Al costat d'un gravat de Piranesi que mostra unes
ruïnes amb l'estàtua de Minerva al centre, el MNAT hi ha col·locat el
cap de l'escultura de la deessa Minerva que es conserva al museu. I al
costat de gravats de capitells, es poden veure capitells romans reals
localitzats a Tàrraco. Aquest és un dels objectius del muntatge que
ahir es va inaugurar al MNAT, L'antiguitat clàssica a través dels gravats. Els Piranesi de Montserrat.
Francesc Tarrats i Pilar Sada, director i responsable de difusió del
museu tarragoní, van destacar que «del que es tracta és de lligar la
imatge amb l'objecte real, amb la realitat de l'antiguitat clàssica».
L'exposició la formen una cinquantena dels 150 gravats de què consta la
col·lecció completa de Giovanni Battista Piranesi, pertanyents al fons
del Museu de Montserrat. Una col·lecció, considerada la més important
de l'Estat, al costat de les de la Biblioteca Nacional de Madrid i de
la Reial Acadèmia de Sant Carles de València, que permet recórrer els
paratges i monuments més coneguts de Roma, la Ciutat Eterna, així com
d'altres imatges de l'antiguitat clàssica. Aquesta exposició ja s'ha
pogut veure a Oviedo, Sabadell, París i Andorra, tot i que en el cas de
Tarragona s'ha enriquit amb l'exposició de capitells, escultures,
inscripcions i altres peces localitzades a Tàrraco.
Per Artur
Ramon, comissari de la mostra, la importància de l'obra de Piranesi és
indiscutible. «És un dels gravadors més importants de la història de
l'art», va dir ahir en la presentació de l'exposició. De Piranesi no
només en destaca el seu virtuosisme en la tècnica del gravat, sinó
també l'acurada visió que dóna la seva obra de la Roma que va viure.
Són especialment bells els gravats que va fer del Coliseu, que es veu a
vista d'ocell, «una vista impossible en una època en què encara no
existia la fotografia», segons Artur Ramon.
De personalitat
polièdrica, Piranesi va ser polèmic en el seu temps per la defensa,
«amb arguments que avui serien insostenibles», de la supremacia de
l'art romà sobre el grec.
