A veure dic “els homes de temps”, vet aquí, a mi em produeixen la sensació de que sinó poden anunciar catàstrofes, aiguats, terratrèmols ect. no estan contents, com un bon tsunami no hi ha res, o un huracà i sobre tot les advertències “vagin en compte” com si un pogués fer massa cosa amb les forces de la natura, hi ha un a la tv3 que potser es l’únic que es salva (es mes moderat) que es el Toni Nadal... recordo que ja fa uns anys el llavors home del temps l’Alfred Rodríguez Pico va anunciar “UNA GOTA FREDA” amb un to tant apocalíptic que la gent es vam quedar una mica espantats, llavors la família vivíem a uns 10 Km. de la Ciutat i com que vam tenir que agafar el cotxe els coneguts ens deien “ us heu atrevit amb el temps que han anunciat ? total que el senyor A.R.P. l’endemà va tenir que sortir a la televisió ha demanar disculpes... home, doncs sí que va ploure una mica però ningú es va ofegar. Penso que potser el “sumun “ per un meteoròleg fora pogué anunciar la fi del mon a base de llamps i trons.

Un altre espècie que em crida l’atenció son les caixeres dels Supers... resulta que un procura omplir el carro d’una manera racional, primer les llaunes, la llet, o sigui el pesant i va posant segons la fragilitat del producte per acabar amb el pa, la bossa de patates fregides i els iogurts si es el cas, però vet aquí arribem a la caixa i encara que amb tota la cura possible vas anant col·locant les coses de forma que no es xafin, no se com està fet però la cinta corra, pit, pit i veus que el pa va parar sota les llaunes de cervesa, damunt dels iogurts hi ha la botella del Fairy i que unes mans van anant empenyent les coses fins que al final es fa una muntanya i que tot plegat sembla un nyap i desprès el total i et tornen el canvi amb un munt de papers que no tens temps de desar perquè ja està baixant la riada del següent comprador... això ho trobo odiós i mes d’una vegada he estat a punt de no pagar i deixar la compra... per això quant haig de comprar molt de fato ho faig per Internet però no a qualsevol Super doncs ni ha alguns que també son força destralers i la compra arriba com arriba, ara però en tinc un que aquest si que es SUPER fins hi tot l’endemà et truquen per que valoris la seva feina.

Be, bloc no tinc mes temps un altre dia continuarem amb el tema, ui, queda molt, hi ha els de les frases celebres, els “amics”, els dels “pps”, l’estil perruquer, els que criden per Internet... en fi que “tots som bitxos “ la frase preferida de l’Alexis i meva i que ens fa riure molt. Fins aviat,

Una cosa molt curiosa acabo de viure... resulta que abans d’ahir i sense cap motiu aparent una funció del meu Iphone es va espatllar... be, que fas? Doncs trucar a Apple per mirar de arreglar-ho, molt amables contesten i diuen que segueix unes instruccions per tal de fer la reparació (això sí pagant un plus a banda ) comencem, que si aquest botó, que ara ves a “ajustes “, que ara desactiva el no se que, que ara activa el no se quantos i el no se quintos, ectr. Com que la cosa s’allargava i no es solucionava i jo tenia coses urgents a fer, els hi vaig dir que si podíem continuar mes tard, em van dir que cap problema que em donaven un número per la incidència i que podíem continuar quan a mi m’anés be... vaig pensar demà continuarem, vaig agafar la bossa corrents per marxar i pataplas l’Iphone cau a terra... maldicióóóóóóóóó !!! l’agafo amb tot el respecte del mon pensant el pitjor i Oh miracle el Iphone estava arreglat !!! Ara penso que ahir el bo de Jobs se’n va anar cap allà... pot ser que sigui el seu primer miracle des de la seva nova ubicació? Aquí ja na fet molts de miracles amb la tecnologia... a portat a la realitat el mon de la ciència ficció.

Conclusió si un dia d’aquells que tot surt al revés i el mòbil s’espatlla abans de portar-lo a reparar tira’l per terra o dona-li un copet... recordo que quan era petita a casa teníem un maquina de fer cine que es deia alguna cosa com “Pate baby” i que quant no funcionava li donàvem un cop d’espardenya i tot solucionat, es veu que això continua sent efectiu oi? O be, si l’aparell es de Apple diga-li a Jobs que et tiri un cable ok?

Fa un parell de dies que vaig anar a l’òpera, a la representació en directe des del Royal Opera House, (el teatre es imponent) de Faust de Gounod , la música que no coneixia gens em va entusiasmar i els cantants i l’escena i el vestuari i el ballet tot fantàstic, l’espectacle es retransmetia a 240 països, encara que no estàs al mateix teatre hi ha coses que compensen molt com els primers plans... i aquesta vegada semblava realment que hi estaves, abans de començar es veia com la gent entrava vaig estar imaginant vides... vaig veure que a Londres ja hi fa una mica de fresca doncs molta gent ja anaven amb abric... els músics molt a prop afinant els instruments podia veure i llegir les partitures, també als camerinos com es preparaven els actors, les modistes, maquillatge... en aquella estona va ser com si realment estès allí, crec que això es la realitat virtual i m’agrada... en aquesta foto pots veure algunes de les persones amb les que vaig compartir la vetllada, resulta interesant oi?

Desprès a casa (coincidències) miro els llibres que ens preparen al Club de lectura de la Biblioteca, el primer es L’edat de la innocència de la admirada escriptora Edith Wharton encara que ja l’he llegit i he vist la peli quatre-centes vegades (es un di) i en te molta culpa la música i que la trama es desenvolupa a Nova York, doncs m’agrada veure com devia ser el N.Y. d’aquells anys... ectr. Penso que tornaré ha llegir o fullejar un altra vegada el llibre doncs m’agradarà anar a la sessió de comentaris al Club i el obro... recordava que el primer capítol començava a l’òpera però m’ha fet gràcia que la òpera que estan representant a l’Acadèmia de la música de Nova York sigui justament el Faust que acabo de veure... un detall “Newland Archer (el protagonista) arriba tard al teatre però expressament perquè “no és escaient” arribar d’hora” en la societat de N.Y., ara, explica en el moment en que es troba la representació quan ell arriba i francament la Margaride ja està amb “m’estima, no m’estima”.... no una mica tard, bastant tard... es divertit.

Per mi ha estat un gran descobriment això dels codis QR em sembla una cosa de màgia que apuntat amb el Bidi quatre dibuixets sentis allò de gluug i es obri al navegador el web que estava codificat, ara porto en una petita llista un munt d'adreces que es obren ràpidament només amb un clic. Mira aquí et deixo una imatge d’un nou bloc personal que fa uns dies que estic muntant està dedicat a fotografia diria “experimental” fetes amb aquestes petites càmeres “Lemeleme, si no el pots obrir amb el “Bidi” pots fer-ho clicant a: