Miscel·lània

Quan has visitat un país i, més tard, saps que ha entrat en guerra i penses en la gent que hi vas conèixer, la sensació d'impotència i de ràbia t'envaeix el cos. Això em passa aquests dies amb el Líban.

L'exèrcit israelí està atacant indiscriminadament el Líban: l'aeroport on vam aterrar en el viatge que vam fer l'any 2000; Beirut, la capital que encara mostrava els senyals d'una cruenta guerra passada; la ciutat de Baalbeck, on vam visitar els impressionants vestigis de la ciutat romana que un dia fóra i on vam assistir als prestigiosos festivals estiuencs de música clàssica; la carretera que ens va portar a Damasc; el pas fronterer pel qual vam entrar a Síria; i molts altres llocs on hi viuen "persones humanes" iguals que tu i jo, hospitalàries, de bona voluntat, que volen viure tranquil·les.

Aquests dies he pensat en aquell restaurant de Baalbeck on vam tastar l'esplèndida cuina libanesa, amb la gent que ens hi va rebre, que ens va mostrar la seva cultura musical. Era un restaurant situat davant d'una plaça. Una plaça en què partidaris de Hezbol·lah celebraven, emocionats, la festivitat d'un dels seus màrtirs.

Hezbol·lah, el partit de Déu! No penseu que sigui un partit o organització clandestina a la manera de l'ETA o de l'IRA. No. La gent de Hezbol·lah és coneguda. A les seves cases hi oneja la inconfusible bandera groga; ocupa la zona sud del Líban; és de la branca xiïta de l'islam; té el suport de Síria i Iran; i defensen la integritat del territori libanès, de vegades de manera violenta. Estan armats i havien practicat la guerrilla contra l'exèrcit israelí durant l'ocupació del país. Però, també es preocupen del benestar de la seva població civil; al marge del govern, això sí. Tot, discutible i millorable; de ben segur.

Pel que fa al territori libanès, actualment, l'exèrcit hebreu encara n'ocupa la zona de les granges de Shebaa: uns 20 kilómetres quadrats. Per cert, un mes després del nostre viatge va ser quan es va retirar, d'una manera unilateral, de la franja sud-libanesa que ocupava des de 1982, per tornar a les fronteres internacionals.

I ara, quan la situació Israel-Líban semblava tranquil·la, vet aquí que, pel fet que Hezbol·lah deté a dos soldats -sembla que dins mateix de Líban- , l'exèrcit israelí es veu amb llicència per tornar a massacrar la població civil. Perquè, no ens enganyem, qui mor i morirà en el conflicte seran persones que no hi tenen res a veure. Com la gent que ens va acollir en el nostre viatge.

I mentrestant, L'ONU, el G8, l'UE, EEUU, Rússia, els països àrabs, Espanya, Moratinos, ... fent la puta i la Ramoneta.

Si us plau, mandataris, plegueu tots! Aquest món no funciona tal com l'heu organitzat.

I, sobretot, no espereu més a parar aquesta bogeria col·lectiva.

• Inici
• Albums

• Mort i sufriment (Un capítol d' "El camí dels cireres")
• La meva primera novel·la: "El cami dels cirerers"
• "Jo també hi era"
• "Els Pets" fan "Amics"
• Burka?
• El llenguatge de "Els Amics" de les Arts
• El fenomen "Amics"
• Teresa Forcades: Una reflexió i una proposta en relació a la Grip A
• B&B i els Amics de les Arts
• La tribu dels 'teniques' i les rareses d'Els Amics de les Arts
• CRISI, càlcul per a la reflexió
• GAZA, orígens del conflicte
• Guatemala, agost 2008
• Música fresca: "Els Amics de les Arts"
• Decreixement

• Relats [2]
• Aquí [5]
• Economia [2]
• Els Amics de les Arts [5]
• Religions [3]
• Nicaragua i Guatemala [4]
• Tercer món [8]

• Tots els enllaços
  • Els Amics de les Arts
  • Teresa Fargas, fotografies
  • El Cognom Cama
  • Home Page

• Novembre 2012 [1]
• Juny 2012 [1]
• Febrer 2011 [1]
• Juliol 2010 [2]
• Gener 2010 [1]
• Novembre 2009 [1]
• Octubre 2009 [1]
• Setembre 2009 [1]
• Juny 2009 [1]
• Gener 2009 [2]
• Setembre 2008 [1]
• Juliol 2008 [1]
• Maig 2008 [2]
• Novembre 2007 [1]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [1]
• Abril 2007 [1]
• Octubre 2006 [1]
• Setembre 2006 [1]
• Juliol 2006 [1]
• Juny 2006 [1]
• Maig 2006 [4]
• Novembre 2001 [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0