Dimarts, Octubre 30, 2007

Katerina, tens un e-mail

undefined

Katerina, no se on pares, però avui he rebut un e-mail per tu de part de la Sílvia i diu així:

Hola Katerina,

Aquest cap de setmana vaig estar a la Vall d’Aran, i vaig trobar a la teva cosina Martina, la que és ecologista. T’envia molts records, i t’espera l’estiu que ve al Pirineu. I al vespre, en un bar de Vielha, vaig trobar un bar que et pot agradar. No és La Vaqueria, però tenia bona pinta.

Una abraçada,

Sílvia

També envia una foto de la Martina que com veuràs es molt eixerida, be, a veure si ho llegeixes allí on siguis crec que tindràs una alegria.



Dilluns, Octubre 29, 2007

Felicitats Tarragona 2016 !!!

undefined

Avui es el aniversari del Blog “Tarragona 2016” un any de vida que ha estat un any d’èxits rotunds, crec que es un dels blocs mes xulos de la xarxa la seva manera de fer i de dir els hi ha portat un munt d'addictes, fans, comentaris, entrevistes etc. des d’aquí... felicitats Pere i Cesar i endavant !!!



Divendres, Octubre 26, 2007

Llegint a Artur Bladé

undefined

Així es com lluïa el mar des del Balcó del Mediterrani un dia molt fred de Novembre de fa un parell d’anys, dia en que vaig “descobrir” al Artur Bladé, em van captivar de seguit els textos d’una exquisida bellesa que vam llegir aquell mati, tot seguint una ruta per llocs que ell solia freqüentar quan va viure a Tarragona, la seva casa, la Biblioteca, la llibreria “La Rambla”, el Casino, etc. I el punt final el Balcó al mar. La passejada la vam fer amb el Xavier Garcia (estudiós de Bladé) i vam gaudir de la companyia del fill del Artur.

Volia aprofundir en la obra d’aquest autor i crec que ara es un bon moment, la seva prosa m’encanta. Amb una mica de sort pot ser que pugui anar properament a Benissanet amb una ruta literària que s’està preparant dins del marc de “La Tardor Literària” ... si es que hi vaig ja t’ho explicaré.



Dimecres, Octubre 24, 2007

La música del atzar

undefined

Bloc,

Aquest llibre del Paul Auster com no podia ser de cap altre manera, m’ha agrada’t molt, no se com s’ho fa per “inventar-se” els arguments tant diferents i originals a tope, hi hagut molts moments que m’he sentit plenament identificada amb el Nashe ... jo també fa algun temps que estic construint un mur que tancarà definitivament una etapa de la meva vida i em portarà cap un alliberament de una tasca una mica feixuga, ell, en Nashe al final també s’allibera i te la satisfacció de la feina feta i acabada. El desenllaç del llibre no m’ha convençut massa, mes que res potser perquè m’he quedat amb les ganes de saber mes coses dels personatges, però, clar, l’autor ha considerat que ja ni havia prou... potser hi haurà una continuïtat en un altre llibre? ?¿

Be, trio una música al atzar dins del disc dur del ordinador, quan l’escoltem ens portarà el record d’en Nashe, del Pozzi, i d’aquesta lectura.



Dissabte, Octubre 20, 2007

Estic cansada

Que et passa Katerina ?

Mira, que estic molt cansada i no se pas...

Doncs, que has fet avui ?

He anat tot el dia a pasturar i a fer provisions i potser si que he carregat massa.

Però bueno ara ja deus estar tranquil•la amb la feina feta oi? i demà es diumenge!!!

Ai, si, que be !!! podré dormir !!! i com que ja fa mes fresqueta !!! Mummmmmmmm que requetebé. M’hem vaig Jaka, fins demà.

Que dormis molt i descansa vaqueta.

Muuuuuuuuuuuuuuuuuuu



Dissabte, Octubre 13, 2007

Si menges una llimona sense fer ganyotes

undefined

Bona nit Bloc,

He sentit a la ràdio que si menges una llimona sense fer ganyotes, s’acomplirà tot el que desitgis, però en fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat.”

Així es com acaba el últim relat del llibre del Sergi Pàmies, i dona que pensar i fa somriure com tot el que ell escriu encara que sigui seriós... el relat que m’agrada’t mes es “Com dues gotes d’aigua” en el que descriu de forma magistral la vida d’una gota d’aigua des de que surt per l’aixeta fins que cau a la pica... quin art, fantàstic !!!

No se si provaré de menjar llimones... per si de cas... encara que les de la foto... que et semblen ?

Seguim escoltant a la Madeleine i seguim “buscant “.



Dimecres, Octubre 03, 2007

Parlar amb els gats ?

undefined

Bona nit Bloc,

Apuntem: Acabo de llegir “Kafka a la platja” un llibre que pel que he pogut sentir molta gent qualifica de rar. Haruki Murakami explica una història que no es que sigui massa “rocanbolesca” però que si que es barregen situacions reals amb esdeveniments del tot fantàstics. En Nakata parla amb els gats i els gats li contesten, el protagonista es fa dir Kafka i “Kafka a la platja” es el títol d’una cançó… hi ha alguns moments una mica “gores” com quan en “Johnnie Walquer” (sí, si el del whisky) es menja els cors dels gats que encara estan bategant. Aquest capítol es un somni d’en Nakata ¿ Es que en Kafka s’ha transportat en l’espai i mata al seu Pare (J.W.) ? M’agrada’t la forma en que està escrit i la seva originalitat, el que potser m’agrada’t mes son els diàlegs que tenen entre si els diferents personatges, Nakata amb els gats, Nakata amb Hosimo, Kafka amb l’Oshima, l’Hosimo amb la pedra, he trobat que hi sobren algunes coses com quan l’Hosimo es troba amb el coronel Sanders... d’acord que l’ajuda ha trobar la pedra que obra la porta d’entrada, però, a que be la cita imposada com a condició ? aquí crec que s’empatolla una mica. Potser s’ha de llegir amb clau nipona ?

Aquest llibre es la lectura proposada per el Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona per el mes de setembre, llàstima que no vaig pogué assistir a les reunions - debats m'hagués agrada’t saber les opinions dels meus companys i també pogué saber alguna cosa mes per el traductor del llibre Albert Nolla que hi va ser present, be, potser algú t’apunti quelcom.