Vaig assistir a aquesta jornada, on es va despertar el meu interès pels videoblocs, ara m'estic pensant la temàtica del que faré.

 

Notícia publicada a TINET 

http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=42077 

Nota al Bloc de TINET 
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-tinet/category/143/que-fem/2009/11/09/la-tinetjornada-ensenya-a-fer-un-v-deobloc-de-la-m-de-txaber-allu 

Videobloc “El cocinero fiel”, de Txaber Allué 
http://elcocinerofiel.blogspot.com/ 

Recepta gravada durant la TINETjornada 
http://www.youtube.com/watch?v=m96d4YY8B6g 

Curs de vídeo digital, de Jaume Parés 
http://www.youtube.com/user/TINETxarxa#p/c/B285FA2A95263048/0/3x9UukITg_E 

Índex del curs de vídeo digital 
http://www.tinet.cat/portal/uploads/index_curs_video_jaume_pares_20091019105808.pdf 

Canal de TINET a YouTube 
http://www.youtube.com/TINETxarxa 

Documentació de la TINETjornada 2009 
http://www.tinet.cat/portal/sheet-showdir.do?id=40521 

Fotografies de l'esdeveniment 
http://www.tinet.cat/portal/sheet-showdir.do?id=42128 

 

                                                  Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: ,

LSecció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra d’Ebre, organitza una conferència, dintre dels actes delCorrellengua,que porta per títol “1936, Els incontrolats a les Terres de l’Ebre” a càrrec de Toni Orensanz autor del llibre“l’Òmnibus de la mort, parada Falset”, treball d'investigació, sense afany revisionista, sobre l'actuació de l'anomenadaBrigada de la muerte de la FAI dirigida per Pasqual Fresquet, qui amb base a Casp fou responsable de l'afusellament de 247 persones a setze municipis de les comarques del Priorat (27 eren de Falset), la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d'Aragó entre juliol i setembre de 1936Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. És col·laborador habitual del diari La Vanguardia des del 1996 i ha realitzat tasques informatives per a la Cadena SER, TV3, Avui, El Mundo,Descobrir Catalunya, GEO i altres mitjans escrits i audiovisuals, gairebé sempre en les zones rurals de Catalunya (especialment en el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre).Esquerra a Móra d'Ebre vol participar en els actes culturals fets a la població, fent conferències, xerrades, fòrums, etc., amb això pretenem apropar-nos a la societat civil i organitzar conjuntament aquesta mena d'actes culturals. Aquestes conferències s'aniran repartint durant l'any i tocant diferents temàtiques al voltant de l'ideari del partit.L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre el dia 30 d’octubre a les 20:00 h, en acabar l’acte l’autor signarà llibres. 

I HI VAIG ASSISTIR I LA VAIG TROBAR MOLT AMENA I ESCLARIDORA: 

Al voltant de 100 persones van assistir ahir a la conferència de Toni Orensanz " 1936 - Els incontrolats a les Terres del'Ebre", que es va realitzar a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre dintre dels actes delCorrellengua 2009 a càrrec de Toni Orensanz autor del llibre “l’Òmnibus de la mort, parada Falset”, treball d'investigació, sense afanyrevisionista, sobre l'actuació de l'anomenada Brigada de la muerte de laFAI dirigida per Pasqual Fresquet, qui amb base a Casp fou responsable de l'afusellament de 247 persones a setze municipis de les comarques delPriorat (27 eren de Falset), la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d'Aragó entre juliol i setembre de 1936.
Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències engegat i organitzat per la SL d'ERC de Móra d'Ebre tractant diferents temes, però preferentment memòria històrica, cultura popular i tradicional i història recent. Esquerra a Móra d'Ebre vol participar en els actes culturals fets a la població, fent conferències, xerrades, fòrums, etc., amb això pretenem apropar-nos a la societat civil i organitzar conjuntament aquesta mena d'actes culturals. Aquestes conferències s'aniran repartint durant l'any periodicament.







 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google


CinemesNo sé si l'avantprojecte de la llei del cinema que ha presentat el conseller Joan Manuel Tresserras, i que preveu l'obligatorietat de doblar al català la meitat de les còpies que es distribueixin a Catalunya, tirarà endavant o es convertirà en un foc d'encenalls, però tal com està ara mateix fa molta patxoca. En fa tanta, que la malfiança és del tot justificada. I més encara després del precedent de l'any 1998, quan el Partit Socialista, a través de Narcís Serra, va impedir la materialització del decret de la Generalitat que intentava normalitzar l'exhibició de còpies en català. Certament, sembla una contradicció que el mateix partit que onze anys enrere estava en contra del dret dels catalans a veure les pel·lícules doblades en la llengua pròpia del país, ara, en canvi, hi estigui a favor i accepti el projecte de Tresserras. Però, en realitat, no hi ha contradicció, perquè el Partit Socialista continua pensant exactament el mateix que pensava aleshores. Passa, però, que ara, per raons conjunturals, està obligat a fer els ulls grossos. El misteri, per tant, consisteix a saber en quin moment evitarà -amb el suport incondicional d'ICV- que la llei prosperi. És a dir, que el mutisme que manté sobre aquesta qüestió sembla, bàsicament, una mesura de gata maula destinada a no empitjorar la caiguda en picat que totes les enquestes electorals donen a Esquerra. Els socialistes saben que sense Esquerra el govern actual no tindrà continuïtat i comprenen que aquest partit necessita fer-nos creure que és alguna cosa més que una simple marca blanca del PSOE de Catalunya. Però hi ha gat amagat, un gat que es diu eleccions avançades. I és que, en el millor dels casos, tal com va tot a Catalunya, queden només sis mesos de sessions parlamentàries. Cosa que farà difícil que el conseller Tresserras tingui temps d'aconseguir que el projecte prosperi en aquesta legislatura, ja que cal obrir un capítol de contactes amb els sectors afectats, com ara distribuïdors i exhibidors, i debatre el text en comissió al Parlament.

"I aleshores què?", es preguntarà algú. Mirem-nos-ho no pas des de casa nostra, sinó des de la Generalitat. Presentant aquesta llei, encara que sigui a les acaballes de la legislatura, Esquerra aconsegueix marcar perfil catalanista -allò que un dia va tenir i que gairebé ja no recorda- i PSOE i ICV, conscients que el marge de temps és curt, no veuen l'urgència d'oposar-s'hi. "Després de les eleccions, amb un tercer tripartit", pensen, "ja tindrem temps d'aigualir la llei". Recordem, en aquest sentit, que va ser el mateix Partit Socialista qui va aigualir l'Estatut 48 hores després que fos aprovat pel Parlament. Arribats aquí, algú es pot continuar preguntant: "I no podria ser que tot això ja estigués preparat i que ens estiguin aixecant la camisa?". Doncs és molt probable, però, ara com ara, només hi ha una manera de saber la veritat: exigir de socialistes i d'ecosocialistes que diguin públicament que subscriuen fil per randa l'esmentat avantprojecte i que es comprometen a aplicar-lo sense passar-hi el ribot. I també Convergència i Unió, encara que ara estigui a l'oposició, s'hi ha de comprometre. Si, com diuen les enquestes, aquesta formació guanyarà àmpliament les eleccions, cal que ens garanteixi que no li tremolaran les cames a l'hora de materialitzar la llei tal com està. Ho dic, perquè és molt sospitós -i vergonyós- que el seu portaveu Oriol Pujol gosi afirmar que "el règim sancionador no és el camí". I quin és el camí, doncs? El de CiU? El d'un quart de segle d'inoperància absoluta en aquesta matèria? Necessitem saber qui està veritablement a favor de la normalització de la llengua catalana i qui la vol permanentment subordinada a l'espanyola. Tot el que no sigui això ho haurem d'interpretar com una enganyifa. Un avantprojecte enganyabadocs l'única finalitat del qual és que sigui útil a les urnes, no pas al país.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google

Ha mort el director de cinema i patriota quebequès Pierre Falardeau. Un home compromès amb el seu país i amb la classe treballadora. Autor de documentals i pel.lícules inoblidables. És un cop molt dur, la seva pèrdua.

Un dels seus principals treballs, que guardo com un tresor en forma de VHS, és la pel.lículaOctobre (1994) que explica el segrest i la mort del ministre federalista Pierre Laporte, a mans d'una cèl.lula (escamot) del Front de Libération du Quebec, el mes d'octubre del 1970. Una pel.lícula tensa i emotiva (La podeu veure al you tube)

Falardeau va militar sempre en l'independentisme més ferm, i això, naturalment, li va comportar molts problemes i enfrontaments amb l'establishment. Odiava nacionalment i socialment als que anomenava collabosAquest menyspreu infinit queda ben reflexat en el curtmetratge Les temps des bouffons, on llegeix la cartilla a l'élite quebequesa a sou dels amos canadencs. Us sona això?

Sovint des de Catalunya se suspira perquè Ecspanya fos com el Canadà. Bé, és cert que en les formes hi ha diferències, però precisament, perquè els canadencs no són -ara- tan cafres i troglodites com els ecspanyols, són molt més perillosos.



Falardeau els tenia clissats i es va enfrontar a ells sense cap mena de contemplació. Un altre curtmetratge digne de recordar és sense cap mena de dubte Speak White (1980). Aquí la vinculació entre la lluita independentista quebequesa i la lluita anti-imperialista i contra el capital és ben pal.lesa.



No deixeu de llegir (això sí, en francés) la revista satírica Le Couacon de tant en tant col.laborava. És una publicació que llegeixo a gust perquè s'hi respira la mateixa irreverència i la mateixa combativitat que les millors tradicions de la premsa satírica política catalana.



Penjo els you tube corresponents, en homenatge i record d'aquest home que el prenc com a compatriota meu, perquè la seva lluita era la meva. I de ben segur, la meva lluita era la seva.

pierre quebec.txt

(Josep Sort) 

 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , ,

  

 Aquesta setmana que ve me' n torno uns dies a Alins per fer un curset a Sort, espero que sigui força interessant i passar uns dies agradables.

Del 29 de setembre al 2 d´octubre de 2009.

Clicar al damunt per ampliar. Clicar al damunt per ampliar.

 

 http://www.facebook.com/group.php?gid=41752574298

 http://otpallarssobira.wordpress.com/2009/09/07/el-conseller-d’innovacio-universitats-i-empresa-josep-huguet-presenta-el-programa-turistic-“pallars-nostalgic”/

 http://otpallarssobira.wordpress.com/

 

                                                        Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , , ,

A qualsevol dels estats federal alemanys, sense excepció, et poden penar, per mostra imatges en públic de les SS, la esvàstica, Hitler... o qualsevol mostra de enaltiment del tràgic 3er Reich, els que son seguidors de la ideologia Nazi son perseguits tant políticament (els partits d´extrema dreta tenen determinanment prohibit fer-ne apologia o utilitzar-ho electoralment) com per els cossos de seguretat, les manifestacions pro-nazi son sotmeses a fortes carregues policials i els seus membres detinguts.

Doncs aquí, ves per on, no, tot el contrari, veus qualsevol acte de celebració de la Hispanitat, aniversari del "alzamiento", ofrenes al "valle de los caidos" ...amb un seguit de símbols com la bandera espanyola pre constitucional (la del aguila), símbols de la Falange, retrats del Franco.. Bé que h us he de contar si encara hi ha una llarga llista de noms de carrers i places, monuments, etc. arreu de la geografia espanyola que encara no s´han retirat.

Però tot això encara ho podríem passar per alt, si un acte en pro de la democràcia, com es el d´Arenys no hagués estat desautoritzat per un jutge ex-falangista, al mateix temps que per una altra banda permeten la manifestació feixista el mateix dia.

Perdoneu-me per l´expressió: AIXÒ SON GANES DE BUSCAR MERDER !!!

Com volen que ens estimem Espanya si no paren de fer-nos la punyeta!!!

Per això, ara més que mai hem d´estar units i fer tota la força que calgui, convido a tothom a presentar instàncies als Ajuntaments dels seus municipis per a que en els pròxims plens ordinari es proposi la consulta , en la majoria de municipis catalans els regidor d´ERC i CIU sumen majoria, per tant
s´aprovaria a quasi bé tots els plens.


NO ENS ACOVARDIM !!!


Salut i independència.

 

 

                                                          Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags:

 A Ginestar ens tornen a sorprendre el dia abans de la diada amb una magnífica festa electrònica. No només ens espera un magnífic cartell, sinó que també la sempre agradable hospitalitat de la gent d´aquest poble, dins unes instal.lacions on no hi faltarà de rés.

 

Enllaços:

 http://www.myspace.com/gincatfestival

 

 http://www.facebook.com/event.php?eid=114395522259&ref=ts

 

La XALERA serà impresionant.

 

                                                        Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , , , ,

El dret d'autodeterminació

Benvolguts amics:

fent una simple passejada per aquesta famosa eina que s'anomena "wikipèdia", i realitzant una senzilla cerca sobre les paraules "dret d'autodeterminació", un pot trobar la següent definició:

"El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1."

"El dret a l'autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius Cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre."


Doncs, ves per on, resulta que ahir mateix, agafo un diari mentre remenaba el sucre recent abocat a un cafetet, i alhora que un tendre i calent croissant esperava esperava ser devorat, .... i llegeixo:

Maria Teresa Fernandez de la Vega: "El dret a l'autodeterminació i la independència estan fora de la Constitució."


Si si, ho han llegit bé. Així doncs, i després de ja no sorprendrem per res, la pregunta és obvia: "Es possible que la constitució espanyola, no cumpleixi les lleis internacionals" ?

Però, la constitució no es pas una llei que ens donem entre nosaltres per a crear un marc de convivència?, es possible que aquest producte dels seus creadors, pugui menjar-se'ls a ells mateixos?

Sap realment el govern espanyol el significat de la paraula "democràcia"?

No se senyors, no se en quin món vivim, ni que COLLONS tenim els catalans al cap per continuar aguantant tot això. Només se, que potser els amics d'Arenys de Munt, potser si que han encès l'espurna. Potser un llarg reguitzell de municipis farien canviar les coses.

Cal aconseguir estendre iniciativa al màxim de municipis possible. Cal enviar al poble a votar. Dieu la vostra opinió, la vostra veritat, perquè aquesta, només us pot fer lliures.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google

 

Van començar negant que hi hagués cap crisi, ni econòmica ni de valors. I vingué que guanyaren les eleccions. Continuaren després amb idees tan estrambòtiques com la proposta d'aquell demencial repartiment de bombetes de baix consum, o aquell altre propòsit eixelebrat de recol.locar manobres en atur tot reciclant-los per art de màgia perquè poguessin integrar-se en altres oficis. Alemanya tira endavant, i se'n surt, amb Merkel i amb sacrifici, esforç i més treball i més hores. I amb menys temps lliure i amb menys vacances. Aquí tot resulta inversemblant i ni el Govern de Catalunya no diu res. Acata, tan sols. Acata la mentida i la inversemblança de l'amo Zapatero, que tiranitza les masses que tot s'ho creuen. Hi ha hagut, també, aquesta idea de l'almoina en forma de deducció fiscal de 400.-€ per a aquells que s'han quedat sense subsidi -subsidi: mot horrorós, d'altra banda. I De Prada ho compara amb la manera com les legions romanes actuaven als vilatges sotmesos: primer els saquejaven els graners i, quan entre el poble no quedava ja ni un bri de dignitat, els convocaven a la plaça major i des d'un carro els llançaven unes quantes engrunes perquè se les disputessin com pobres bestioletes sense adonar-se que tals engrunes havien estat elaborades amb una part molt petita del gra que abans els havia estat saquejat. Si encara els hagués quedat un mínim de dignitat, aquella petita almoina hauria provocat un motí. Però passà el contrari: per a la massa tiranitzada, la petita almoina constituí una prova de la magnanimitat dels seus gloriosos benefactors.

Ara, avui, aquí, com que aquesta petita almoina no arribarà a una gran majoria dels contribuents, ja comencen a fer-los creure que el veritable remei consisteix a robar els rics per donar després, gentilment, als pobres el producte de tal furt. Però, és clar, igual que sempre ha passat, els veritablement rics no s'assabentaran de res i seran aquells que donen feina als pobres (els empresaris) els qui seran sotmesos a una persecució tributària que els obligarà a deixar de donar-los aquesta feina. Resulta costós aprendre a tenir prejudicis, però segurament aquesta, i no cap altra, és l'Opulència que ens espera ara que aquest estiu s'acaba per moments.


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags:

 Clica al damunt per ampliar.

 

                                                                     Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: