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre s’estengui al nostre poble i a tota la part de la comarca que ara hem quedat exclosos  i que la nostra Reserva Natural de Sebes adquireixi encara més importància i tinguem molts més visitants.

Tot plegat són llocs de treball urgents a Flix i per això cal també reformar la Formació Professional que s’imparteix a Flix per preparar els i les nostres joves. Apostem per la joventut, que no marxin. Massa talent flixanco és fora del poble que, per cert, podem recuperar al menys en part.

I pel camí esperem no trobar-nos gaire gent amb la síndrome de Procust, peculiar personatge de la mitologia grega que tallava el cap o els peus de les persones que allotjava a la seva fonda situada als pujols  de l’Àtica. Procust va donat nom a una síndrome que pateixen les persones que procuren tallar tot allò que sobresurt al seu voltant.

A continuació cal estratègia que proposem consensuar i no em refereixo només als grups presents a l’ajuntament sinó entre tota la societat flixanca. Perquè un poble que persegueixi  objectius sostenibles de la magnitud que proposem no pot començar a caminar sense el compromís i la participació de tothom.

I dibuixada l’estratègia, cal actuar. Sense descans, amb molta constància. I només pensant en Flix. Altres instàncies hi ha on es poden resoldre els problemes de Catalunya i d’Espanya. Respectarem tothom  que vulgui parlar i fer altres coses però anunciem que nosaltres a l’ajuntament només parlarem de Flix i farem propostes per Flix. Perquè situar el poble a una banda o altra de la discussió política ens posaria les coses més difícils quan haguem d’anar a trucar portes a Madrid o  a Barcelona.

Flix té futur. Ens ho hem de creure i nosaltres ens ho creiem. Voldríem encomanar aquesta convicció a la resta de la població perquè donés suport al nostre projecte perquè sense suport no el podríem tirar endavant. I a l’endemà de les eleccions començar a treballar sense un minut de respir.

Perquè la gent de Flix s’ho mereix

Hi ha països i ciutats preocupats per la seva marca. N’hi ha que gasten molts diners en impulsar-ne  una de positiva per poder ser vistos com un punt del planeta atractiu per viure-hi, per generar oportunitats, per invertir . En definitiva, per comptar al món i obrir-se a noves perspectives.

Encara més necessari i urgent és engegar un procés d’aquestes característiques  quan la població o el país tenen una imatge negativa que allunya les seves possibilitats de futur

Diguem sincerament  i sense enganyar-nos que aquest és el cas de Flix en aquests moments . No passem un bon moment. I no és hora de buscar responsables ni responsabilitats però no ha estat culpa dels flixancos precisament.

Quan passa això, el que convé és ser-ne conscients, no enganyar-se i confegir una estratègia per sortir de l’atzucac. I desprès actuar.

Estic convençut que una de les possibilitats de Flix és apostar per una marca positiva relacionada amb el medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic i l’energia renovable. Per això  proposem “ Flix 100 % renovable “ i que ens hi posem de seguida perquè això vol dir moltes coses, inversions, hàbits nous, negociacions amb administracions  catalanes i espanyoles, contactes amb sectors empresarials començant pels que ja són a Flix però anant a buscar-ne altres que poden venir i llocs de treball.

El canvi – que no tancament – de la Nuclear d’Ascó , l’aposta que podem fer per energia solar i eòlica, per l’emmagatzematge d’energia en bateries i/o hidrogen ens ha d’esperonar a introduir-nos en aquest sector net i de futur.

Si fem això estarà justificat que demanem l’extensió de “ Reserva de la Biosfera” que ara encara no tenim i que la Reserva de Sebes adquireixi més importància internacional.

Una feinada perquè tot això és molt ambiciós i necessita de molta feina de molta gent. Però possible. N’estic segur. Si no fos així no m’hi posaria. En canvi penso posar-m’hi. Millor dir, com es pot veure aquests dies ja m’hi he posat i lluitaré perquè sigui assumit per tothom.

Perquè Flix té futur

Vaig néixer al carrer de la Barca i desprès vaig viure  al “ racó de casa Guarin” al carrer Major, a la Plaça de la Pau i a l’Avda de Sant Jordi.

Vaig estudiar Magisteri, Filologia Catalana i m’he especialitzat els darrers anys en Energia i Ports i gestió de Polígons d’Activitat Econòmica en diferents cursos.

Sóc soci de la Creu Roja, de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona, Greenpeace, PSC, UGT, Omnium Cultural, Casa de Aragón de Tarragona, Cooperativa Obrera Tarraconense, del CMES ( Col·lectiu per un Model Energètic Social ), del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i vaig fundar i presideixo el Fòrum Ecològic.

El meu activisme em ve en molt bona mesura de Flix quan els meus pares em van portar a fer d’escolanet a la parròquia on també vaig formar part de la “ Peña parroquial los Audaces “ amb Mossèn Sàez, a l’Orfeó amb el senyor Batista Sabaté i al Grup de Folk de Flix.

Saber el que és el treball manual també em ve de la infantesa i de l’adolescència. Anar a les vacances a la Plana o al Milà a conrear el camp amb el pare , fer de carter un estiu al poble, treballar de mosso de magatzem a Tarragona, a supermercats de Salou i desprès com administratiu a NUCEA en la construcció de la Nuclear d’Ascó i al Port de Barcelona han estat experiències inoblidables que m’han ensenyat a valorar el treball des de qualsevol posició.

En el meu pas per la política he adquirit experiència en pràcticament totes les administracions: a l’ajuntament de Tarragona, a la Diputació , al Senat, al Congrés dels Diputats, com a Delegat del Govern de Pasqual Maragall i desprès formant part del seu govern com a Conseller de Governació i finalment com a diputat al Parlament de Catalunya. A llarg de tots aquells anys vaig estar en contacte estret amb l’ajuntament de Flix per col·laborar en moltes iniciatives que la corporació va dur  a terme en col·laboració amb altres administracions de la Generalitat o de l’Estat.

El 2015 vaig decidir allunyar-me de la política i vaig reingressar al Port de Barcelona on sóc el Cap dels Projectes Ambientals i concretament en dur a terme la Transició Energètica fent el canvi de combustibles fòssils a energies renovables i xarxes intel·ligents. Al mateix temps assessoro puntualment en la gestió de polígons d’Activitat Econòmica al Baix Llobregat, a Barcelona i Girona.

El lema de la meva campanya “ Flix té futur “ és indestriable de “ Unitat per Flix” que és el nom de la candidatura que encapçalo. Perquè només des de la unitat de tot el poble i de tota la comarca s’aconseguirà que les altres administracions de Catalunya i d’Espanya tinguin en compte aquest racó de Catalunya que té tant dret a tenir una vida digna com qualsevol altre.

Però els flixancos i flixanques hem de tenir propostes, elaborar-les, presentar-les, trucar a les portes adequades i ser molt insistents i això és el que em proposo durant els propers quatre anys que penso dedicar a Flix i la seva gent. I ho faré des de l’altruisme , sense buscar cap altre càrrec a cap administració. Torno per quatre anys  i prou. Seran els darrers de la meva vida política a la qual torno per contribuir a rellançar en la mesura que pugui el nostre poble, generar activitat econòmica, inversions i llocs de treball. Innovant, buscant noves formes d’economia social i cooperativa, circular. Aprofitar les condicions de Flix en la transició energètica.  I fer-ho des de la participació ciutadana. Sumar, col·laborar, construir seran la meva obsessió. No trobareu crítiques. I sí la convicció que tots i totes som necessaris. Aquesta serà la nostra pràctica des del lloc que les eleccions ens assignin.

Hi ha altres instàncies polítiques i administratives per resoldre els problemes de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. El meu compromís és que des de l’Ajuntament tant jo com les persones que m’acompanyen a la candidatura només pensarem en Flix i en els flixancos i les flixanques. Només pensar en Flix allunyarà les diferències que puguem tenir i  afavorirà el consens i les ganes de treballar pel poble. Ara només Flix. Per això vull ser alcalde

Quan diem que “ Flix té futur “ és perquè ho creiem fermament. Si no ho creguéssim no ens hauríem embarcat en el compromís de treballar fermament per la nostra vila els propers quatre anys.

Flix no té moltes oportunitats. Cap ciutat ni poble en té de sobreres en el món que vivim. Però en disposa d’alguna. Nosaltres n’aportem les que ens sembla que són viables i la principal està relacionada amb l’energia, més ben dit, amb la transició energètica. Tothom l’haurà de fer encara que al nostre país anem amb retard. Es tracta d’abandonar els combustibles fòssils i l’urani i passar a les energies netes.

Si Flix no hi volgués jugar ho faran altres pobles i ciutats. Tenim infrastructures de transport de l’energia , terrenys industrials , sol i vent. Per tant podem jugar a la solar, a l’eòlica, a l’hidrogen. Ho explicarem els propers dies però avui ens volem centrar en la central hidràulica que ha complert ja 71 anys de concessió i li’n queden només quatre. Proposem que se la quedi el poble  i que sigui un dels elements que contribueixi a tenir un Flix 100 % renovable gestionat pels propis homes i dones de Flix. Se la pot quedar a través d’una empresa municipal o mixta. Aquesta hidroelèctrica que a Flix li diem “ la Central “ ha significat molt per l’economia del poble. En el nou món energètic pot jugar un nou paper passant a mans dels flixancos i flixanques que, estic segur, en farem un millor ús mantenint millor el meandre del riu i permetent que els beneficis es quedin al poble.

En parlarem els propers dies més detalladament. Perquè al segle XXI, l’energia ja pot estar en mans de les persones que la generen de forma descentralitzada i no cal que la monopolitzin grans companyies. I si ho fan centenars d’ajuntaments, petits i grans a Alemanya o a Sacramento a USA o a França  i amb partits de tots els colors, també ho podem fer a Flix i començar a tenir arguments per ser també la Ribera Nord Reserva de la Biosfera.

No podem perdre l’ocasió que se’ns presentarà ben aviat. Els nostres joves necessiten tenir noves oportunitats i haurem d’adequar la Formació Professional als nous reptes perquè els inversors tinguin més facilitats.

Sabem com fer-ho i Flix té condicions. Nosaltres ja ho comencem a preparar.