Tirant Lo Blanc

La Biblioteca de la Universitat de Yale, especialitzada en llibres i manuscrits rars, no hi ha dia en què algú pregunti pel manuscrit de Voynich. Lo interessant d’aquest manuscrit és que ningú ha aconseguit llegir-lo completament, el text està escrit en clau i cap criptògraf ni lingüista del món. Medeix 14 x21,5 cm i té 200 pàgines, escrites amb una cal·ligrafia perfecta però se’n desconeix l’alfabet. Fa quasi 20 anys el va comprar un ric anglès per 1.500.000 euros.

Als marges del llibre s’hi van trobar càlculs com si s’hagués fet algun càlcul, hi havia un diagrama amb 26 símbols, l’alfabet anglès té 26 lletres, potser era una número per anar calculant. Però tot i intentar fer aquest desencriptació no s’ha aconseguit esbrinar que és el que diu. Alguns creuen que és la fórmula per convertir algun metall en or.

El pròleg diu: Aquesta és la còpia fidel de l’original que es troba guardat sota la muntanya que corren sota la costa oest d’un lloc molt llunyà, situat a ’extrem sud del planeta” Sembla que està parlant dels Andes, però el senyor Roger Bacon, científic anglès que firma el pròleg va morir el 1294, una mica abans del descobriment d’amèrica.

El llibre des de que es crea ha voltat per reis anglesos, francesos, ducs italians, fins que al 1917 desapareix, 5 anys després el troben al costat d’un editorialista americà W. Voynich  mort per un tret. A la jaqueta guardava el que semblava ser la traducció d’una part del llibre. Parlava d’uns homenets baixets que controlaven la gravetat del món al voltant del Nil.

Usant aquest mètode de transcripció van trobar plànols i descripció d’un avió “supersònic” que segons el llibre enllaçaria dos continents. Curiós pensar en avions... Nova York... velocitat supersònica... i tot a mitjans del segle XIII. Des d’aquest moment 1919 se’l coneix com el manuscrit Voynich. Per últim, cal dir que els últims anys s’ha traduït un altre capítol del llibre que diu això:  

"Posee el ser humano, una energía muy especial que se gesta en la parte superior del cerebro y su medida, es la del "voluciclo". Esta es la tercera organización cerebral independiente, cuya sede se encuentra en la columna vertebral. Cada zona intervértebra, tiene relación particular con el conocimiento asequible al ser humano y actúa a modo de archivo o depósito. Las zonas intervértebras, están relacionadas íntimamente, con el "conjunto sonomedular" que tiene, al igual que el volucio, su centro de actividad en la parte superior de la cabeza".