i algunes reflexions de l'Alfons
Transvasaments?
acs | 09 Maig, 2008 20:01
Els assentaments de les poblacions humanes sempre s'havien fet segons una premisa bàsica: la necessitat de poder obtenir l'aigua suficient per cobrir les seves necessitats.
Quan l'increment de la població ja no permetia l'autosuficiència, l'emigració de part del grup es feia inevitable. La població es movia sobre el territori; ningú no s'imaginava que l'aigua s'havia d'anar a buscar a territoris veïns. Cada grup poblacional obtenia l'aigua de la seva conca fluvial.
Tots recordem les grans civilitzacions a la vora dels rius: Mesopotàmia al Tigris i l'Eúfrates; Egipte al Nil.
Al territori de l'actual Catalunya, l'expansió/emigració greco-romana va establir, també, les principals ciutats a les vora dels rius: Tàrraco al Francolí, Barcino al Besòs, Gerunda a l'Onyar, Ilerda al Segre, Dortosa a l'Ebre, ... Els aqüeductes portaven l'aigua del riu de què depenien al centre de les ciutats.
Però, amb el pas del temps, l'activitat humana sobre aquest territori, ha fet canviar molt les coses. Una mala planificació urbanística feta des dels poders públics ha deixat ubicar en determinades conques fluvials grans conurbacions humanes i potents activitats de consum d'aigua. I d'aquesta manera s'ha arribat al col·lapse d'alguna d'aquestes conques.
Si seguim la lògica dels primers grups humans o dels mateixos romans, no és normal pensar en creixements urbans en conques fluvials totalment col·lapsades com ho són actualment les conques del Besós i del Llobregat. O, tampoc, no hauria de ser possible l'activitat agrària extensiva en zones llunyanes de la conca del riu que les ha de regar. És a dir, la lògica més elemental ens porta a dir que no són raonables els transvasaments entre conques fluvials.
Però, on ens ha portat la planificació que s'ha fet del territori? Doncs a què la meitat dels set milions de catalans resideixen a les conques deficitàries del Besós-Llobregat junt amb una activitat industrial frenètica, mentre que l'altra meitat ocupa la resta del terrirori català. I, com que no podia ser d'altra manera, això s'ha hagut de solucionar mitjançant els transvasaments de conques: fins ara, amb el transvasament Ter-Llobregat que, amb aquesta última sequera, sembla que no és suficient per solucionar tot el col·lapse.
D'altra banda, la conca del Francolí -la del Camp de Tarragona- també va quedar col·lapsada, bàsicament, a causa de la implantació de la gran zona industrial petroquímica catalana. I, com tampoc no podia ser d'altra manera, el col·lapse es va salvar amb un altre transvassament; el que, per tapar les aparences, s'anomena "mini-transvasament" de l'Ebre. Que porta l'aigua des de la conca de l'Ebre a les del Francolí, Gaià i Foix.
I ara on sóm? Doncs que situacions de sequera com la que patim poden deixar sense aigua de boca a la meitat de la població catalana establerta a les conques del Besós-Llobregat
I mentre no es facin les "miraculoses" dessaladores, amb tota la forta despesa energètica que suposen, com ho podem solucionar?
Penso que tenim tres possibilitats:
a) Amb un nou transvasament de conques mitjançant canonada -que únicament pot venir de l'Ebre, ja que el Ter el tenim molt sobreexplotat- contradient tot el raonament anterior.
b) Amb un nou transvasament de conques encobert. Portant l'aigua amb vaixell, camió, tren o -fins i tot- amb aviò; des de l'Ebre, el Roine, el Nil, l'Amazones, o des de qualsevol altre riu del món. Segurament, algú ja deu estar estudiant d'aprofitament dels desglassos polars deguts a l'efecte del canvi climàtic.
c) O sense fer cap altre transvasament. Mitjançant viatges amb AVE, autobusos o cotxe particular -millor per autopista de peatge- per totes les persones de la conurbació de Barcelona fins a les ribes del riu Ebre per emplenar les garrefetes de cinc litres.
Perdoneu! Em deixava la més eficaç: resar a la Verge de la Pluja. Si és que n'hi ha cap.
Bromes a part, penso que és hora que comencem a pensar com ocupaven el territori els nostres més llunyans ancestres.
Comentaris
Transvasaments ?
Manel | 10/05/2008, 10:21
transvasament
Mercè Sans | 10/05/2008, 13:01
Quin rera fons hi ha per a que la paraula no tingui cap valor, per que el futur no ens importi res, quina terra deixarem als nostres descendents? si sols ens importa viure ara a costelles del que sigui.
Es ben fàcil, però les coses no són així, tot costa molt i l´esforç porta la millor recompensa. Una canonada i aigua per a tots és la solució fàcil, però i demà?
Estalviem i reconduim el que gastem i com ho gastem.
Les terres de l´Ebre es troben en una amenaça constant, però no sols és l´aigua(creiem que ja és l´ultim que ens queda, bé ens queda dignitat, honestitat i ganes de defensar-mos), som tant insolidaris que tenim la concentació més gran europea de centrals nuclears, tèrmiques, ara ens volen posar un cementiri nuclear, una altra tèrmica, ens ompliran totes les muntanyes de parcs eolics i els voltants marins del nostre preuat Delta(meravellòs, però fràgil), però no patiu si fa falta aigua perque vingui una empresa a crear riquesa, això no, la mireu i prou.
Si el desenvolupament fos racional, en pautes,ben distribuits els recursos ara no ens trobaríem així, les polítiques no sols són per quatre anys.
Ja n´hi ha prou!
Manifestació antitrasvasament
Mercè Sans | 10/05/2008, 13:15
El dia 18 de maig hi ha convocada un manifestació a Amposta, es preveu que sirà multitudinària.
La concentració sirà al pavelló de fires( parc dels xiribecs)a les 12h.
Tothom qui vulgui defensar la racionalitat dels recursos, ja que els transvasaments no són la solució, sirà ben acollit entre la gent de les terres de l´Ebre.
Us hi esperem.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Recentment
- Mort i sufriment (Un capítol d' "El camí dels cireres")
- La meva primera novel·la: "El cami dels cirerers"
- "Jo també hi era"
- "Els Pets" fan "Amics"
- Burka?
- El llenguatge de "Els Amics" de les Arts
- El fenomen "Amics"
- Teresa Forcades: Una reflexió i una proposta en relació a la Grip A
- B&B i els Amics de les Arts
- La tribu dels 'teniques' i les rareses d'Els Amics de les Arts
- CRISI, càlcul per a la reflexió
- GAZA, orígens del conflicte
- Guatemala, agost 2008
- Música fresca: "Els Amics de les Arts"
- Decreixement
Categories
Links
- Tots els enllaços
Arxius
- Novembre 2012 [1]
- Juny 2012 [1]
- Febrer 2011 [1]
- Juliol 2010 [2]
- Gener 2010 [1]
- Novembre 2009 [1]
- Octubre 2009 [1]
- Setembre 2009 [1]
- Juny 2009 [1]
- Gener 2009 [2]
- Setembre 2008 [1]
- Juliol 2008 [1]
- Maig 2008 [2]
- Novembre 2007 [1]
- Juny 2007 [1]
- Maig 2007 [1]
- Abril 2007 [1]
- Octubre 2006 [1]
- Setembre 2006 [1]
- Juliol 2006 [1]
- Juny 2006 [1]
- Maig 2006 [4]
- Novembre 2001 [1]
Subscripció
Costa molt de guanyar 1000 bilions d'euros, i encara molt més estalviar-los. Hi ha corpporacions, bancs, que tenen molt més que aquesta quantitat. Però en volen més. Què fer?, es pregunten cada dia. Com que el globus de la Terra està "globalitzat" res els pot aturar ja que amb molt diners es pot fer tot el que es vol. Així, van pensar en fer un trasvasament, una recolecta de diners des de les nostres butxaques a les seves. Van donar crèdits a persones insolvents (són molt llestos) i com que les garanties eren propietats que pujaven de preu (no de valor) a cada hora que passava, van esdevenir corporacions amb uns actius molt sanejats. Eren empreses tan bones que els que des de fora les valoraven els hi van donar matrícula d'honor en solvència. Aquí, gent menys espavilada però igual d'ambiciosa va pensar que sense fer la feina de constituir hipoteques podrien gaudir dels seus beneficis, com? comprant-les directament a aquelles entitats que les havien concedit ... a clients insolvents. Quan aquests clients no van poder pagar el seu deute, els banquers d'allà i els d'aquí van fer el que sempre es fa en aquests casos: intervenir la propietat, la garantia ... però llavors no ningú la volia perquè ja havia baixat de preu (tot i que conserva el seu valor) Resultat: hem transvasat els nostres estalvis a les butxaques dels bandits que ja no responen d'aquells crèdits (perquè ara ja són "nostres").
Tot això cimentat (mai no s'ha dit millor) sobre construccions, urbanitzacions, camps de golf que consumeixen molta més aigua de la que hi ha en el seu entorn. Per això (entre d'altres coses) ara ens cal fer transvasaments, per poder mantenir un ritme de vida de nous rics per al que no estavem preparats. I allà encara riuen... perquè, a més, això desgasta partits d'esquerra, enfronta interessos de constructores i cimenteres, porta gent a l'atur, i ells vinga riure al costat de la seva piscina climatitzada. Solució:
He decidit que em dutxaré sols el dia 29 de febrer, beuré vi en lloc d'aigua i cada nit, en penitència, faré un exercici mental: "Si al 1800 a l'àrea metropolitana de Barcelona vivien unes 200.000 persones i ara n'hi ha 5,5 milions, com abastir d'aigua aquesta població si els rius són els mateixos" Fixem-nos ens els animals: sols l'elefant es dutxa, els altres ni es renten la cara. Quan que ens queda per aprendre!