27 Feb, 2007
Pel camí de la feina, El noi que m’ha tractat de vosté i el ranking de TINET
Pel camí de la feina, El noi que m’ha tractat de vosté i el ranking de TINET.
Avui en lloc d’un sol tema , m’atreviré amb tres, a veure si m’ensurto.
Sortim de casa a les 7:30 “every day” de moment triguem 25 minuts fins a la rotonda “criminal” de l’avinguda Catalunya. La veritat és que no tothom pot anar a treballar amb la teva parella i caminant, tot un luxe desprès de molts anys anant de bòlit per temes de tirar endavant una nena petiteta, i torns de “escorxadors” obligacions laborals extremes i horaris de “guarderia” i menjadors.
La reflexió mirant el mar que intenta fer-se lloc per darrera del polígon industrial és que realment fa un mes que ho podem fer, que ens fem vells ... mentre la nostra filla és fa gran, i que tenim d’aprofitar-ho .
Mentre miro el mar , descriminant els fumerals i els dipòsits de combustible , endevineu que he trepitjat ?
... pues no ...
però m’ha anat de molt poquet , Ester que sempre està al tanto m’avisat i he evitat l’empastre monumental . A partir d’aquest moment he començat a contar-los . Poso en marxa una aposta a veure quants elements decoratius de voreres ... mira que hi ha muntanya en aquest rogle eh ? ... he contat des de el carrer nou de la zona de Sant Pere i Sant Pau fins a L’avinguda Catalunya, uns
Paso al següent tema , aprofitant que he fet la reflexió de que ens fem vells ... tornar de treballar ho fem amb Bus , penseu que hi ha ganeta a les 15h . Avui Ester li toca tarda i he pujat sol a dinar ... com sempre en pujar al Bus “BUSco” lloc per a seurem ... no se ... no per la edat eh ? ...
Sempre he BUScat la postura més reposada ... i els conductors de
Total, que en aquesta hora el BUS està ple d’estudiants , que si carpetes, que si bates ... em seg al costat d’un noi tot equipat eh ? Telefonillo d’ultima generació , auriculars, motxila de marca, pantalons als genolls i com no amb una arracada al llavi , a la segona “parada” de l’avinguda PPCC , va i em diu “Perdone señor ... puede dejarme pasar ?” ... m’ha matat , jo que em sentia jove ... recordava els meus temps d’estudiant , hasta portava els auriculars escoltant les news. .. pos eso ... que dec fer cara de señor ... snif.
Lo del ranking de tinet ... tot un misteri , aquest mati estava com un dels blogs més actius i sortia amb 365 lectures ... i ara no estic ni al mapa ... trucare als compis de Tinet a veure si m’ho expliquen , però d’aqui una petició per a dotin aquest servei tant potent d’eines mes txules i evitin que la gent marxi a altres dominis.
He posat mes fotos i blogs de compis .
Salut
De todas maneras recuerda el dicho. Eres mayor cuando te empiezan a gustar las amigas de tus hijos... Así que aún tienes para una temporada, ¿no?
Y eso de ir tranquilamente a trabajar... si te cuento mi vida me haces un homenaje: Media hora de coche al trabajo (cuando no hay atasco/accidente/control de policía/llueve/nieva/o todo junto que entonces es más de una hora), otra media de vuelta (que siempre es casi una hora), con lo que a las 6 y media arriba y a las 8 en casa de vuelta. Hay días que me acuerdo de la peli del Bill Muray, Atrapado en el tiempo, y al Día de la Marmota. Será que me estoy haciendo mayor. Ah, y a mi ya hace mucho que un chaval me dijo de usted... y le mandé a tomar por donde amargan los pepinos. Que aunque mayor, la mala leche no se me ha ido.
D'altres indicis de senilitat precoç són:
a) A poc que et donen peu, et dispares i -en un tó decibèlic progressivament elevat-, comences a renegar de com està tot de fotut i vulguis arreglar el món en un quart d'hora.
b) Cada cop que poses la ràdio, et sents atacat pel reaggeton, els O.T.s, etc i dius en vers allò de que "la música d'avui dia es una porqueria", l'apagues i acabes refugiant-te en els teus CDs dels 80's.
c) Sonrius melancòlicament, -especialment en reunions amb amigots de la teva edat-, quan recordeu aquells programes de televisió, -absolutament friquis i desfasats-, però d'una imaginació, simpatia i enginy inversament proporcional als mitjans i recursos avui disponibles.
Aprofitant la màxima que postulava el filòsof de l'escola Furanguiana: "A joderse macho, que la mili es gratis."
PS. He obviat certs petits detalls alopècis, d'estructura òsea o variacions tri-dimensionals de zones abdominals especialment ingrates, per a no ferir més la sensibilitat dels nostres benvolguts lectors.
Publicat per josep 28 Feb 2007, 09:56Em sembla que a tots ens afecta això de l'edat.
Calcula jo, solterita, sense més preocupació que jo i jo............... però el temps no enganya i també em demanen l'hora dient-me senyora.
Suposo que m'he de conformar en ser una "senyora de bon veure" (i també beure, que c......).
Publicat per marisa muley 28 Feb 2007, 16:58
