ELS VELLS I ELS JOVES
“Incomprensibles ens semblen els joves”,
així rondinen els vells constantment;
jo, per part meva, diria això altre:
“incomprensibles em semblen els vells”.
Aquest voler-se aguantar en el timó
en tots els casos i en tots els papers:
aquest vantar-se de ser imprescindibles,
ells i els seus “ulls que ploren en silenci”,
com si algú hagués causat un mal al món.
Ah, és una cosa que no arribo a entendre.
¿Poden els joves, en llurs gosadies,
fer i portar a terme quelcom de millor?
¿Arribaran vora el cim del Parnàs
o escalaran només una talpera?
¿Amb els qui lluiten per uns costums nous,
faran els homes millors o pitjors?
Sembrant la pau o atiant temporals,
fent de diables o d’àngels del cel...
queda una cosa que s’ha d’imposar:
el dia és d’ells, la seva hora ha arribat:
que plegui Otel.lo, hi ha un nou espectacle.
Ells dominen l’escena, els toca a ells.
Theodor Fontane
Completament d’acord!! Però espero que els joves no em tallin el cap en rodó... donc jo ja soc “grandeta”.
Publicat per jaka — 22 Feb 2006, 21:50
Per què tenim tanta por d'allò que és diferent de nosaltres?
Publicat per Poètiques — 22 Feb 2006, 18:53