evals

Eleccions al consell Escolar.

El passat dimarts dia 28 de novembre a l'institut on Faig el cicle formatiu superior d'educació infantil, es van portar a terme la votació dels nous representants d'alumnes, al consell escolar, i la veritat es que em vaig entristir.

De tres condidat que poden formar part de la representació de l'alumnat, sols hi haguessin tres noms per triar, i per altre banda no em va semblar correcte el procediment que va fer el centre, alhora d'iniciar la votació; ja que en comptes de assignar un lloc, per la votació, es van dedicar anar classe per classe perquè els alumnes votessin, ho sigui que si en aquell moment estaves reunit amb un profe al seu departament, a la biblioteca mira'n informació o a qualsevol lloc de l'institut no te'n enterraves; i com que diguessin que les votacions al consell no se una cosa que la gent se les prengui en serio, n'estic segura que hi ha moltismia gent que ahir per aquest motius o pel fet de que cap membre directiu ni cap representant d'alumnes pasés a informar que de dimarts dia tal a tal hora passarien per tal classe per procedir a la votació Jo com a delegada que soc en el meu curs, havia participat, en un parell de reunions, i vaig veure molta gent interessada a moure's buscant al canvi, però a l' alhora de d'implicació, de la lluita i de posar-se coma membre del consell s'han tirat enrere.

Cert, moltes em diuen que perquè cal canviar coses, si nosaltres sol estem aquest any i el següent ,si tothom te el mateix pensament, continuarem haver de demanar la clau per anar al lavabo, haurem de continuara amb d'incondicionalment de les aules-taller, i la mala organització entre delegats i classes alhora de reivindicar o manifestar quelcom que ens implica.

Ostres tu, fa un temps que m'encantava anar amb tren; ja que quan hi anava era senyal d'exuració, viatge, retrobament...

Perquè us dic això... doncs perquè demà he d'agafar el tren i ja m'agafen tots els mals, des de fa un any, que cada vegada que agafo el tren hi ha problemes, i al final ja no se que pensar si els problemes els porto jo, o es que RENFE cada dia va pitjo.

Aquest dies d'això, s'en parla molt; i la meva pregunta es...

Que hi podem fer nosaltres?

Vull dir que si es qüestió de moure's jo em moc, perquè a mi m'agradaa molt agafar el tren això de que et portin i tot això o fa molt còmode, ara bé quan... els trens arriben a una hora de retard, quan no estàs informat de que està passant i quan has de fer un viatge de gairebé 2h ( que es el trajecte que dura Reus-BCN, a dia d'avui pel putu TGV..) dreta, enganxada de gent per tota arreu i havent pagat un bitllet, per un servei que no correspon.. DONCS NO JO JA ESTIC FARTA!!! i que no sigui per les reclamació que he fet, perquè com que quan passa alguna cosa em cabrejo vaig allà a atenció al client apa omplo el paparet blanc amb corresponent full verda, groga i rosa i ale...

Peró noi no hi ha marea.

Això ha de canviar, no sé com, però ha de canviar.

I no se si això també passa també a Espanya, però a lo que fa a les lianes catalanes...

millor no parlar-ne.

Bé, se que fa molts dies que no escric, i ara ho faig per donar-vos una bona nova, aquest any al parc infantil de Reus, tindrà un estant dels alumnes de 1er d'integració social i 1er d'educació infantil, dels i.e.s Gaudí referent a com infants d'altres països viuen, a les seves terres i cultura, des d'una basant comparativa del nostres país, Catalunya;

Els Infants de Catalunya, i d'arreu que passin pel parc infantil de nadal de Reus tindran l'oportunitat de conèixer altres realitats... viure moltes aventures, i mitjançant jocs i activitats, apreciar aquelles petites coses de la vida que cada dia ens fan viure.

Ara s'aproxima la campanya de Nadal.

Els carrers s'ompliran de colors, les publicitas de la televisió, demostaran les noves maravelles joguines.

I anirem veien com l'afer dels jocs tradicionals i socialitzadors, aniran desapareixent per donar a pas a nes noves tecnonogies, tornant els infants enacra mès individualites, poc comunicatius, i poc manipulatius amb les seves joguines,

Cada cop les joguines estant més automatizades, i la creació i imaginació de l'infant queda en un segon o terecer pla, (convertir una galleda, en timbal, en un casc en un tiboret...)

A totes aquells que aquest nada, compareu joguines, i altres per els vostres amics, i parents, us ofereixo una reflexió en forma de conte.

Ja veieu avui aixo va de cançons (estreta del kumbaworld)

no tenir-te

Puc estar-me hores sota la dutxa,
Disimulant l´aigua salada que brota dels meus ulls,
La pell arrugada contempla el mirall
Imaginant darrera el vidre que m’estàs abraçant.

Avui he somiat amb tu,
Avui t’he desitjat al meu costat.

Sembla que la teva veu la pugui tocar,
Quan em parles tan a prop que et sento respirar
Podria estar-me dies mirant-te simplemente
Veure com es pon el sol quan et perdo entre la gent.

I és que avui he somiat amb tu,
Un altre cop,
Avui t’he desitjat al meu costat.

Perquè no tenir-te és com sentir-se pres,
No tenir-te és com si l’aigua no mullés,
És com pasejar descalç sobre pedres de foc,
És com respirar deserts axfixiants de calor,
Perquè crema per dintre, crema per dintre.
No tenir-te és com no viure.

Podria estar setmanes escoltan-te,
Sentir els teus llavis parlar-me del món
Me´n adono que és poc el temps compartit
M’he de resignar, esperar l’atzar et torni amb mi.

I és que avui he somiat amb tu,
I amb els teus ulls,
Avui t’he desitjat al meu costat.

Perquè no tenir-te és com sentir-se pres,
No tenir-te és com si l’aigua no mullés,
És com pasejar descalç sobre pedres de foc,
És com respirar deserts axfixiants de calor,
Perquè crema per dintre, crema per dintre.
No tenir-te és com no viure.

I no ha passat un sol dia
Des de que vas entrar dins dels meus ulls
Que no hagi escrit el teu nom,
Que no hagi pensat amb tu
A cada instant..

Perquè vius al meu cap
Tu vius al meu cap
Vius al meu cap.
No tenir-te és com no viure
Tu vius al meu cap
No tenir-te és com no viure
Tu vius al meu cap
No tenir-te és com no viure
Tu vius al meu cap.

 (Segueix)

Les cançons, són acompanyament, simbol de records, festes, jocs i altres, i avui com que tenia ganes d'escriure i porto part del dia treballant amb cançons us en deixo una que sobint represneta el que sento.

A catalunya, el meu país

Néixer en una terra que em pertany, i sentir l´orgull d´una llengua que he après a estimar. D´un País de només una bandera, de quatre barres fetes de sang; que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar, quan el meu cor estima el català. Paraules escrites amb amor, a una Terra, un País, una llengua. A Catalunya, el meu país. (Marc Freixas) - Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més, llibertat per tots els pobles que resten oprimits. Ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...