Miscel·lània

Els espectaculars fets de l'11 de setembre, si per alguna cosa positiva han servit, és per posar als ulls de les societats occidentals, tan influenciables pels mitjants de comunicació, l'existència d'un altre món cultural, diferent i poc homogeni, com és el dels països àrabs, la majoria sotmesos a l'islam.

Ara es comença a conèixer de manera més general, per exemple, el significat d'adjectius culturalment tan bàsics com són àrab, islàmic, musulmà o islamiste.

Així, podem entendre, per exemple, que en un estat àrab com Pakistan hi puguin conviure religions cristianes, entre les islàmiques. O que, a Síria, es pugui visitar la tomba de la patrona de Tarragona, Santa Tecla -la jove que des de Turquia va seguir a Sant Pau-, al mateix costat d'un monestir cristià de ritu catòlic grec.

Ni tos els àrabs són musulmans, ni tots el musulmans són àrabs. L'Índia, que podem considerar com un estat bàsicament hindú, ha estat el focus d'una important tendència de l'islam; a les madrasses deobandi va sorgir la primera llavor dels postulats actuals dels taliban, els desgraciadament famosos estudiants originaris de les madrasses pakistaneses

Sabem, també, que l'àrab és un idioma universal, utilitzat en molts països d'aquest planeta. Que té un alfabet semblant al nostre -encara que amb signes i vocalització diferents- de 28 lletres, i que per això a Turquia el van poder occidentalitzar en un temps record de sis mesos.

Que els musulmans són practicants de l'islam com els cristians ho són del cristianisme. Que l'islam és una religió molt més moderna que la cristiana, doncs el seu fundador, el profeta Mahoma, va morir l’any 632 de l'era cristiana. I que la majoria dels nostre profetes son els seus, inclosos Joan el Bautista o Jesús a qui el cristians anomenem Jesucrist.

I sabem que els anomenats islamismes són els moviments més radicalitzats de l'islam, amb interpretacions del Corà -la seva Biblia- moltes vegades contraposades amb la de la majoria dels practicants islàmics.

Ara, ja tots hem sentit parlar dels sunites i dels xiïtes que són dues de les branques de la religió de Mahoma, com ho són els catòlics i els protestants de la de Jesucrist..

Hem vist que l'àrab també s'escriu per ordinador i que el món àrab també te una televisió, la anomenada "al jazira", segurament tant -o més- independent que la CNN nord-americana.

Però curiosament, el terme “moro”, que tant utilitzem per denominar indiscriminadament a les persones que composen aquest món de cultura diferent a la nostra, no apareix en cap dels escrits o explicacions mediàtiques. Possiblement, perquè és una paraula prou buida de significat.

Publicat al PUNT de Tarragona el dia 14 de novembre de 2001

• Inici
• Albums

• Mort i sufriment (Un capítol d' "El camí dels cireres")
• La meva primera novel·la: "El cami dels cirerers"
• "Jo també hi era"
• "Els Pets" fan "Amics"
• Burka?
• El llenguatge de "Els Amics" de les Arts
• El fenomen "Amics"
• Teresa Forcades: Una reflexió i una proposta en relació a la Grip A
• B&B i els Amics de les Arts
• La tribu dels 'teniques' i les rareses d'Els Amics de les Arts
• CRISI, càlcul per a la reflexió
• GAZA, orígens del conflicte
• Guatemala, agost 2008
• Música fresca: "Els Amics de les Arts"
• Decreixement

• Relats [2]
• Aquí [5]
• Economia [2]
• Els Amics de les Arts [5]
• Religions [3]
• Nicaragua i Guatemala [4]
• Tercer món [8]

• Tots els enllaços
  • Els Amics de les Arts
  • Teresa Fargas, fotografies
  • El Cognom Cama
  • Home Page

• Novembre 2012 [1]
• Juny 2012 [1]
• Febrer 2011 [1]
• Juliol 2010 [2]
• Gener 2010 [1]
• Novembre 2009 [1]
• Octubre 2009 [1]
• Setembre 2009 [1]
• Juny 2009 [1]
• Gener 2009 [2]
• Setembre 2008 [1]
• Juliol 2008 [1]
• Maig 2008 [2]
• Novembre 2007 [1]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [1]
• Abril 2007 [1]
• Octubre 2006 [1]
• Setembre 2006 [1]
• Juliol 2006 [1]
• Juny 2006 [1]
• Maig 2006 [4]
• Novembre 2001 [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0