Dimecres, Novembre 29, 2006
Tarda nostàlgica
Fotografia, Jaka
Ei Joan !!!
Jo per desgracia també recordo molt be els mals moments del passat, el única que em consola es que ja son aigua passada, però llàstima no es pugui tornar enrera i arreglant alguns que potser van ser deguts a la falta de experiència.
He passat pel teu bloc, ja et faré mes visitetes. :DD
no recordo on, però vaig llegir allò de que sempre recordem els bons moments del passat, com si el passat només hagués tingut bons moments.
La nostalgia dels bons moments del passat em foten negre.
Hola Joan benvingut !!!
De vegades es bonic estar una mica nostàlgic... es allò de deixar-se anar i cantar un bon bolero.
Nostàlgia de que? “De oir tu risa loca i sentir junto a mi boca como un fuego tu respiración...”
;)
Hola veí !!!
Es una música preciosa, aporta pau i a la vegada tristesa i com una melangia de coses que no he conegut mai però que enyoro... endevino alguna cosa que hagués pogut ser ?
Tot plegat contradiccions rebuscades. :)
Gràcies per la teva visita.
Mahler i la cinquena...Aquella pel.li, amb Bogarde i Tazio, la novel.la de Mann...UHMMM, que bé que de tant en tant algu et desvetlli entranyables records...
JM , has conegut el perfil!!! Como no oi?
Petonets, :**)
Guapa com sempre
Un nas sublim... ;-)
Arare, a mi de la música m’agraden tots els estils, un per cada moment i en aquest post concretament al mirar la fotografia em va sonar el “Adagieto” de la Sinfonía nº 5 de Mahler.
Petonets, :*)
Aquesta simfonia, sentida per primer cop ja fa moooooooooolts anys, en la magnífica pel·li, és un caramel que s'agraeix molt en alguns moments. El que deia no sé a quin altre blog: la música i jo som inseparables... i em sembla que tots tenim la nostra banda sonora. La meva seria tan diversa, però, que em sembla que dec ser ben atípica (encara que, per no fer-me la xula, et diré que tenia un profe a la Universitat, que ens deia que si ell donava una patada al terra, sortien cinquanta persones "atípiques" i "especials" com cadascun de nosaltres es pensava ser)
aix...
gràcies per la música, gràcies pel blog i... bé, i ja està (tampoc no ens hem de passar el dia donant-nos les gràcies, coi!)
petonet mariner
