Tirant Lo Blanc

L’home del segle XXI, amb internet, les “bombes intel·ligents”, els viatges espacials mira amb despreci tot el camí recorregut per les cultures i les civilitzacions anteriors. En una era on la importància la te la ciència, la tècnica o la lògica, curiosament les supersticions encara perduren. Una falsedat de l’home racional ja que la prenen una superstició que no en saben el seu significat ni el context en el que va aparèixer.

La superstició del número 13 té moltes variants. Alguns pensaven que és el 13 com a conseqüència de la suma entre l’1 i el 4, que dona com a resultat el 4, el vertader número maligne! I perquè no és directament el 4 doncs? Altres expliquen la fatalitat del 13 ve donat com a conseqüència del número de convidats a l’últim sopar, on el tretzè era Judes, podríem dir que és una explicació quasi certa, però hauria de lluitar contra el fet que per aquelles dates aquesta superstició ja existia. Al llibre de l’Apocalipsis, és al versicle 13 on es parla de l’anticrist. A les cartes del tarot la que correspon al número 13 està dedicada a la mort. També podríem pensar que el pobre 13 ha tingut mala sort, però seria una mica curiós definir una superstició amb la mala sort!

Molts coneixen la superstició del groc, quan Moliere va morir en un assaig teatral de l’obra El Malalt Imaginari quan anava vestit completament de groc. A més el color groc era el dels bojos i els bufons com també el color de braçalet que portaven els jueus a les ciutats europees. Tornant al teatre, el desitjar “molta merda” ve donat del moment en que es feia una representació i la gent aguantava fins al final de l’obra, com que els cavalls que esperaven fora (no sempre) produïen excrements de tal manera que com més estona estaven mirant l’obra més els havia agradat.

I qui no ha escoltat mai allò de... qui trenca un mirall 7 anys de mala sort! Els miralls (on la gent es veia reflexada i els hi acusava una gran admiració ja que es podrien mirar als seus ulls) èren considerats portes a la divinitat, la espiritualitat, i trencar-lo era un insult a les forces divines.

Per acabar una superstició relativament moderna, que és la creença popular que no es pot encendre tres cigarretes amb la mateixa flama. Tot ve de la I Guerra Mundial, quan a la meitat de la nit, quan algú volia fumar usaven els llumins per encendre el cigar. Quan encenien el llumí els francotiradors apuntaven, i com que la flama passava encenent altres cigars tenien temps de fer un tret  mortal al tercer que li tocava encendre el tabac. (El Tabac mata).

No sigueu supersticiosos que porta mala sort!