Txus Garcia


OVIDIANES: Perquè vull - EM PREOCUPA EL MEU CUL

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 21:33

Perquè vull

Plovia aquell dia. Perquè vull. Perquè tinc ganes que plogués.
Sortia ella de casa. Perquè vull. Perquè tinc ganes que sortís.
Tenia jo un paraigües. Perquè vull. Perquè tinc ganes de tenir.
Li vaig dir de tapar-la. Perquè vull. Perquè tinc ganes d'ajudar.
Va dir-me encantada! Perquè vull. Perquè tinc ganes d'encantar.
Va arrapar-se a mi. Perquè vull. Perquè tinc ganes d'estimar.
Va viure un món preciós. Perquè vull. Perquè tinc ganes de viure.
Després vàrem parlar. Perquè vull. Perquè tinc ganes de parlar.

Vam volar pel món. Perquè vull. Perquè tinc ganes de volar.
Vam sentir un món nou. Perquè vull. Perquè no m'agrada aquest.
Vam veure que és millor. Perquè vull. Perquè jo sé que és millor.
Vam menjar el més bo. Perquè vull. Perquè sé que es pot menjar.
Vam viure amb gent preciosa. Perquè vull. Perquè estic tip de la contrària.
Tot era meravella. Perquè vull. Perquè estic fart de fàstics.
Tot era de tothom. Perquè vull. Perquè tot és de tots.

I acabe la cançó. Perquè vull. Tot comença en un mateix.

Ovidi Montllor

Culminació

Em preocupa el meu cul, senyores i senyors..
I us en demane excuses. Però m'és molt penós.
Em preocupa el meu cul. D'un temps ençà és negat.
Se m'ha tornat gandul. Se'n diu alliberat.
Certa roba li cou. Se'm riu dels calçotets.
Demana un vàter nou. Ha dit adéu als pets.
Ell em fa anar d'esquena, i em fa ajupir el cap.
I arreu em fa l'esmena que jo sóc un cagat.

Certs papers no els admet, i més, si són de lletres.
I somnia en secret honors i grans festetes.
Em preocupa el meu cul. em vol traure la feina.
La meua vida escull. Em trau de la mà l'eina.
En els moments precisos, concrets, que no puc dir,
em fa cantar concisos passatges, sens respir,
de cançons i poemes que més val no esmentar,
mentre va filant trenes que després van a mar.
Es plau en reunions en les que parlen culs,
que imposen condicions tibats i plens d'orgull.
Em tuteja i se'm riu quan em parla del cap.

I al meu cervell li diu: De defecar, en saps!
I encara us diré més: M'he de seure d'estómac,
dormir a l'inrevés i aprendre el seu idioma.
I és que el meu cul, a còpia, de matar la CULTURA,
s'ha cregut ser la pròpia, i sense cap mesura
diu que ell és la cultura. I com que la tragèdia
demostra que CULTURA amb prou feines és CUL:

em preocupa el meu cul.

Ovidi Montllor

Powered by LifeType