14 Mar, 2007
Dimarts i 13 i jo agafo la Renfe cap a Barna
Dimarts i 13 i jo agafo la Renfe cap a Barna
Ahir vaig tornar a anar a Barcelona , amb tota la fe , estava a l'estació a les 7:30 en punt per agafar el tren de les 7:50 .
Quan vaig arribar a la taquilla , una cua ... em quedo clavat en mig del vestÃbul , mirant el monitor de properes sortides , per tal de localitzar el tren que m'habia dit Ester , en aquell moment, zas ... Josep que venia amb el turbo posat per tal d'entrar a les 8 en punt al despatx , va tenir temps de posar-me a la cua .
En arribar a l'andana , no era difÃcil averiguar quina era , sort vaig tenir de trobar-me amb Juan Carlos, que anava també a Barcelona , però no al mateix lloc que jo, em vaig deixar portar , i aquest cop vam seure els dos , pel Camà vam arreglar tots els temes locals , autonòmics, d'alineació del Nà stic... i varem fer propòsit del proper viatge aprofundir en els temes comunitaris ,no vaig veure ningú dret i el viatge va anar sense novetat. ( quina cosa eh ? ).
Eren les 9:20 i sortia victoriós de Sants Estació direcció a Plaça Espanya on a un dels pavellons de la fira tenia "el evento de microsoft" ... quins noms eh ? , a mig camà vaig pensar que aquest americans ... no acostumen a fer massa be el tema del catering , és a dir que segons el programa a les 12 hi havia un mes que sospitos "Almuerzo" , que l'experiencia em diu que es un petit entrepà i un cafè ... en resum... que el dia pintava que no dinaria "com deu mana" , i vaig decidir parar en algun lloc a "esmortzar" per agafar forces , no sigui cas que arribes a casa a les 20 totalment deshidratat.
Per el carrer Tarragona , vaig pensar bon nom , aqui ha d'haver algun lloc per esmortzar , mes que res al veure que era una zona d'oficines i s'apreciaven molts "corrillos " pels portals de treballadors fumadors, curios no ? a cada portal de cada edifici hi havia un grupet de fumadors , molts portaven penjada la targeta de fitxar o d'acces al seu lloc de treball... cosa que em va fer pensar en temps que triguen en baixar de la planta 18 o 20 al carrer ... i quants cops ho fan al dia ... i que tenen de fitxar segurament per recuperar desprès ... doblement esclavitzats, quina sort que ja fa mes de 3 anys que no fumo .
Desprès de descartar dos llocs, precisament per que estava ple de gent fumant ... em vaig fixar en un lloc que tenia tota la pinta de fer bons esmorzars , estava prohibit fumar, estava ben Il·luminat , i es veia net ... era una barra llarga de fusta , de les que costa de mantenir netes, tenia un menjadoret amb 4 taules , plenes de gent i a la barra hi havia un lloc just davant dels aparadors refrigerats on hi havia tota una col·lecció de truites ... vaig pensar ... que bones ! però i si ... en fi pintava que estava net i els aparadors eren coberts i refrigerats com sempre m'explica Ester que han d'estar ... vaig descartar les truites ... millor un petit entrepà i un talladet ... estava fent les meves cabòries quan de sobte surt de lo que semblava la cuina una senyora amb bata i davantal (impecables) , d'uns 60 anys i amb aspecte d'haver viscut tota la vida en el mon de l'hosteleria. Duia un plat a la ma fumejant , la vaig seguir amb la mirada fins que va ser en front meu, duia una truita recent feta i quan estava posant-la a l'aparador li pregunto ... Bon dia ... que les fa vostè les truites ? , se li va iluminar la cara , de contenta , i em va respondre , i tant ! que li sembla a Vostè ? ( vaig pensar ... una profesional de l'hosteleria com deu mana), vaig comentar-li totes les truites de l'aparador , ella m'anava corretgint ... total ... que la que m'interessava era la radera ... li vaig preguntar de que era i tota contenta , com un artista explicant la seva obra , em va dir de que era , i si volia llesquetes de pa amb tomà quet i que volia per veure ... era una truita deliciosa de mongeta tendra i pernil ... la vaig felicitar , varem parlar de truites un ratet vaig pagar ( un dineral) i en marxar vaig fer la reflexió de a aquella senyora potser li havia fet un petit homenatge en un lloc en que tothom te massa pressa .En fi que si em descuido faig tard .
salut
Ahir vaig tornar a anar a Barcelona , amb tota la fe , estava a l'estació a les 7:30 en punt per agafar el tren de les 7:50 .
Quan vaig arribar a la taquilla , una cua ... em quedo clavat en mig del vestÃbul , mirant el monitor de properes sortides , per tal de localitzar el tren que m'habia dit Ester , en aquell moment, zas ... Josep que venia amb el turbo posat per tal d'entrar a les 8 en punt al despatx , va tenir temps de posar-me a la cua .
En arribar a l'andana , no era difÃcil averiguar quina era , sort vaig tenir de trobar-me amb Juan Carlos, que anava també a Barcelona , però no al mateix lloc que jo, em vaig deixar portar , i aquest cop vam seure els dos , pel Camà vam arreglar tots els temes locals , autonòmics, d'alineació del Nà stic... i varem fer propòsit del proper viatge aprofundir en els temes comunitaris ,no vaig veure ningú dret i el viatge va anar sense novetat. ( quina cosa eh ? ).
Eren les 9:20 i sortia victoriós de Sants Estació direcció a Plaça Espanya on a un dels pavellons de la fira tenia "el evento de microsoft" ... quins noms eh ? , a mig camà vaig pensar que aquest americans ... no acostumen a fer massa be el tema del catering , és a dir que segons el programa a les 12 hi havia un mes que sospitos "Almuerzo" , que l'experiencia em diu que es un petit entrepà i un cafè ... en resum... que el dia pintava que no dinaria "com deu mana" , i vaig decidir parar en algun lloc a "esmortzar" per agafar forces , no sigui cas que arribes a casa a les 20 totalment deshidratat.
Per el carrer Tarragona , vaig pensar bon nom , aqui ha d'haver algun lloc per esmortzar , mes que res al veure que era una zona d'oficines i s'apreciaven molts "corrillos " pels portals de treballadors fumadors, curios no ? a cada portal de cada edifici hi havia un grupet de fumadors , molts portaven penjada la targeta de fitxar o d'acces al seu lloc de treball... cosa que em va fer pensar en temps que triguen en baixar de la planta 18 o 20 al carrer ... i quants cops ho fan al dia ... i que tenen de fitxar segurament per recuperar desprès ... doblement esclavitzats, quina sort que ja fa mes de 3 anys que no fumo .
Desprès de descartar dos llocs, precisament per que estava ple de gent fumant ... em vaig fixar en un lloc que tenia tota la pinta de fer bons esmorzars , estava prohibit fumar, estava ben Il·luminat , i es veia net ... era una barra llarga de fusta , de les que costa de mantenir netes, tenia un menjadoret amb 4 taules , plenes de gent i a la barra hi havia un lloc just davant dels aparadors refrigerats on hi havia tota una col·lecció de truites ... vaig pensar ... que bones ! però i si ... en fi pintava que estava net i els aparadors eren coberts i refrigerats com sempre m'explica Ester que han d'estar ... vaig descartar les truites ... millor un petit entrepà i un talladet ... estava fent les meves cabòries quan de sobte surt de lo que semblava la cuina una senyora amb bata i davantal (impecables) , d'uns 60 anys i amb aspecte d'haver viscut tota la vida en el mon de l'hosteleria. Duia un plat a la ma fumejant , la vaig seguir amb la mirada fins que va ser en front meu, duia una truita recent feta i quan estava posant-la a l'aparador li pregunto ... Bon dia ... que les fa vostè les truites ? , se li va iluminar la cara , de contenta , i em va respondre , i tant ! que li sembla a Vostè ? ( vaig pensar ... una profesional de l'hosteleria com deu mana), vaig comentar-li totes les truites de l'aparador , ella m'anava corretgint ... total ... que la que m'interessava era la radera ... li vaig preguntar de que era i tota contenta , com un artista explicant la seva obra , em va dir de que era , i si volia llesquetes de pa amb tomà quet i que volia per veure ... era una truita deliciosa de mongeta tendra i pernil ... la vaig felicitar , varem parlar de truites un ratet vaig pagar ( un dineral) i en marxar vaig fer la reflexió de a aquella senyora potser li havia fet un petit homenatge en un lloc en que tothom te massa pressa .En fi que si em descuido faig tard .
salut
Comentaris
Hay costumbres que nunca hay que perder... Y eso del almuerzo es de las que más pena me da no poder hacer. Eso si, en vacaciones, dÃas libres, etc... el pinchito y el blanco no me os quita ni Dios, que son cuatro dÃas, que puñetas...
Publicat per Basajauna 15 Mar 2007, 16:47La veritat és que un bon got de vi i quatre arbequinetes per acompanyar l'esmortzar ... et fa veure el dia d'una altra manera , l'unic és que no es pot fer cada dia .
Salut companyer
Publicat per RAMON 15 Mar 2007, 17:27Dos dies per setmana per esmortzar faig truita,
la faig amb dues clares i un sol rovell, i en porto fetes de totes maneres,de verdures,de peix,de bolets, ara probarè la que tu vas degustar de mongeta tendra i pernil, será la primera vegada que la menjarem.
salut
Publicat per JMSP 15 Mar 2007, 20:48Afegeix un comentari
