evals

Uff de cop, he pensat ostres si jo tinc un bloc!!!!

La veritat és que... ja no vaig al cau, ja no visc a casa els pares i d' aqui poc ja no treballarè, en fii que el NO FAIG i el NO VAIG/ESTIC, predominen en el redactat en el nou puc de la meva vida.

Si També tinc un xic que m'estima molt i que junts hem iniciat una nova vida, també m'agrada pujar de tant a Vilaplana ( perque clar ara visc a Reus), pasar pel casal i saludar a la gent, la veritat es que gairebé, amb tot aquest temps que no he escrit, he perdut molts coses o mes ben dit les he deixat pel cami per fer lloc a la meva motxilla a a altres coses, tant a persones, com ocis, com estudis...

M'agrada ser on sóc, m' agrada haver vistut tot el que he vistut fins ara, i m' agrada sovertot saber que encara em queda molt perque em continuin agrdant més coses.

Una abraçada gegant per tots.

Te'n recordes d'aquell temps...

Quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?

Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"

Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".

El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...

Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda...

Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...

Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...

Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas això?"

No hi havia res més prohibit que jugar amb foc...

"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...

El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia...

Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat

La major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de fútbol

Els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...

Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...

GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les horesm lliures o no a classe.

Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials

Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...

El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...

Tots t'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves

El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.

SI PODEU RECORDAR LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUT UNA INFÀNCIA FELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSA DEL NEN/A QUE ÉREM NO FA TANT DE TEMPS...

AIXÍ QUE ENVIA AIXÒ A QUI NECESSITI UN PETIT DESCANS EN LA SEVA APRETADA I AGITADA VIDA D'ADULT, O
QUE ESTÀ ENTRANT EN ELLA I S'AGOBIA.... MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!!

L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!

Molts petons...!!!

Sóc un cas;

Ostres mira que tindre un bloc... i estar-mi tant de temps sense dedicar-li una estoneta... ai, ai ai aquesta Eva...

Bé primer de tot us volia felicitar el nou any que acabem de començar.

I per segon, dir-vos que si aquest temps sense noticies meves m heu trobat a faltar no cal que patiu mes perquè ara us informaré que ha sigut de mi durant aquest temps.

Nous projectes, ambicions en els estudis i noves emocions, han fet que aquest gairebé mes i poc abandones el bloc per dedicar-me a tot això que us he mencionat.

Un inici d’any nou amb resultat d’uns 8 de mitges en els estudis que estic realitzant, amb dos projectes aprovats i realitzats, que han sigut un gran satisfacció per mi poder-ne formar part; i com no, donar les gràcies a els dos equips que han fet possible que tot es fes realitat.

Bé espero haver-vos fet cinc cèntims del que ha sigut de mi durant aquesta temporada.

Salut per tots!!

Ostres tu, fa un temps que m'encantava anar amb tren; ja que quan hi anava era senyal d'exuració, viatge, retrobament...

Perquè us dic això... doncs perquè demà he d'agafar el tren i ja m'agafen tots els mals, des de fa un any, que cada vegada que agafo el tren hi ha problemes, i al final ja no se que pensar si els problemes els porto jo, o es que RENFE cada dia va pitjo.

Aquest dies d'això, s'en parla molt; i la meva pregunta es...

Que hi podem fer nosaltres?

Vull dir que si es qüestió de moure's jo em moc, perquè a mi m'agradaa molt agafar el tren això de que et portin i tot això o fa molt còmode, ara bé quan... els trens arriben a una hora de retard, quan no estàs informat de que està passant i quan has de fer un viatge de gairebé 2h ( que es el trajecte que dura Reus-BCN, a dia d'avui pel putu TGV..) dreta, enganxada de gent per tota arreu i havent pagat un bitllet, per un servei que no correspon.. DONCS NO JO JA ESTIC FARTA!!! i que no sigui per les reclamació que he fet, perquè com que quan passa alguna cosa em cabrejo vaig allà a atenció al client apa omplo el paparet blanc amb corresponent full verda, groga i rosa i ale...

Peró noi no hi ha marea.

Això ha de canviar, no sé com, però ha de canviar.

I no se si això també passa també a Espanya, però a lo que fa a les lianes catalanes...

millor no parlar-ne.

Ara s'aproxima la campanya de Nadal.

Els carrers s'ompliran de colors, les publicitas de la televisió, demostaran les noves maravelles joguines.

I anirem veien com l'afer dels jocs tradicionals i socialitzadors, aniran desapareixent per donar a pas a nes noves tecnonogies, tornant els infants enacra mès individualites, poc comunicatius, i poc manipulatius amb les seves joguines,

Cada cop les joguines estant més automatizades, i la creació i imaginació de l'infant queda en un segon o terecer pla, (convertir una galleda, en timbal, en un casc en un tiboret...)

A totes aquells que aquest nada, compareu joguines, i altres per els vostres amics, i parents, us ofereixo una reflexió en forma de conte.

Les cançons, són acompanyament, simbol de records, festes, jocs i altres, i avui com que tenia ganes d'escriure i porto part del dia treballant amb cançons us en deixo una que sobint represneta el que sento.

A catalunya, el meu país

Néixer en una terra que em pertany, i sentir l´orgull d´una llengua que he après a estimar. D´un País de només una bandera, de quatre barres fetes de sang; que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar, quan el meu cor estima el català. Paraules escrites amb amor, a una Terra, un País, una llengua. A Catalunya, el meu país. (Marc Freixas) - Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més, llibertat per tots els pobles que resten oprimits. Ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...

L' estudi de la vida social.

Aquest any, en un dels crèdits que faig a classe s'ens explica d'introducció a la sociologia.

I avui precisament he anat a una manifestació a detectar certs punts, que es poden destacar quan estudies un acte social.

L'altre dia amb l'article el Reality Show de la política, era detectar quina era la reacció(coemntaris) que podien haver sorgit, amb un article que demostrava tanta ignorància pel tot plegat.

Bé doncs si, les persones ens movem per ideologies, per item, per rumors, per...

N' hi ha que només neden per damunt de la superfície, d'altres que s' hi aprofundeixen i busquen els motius de la seva conducte social, i sempre miren de no contradir la seva idiologia amb els seus actes, d'altres que actuen perquè ja els hi està bè, i no miren ni don prove la actuació ni el rera fons del perquè estan allí i del que estan potenciant amb la seva presencia.

Això son coses que es veuen a simple vista, que no cal anar a cap manifestació, per observa aquestes actituds, Peró el fet de ser allà i de preguntar a la gent perquè estava allí, i veure respostes de:

- Es que així no anava a classe.
_ Perquè els pisos son molt cars
_ No, no se qui monta aquesta mani, però com que estava aquí a la porta de la facultat doncs mi he allargat
etc etc etc....

Preguntes per contestar.

-En quin tipus de societat vivim?
en una de manipulant, comercial, ignorant....

Surt al carrer i observa, i veuràs que les coses no son com son si no que ens les fan veure com volen que les veiem.

Aquest dies, m'he ficat una mica al corrent de les diferents campanyes polítiques, que cada partit està duent terme pel poder de governar al Parlament de Catalunya.

Realment es prou curiós veure segons quins lemes i quines crides dels diferents partits.

Inòculs diria que des d' una visió un tant objectiva ( tot i sent difícil) flipes, i encara diré mes, quan et fiques a llegir les millores de habitatge, assistència sanitària, educació,pais.... excepte d'un parell totes de diferent manera diuen el mateix, si fos Qüestió de compar et semblaria tant igual que les acabaries comprant totes;
Quina manera mes ruin i mes pobre d'arribar a la societat.

Ara i desprès de diferents convences amb companys i companyes, no se pas que pensar sobre la política d'avui en dia.

DEMOCRÀCIA s'ha convertit en LLIBERAT i LLIBERTAT en LLIBERTINATGE.

Quin canvi, ho quina acció s' ha de fer perquè la política no degeneri mes de lo que ja està.

I que les opcions no es dediqui a criticar allò que ell també defençava en les seves campanyes polítiques i veure com aquesta oposició també opte per sol.lucions i propostes.

Realment no es tant difícil tot plegat; sinó fos perquè els nostres representa's polític son els perimer a critica a l'altre a incitar el mal rotllo i es quan això es transmet a la població.

Frases sobre un del valors que per mi es el mes important, esencial i indispencable.

La participació.

Sovimt ens trobem amb classes de persones que participen de diferent manera dins l'associació, entitat, grup, col.lectiu...

L'altre dia vaig tindre una molt bona conversa amb un bon company, que precisament parlava d'Això.

Persones que participen amb la seva presencia, persones que participen amb les seves aportacions, persones que participen amb les seves accions;

El tema seria, que passa amb les persones que participen activament que son les que fan presencia, les que aporten les que actuen?
Que moltes vegades se senten carregosos, pel sol fet de que dins el mateix col.lectiu hi hagin diferents maners de participar.

Llavors que s'hauria de fer?

· El que opina no tindre'l en compte perquè no actua?
El que fa presencia, ignora-lo perquè fa de moble?
I els que actuen, entendre'ls com uns pringat?

Com molts de vosaltres sabeu, el passat 29 de setembre a partir de les 11 del mati la generalitat, va començar la públicitat de la campanya d'eleccions al Parlament;

Entre finals de la setmana que bé, i la següent es preveu un major moviment "campanyistic", tot i que per diversos llocs ja s' hi poden veure incios.

Teneint en compte tots els succesos, uns de mes importants (el nou estatut) i d'altres de no tant... és super important que fem una bona valoració del tot plegat i que el dia 1 de novembre amb el cap ben alt i les idees clares, anem a votar per tot alló que nosaltres creiem i confiem, em de buscar el millor, per la nostra terra, la nostra gent....Si no confiem en NOSALTRES, que es realment qui tenim el poder i no "ells", sempre acabarem sent uns subesos, no es ha de fer por dir, i actuar per alló que creiem, no ens poden fer callar, no ens poden...

FESTA MAJOR D’ OCTUBRE A VILAPLANA

DEL 8 AL 15 D’ OCTUBRE

Jo creia que els catalans tenim dret a ser atesos en Català, en l'àmbit de serveis nacionals.

Bé, doncs el que m'han passat dues coses que donen a veure la poca execució del deure que tenen les empreses.

Una es que si demano parlar català em diguin truca a tal hora, cosa que no em fa gens de gràcia, ja que si el servei està 24h doncs 24h en actiu també hi hauria d'estar per atendre en català.

I l'altre que no hi hagi manera que et passin amb un tele operador que parli el català perquè la teva trucada s'està atenent a Sevillà, i no poden fer una connexió amb un tele operador en català.

Bé i perques tot aquest rotllo, doncs perquè em fot ràbia que quan vull que m'atenguin en la meva llengua no pugui i acabi rebaixant-me i acabi parlant en castellà.

I si ja ho sé a casa també el parlo el Castellar amb el meu pare, i no mes gens difícil parlar-lo, però si jo sóc catalana i m'agrada que m'atenguin en català perquè no puc exigir el meu dret.
Que coi una cosa no treu l'altre.

Senyors/es lectors,

Comunició la meva poca activiata al bloc durant una temoradeta.

Si aneu consultant, ja veureu quan reincio la meva activiata,

Tot i aixi, podeu anar deixat tots aquells comentaris que volgueu anar fent.

Moltes gràcies a tots.

Atenció;

Aquest bloc, està ne procès de proves i podeu trobar canvis sobtats d'imatge, distribució...

Us demano pàciencia i aixi que trobi el model mes identificatiu i comode per mi ja m'establirè

Gràcies.