i algunes reflexions de l'Alfons
acs | 15 Maig, 2006 22:03
De petit, petit, vaig anar a un col·legi de monges. Les hermanes carmelites. Elles van ser les meves mainaderes. Dels set anys, i fins al setze, a un col·legi de frares. Els hermanos de
Ja us ho podeu imaginar: mes de Maria; confessió setmanal amb un capellà amb cara de gos escoltant uns pecats inexistents; la missa dels primers divendres de mes per poder anar al cel directament, sense passar pel purgatori; la missa de cada diumenge a la fila de davant amb l'hermano Benildo que controlava l’assistència; rosaris a més no puguis ...
Això sí, cada final de curs jo tenia tots els premis de bon comportament que podien entregar: una vegada, un llibre; l'altra, una medalla; això, quan no et regalaven uns escapularis.
Ens explicaven la religió com qui explica contes: la serp i la poma prohibida, la batalla de Jericó, els raïms gegants, el fill pròdig, el plat de llenties, l’arca de Noé, la torre de Babel , la taules de la llei, el manà, el pas del mar Roig, el reis màgics... I encara, altres històries de ciència ficció. Com l’existència de tres persones en una de sola, que a la vegada totes eren Déu. La concepció d’una mare verge, quan encara no sabíem el significat d’aquelles paraules, ni ens havien explicat com es concebien els fills. Un fill amb un pare que no era el seu. Vi que era sang i pa que era carn. Morts que tornaven a viure...
Fou tot un despropòsit de coneixement que es barrejava dins els nostre cervell entre els lòbuls del coneixement i els de la ficció.
En fer-me gran, me’n vaig anar adonant que tot allò que ens explicaven era el que s’havia escrit a
Molts cops he pensat que, a la vegada que ens relataven aquells contes i històries de ficció, tant divertits, ens podien haver fet cinc cèntims de què era allò de la Bíblia.
Possiblement, ara, quan sentim a dir que han descobert l’evangeli de Judes, no ho trobaríem tant estrany.
Raimon | 25/05/2006, 16:12
acs | 25/05/2006, 17:24
Gràcies Raimon pel teu comentari.
Tinc un respecte profund per "totes" les religions. Tot i això, és molt complicat poder pensar que alguna d'elles pugui ser la única o la veritable.
És molt agosarat dir que és a causa de la religió que els pobles no són lliures. Recomano la lectura de la meva reflexió sobre un poble tant cristià i poc lliure com és el nicaragüenc.
La reflexió que faig en aquest article, la faig únicament en el sentit de denunciar la inapropiada educació religiosa que varem tenir la gent que vam ser educats al voltant dels anys seixanta.
Penso que, en aquest món tan multicultural com és el que vivim, si es continua en la mateixa línea, estem força equivocats.
Les religions són el que són, cap té la veritat absoluta i la majoria tenen valors positius. Crec que és així com s’ha d’explicar.
Lluís Compte | 02/06/2006, 18:57
Permet-me suggerir-te la correcció ortogràfica següent: quan parles de 'comtes' entenc que vols dir 'contes'. Gràcies i records d'en Manel.
« | Maig 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |
No sé quan de temps fa que vas sortir de La Salle, però és prou lamentable que no t'haguessis adonat de res. Possiblement perquè anaves on bufava el vent. Si ara ho has descobert, doncs, felicitats però pensa que tot el que et van explicar t'haurà servit en algun moment de la teva vida. Si ets sincer ho reconeixeras. Res del que et van ensenyar ha quedat en el no res. Tants rosaris, tantes misses, tantes visites al confessionari segur que t'han ajudat en algun moment o altre. Saps prou bé que tot això no fa mal i que ara, que ets gran pots veure les coses com a gran, ja ho diu sant Pau, quan era nen raonava com un nen i ara que sóc home raono com a home. Així entendràs que la doctrina cristiana, tenint com ha tingut sempre tants detractors és prou diferent de les altres: que el seu missatge és un missatge de pau, amor i llibertat i si no hagués estat així, ara no seríem on som. Si som lliures en en part gràcies al cristianisme. I si no t'ho creus, prova de fer una mirada cap al sud i cap a l'orient.
Ah! encara avui els seguidors del cristianisme som perseguits, escopits, menystinguts i escarnits i molts han mort per no deixar de practicar-lo. Una llàstima que els que ens insulten no han volgut conèixer-la a fons i s'han quedat en la crítica i l'odi no els deixa viure en pau.
Pau i Bé