Dimarts, Novembre 28, 2006
Xuan Bello
Bona nit Bloc !!!
Xuan Bello un poeta asturià que m’agrada, fa pocs dies el vaig sentir recitar els seus poemes en un Metropol molt íntim...màgia, silenci, pau,
Un fragment de “La nueche en casa”
Soi, fugazmente, estos versos.
Soi tamién tu, y aquel otri
Que mañana corrixe estos versos.
Soi esta tarde simbólica y triste,
La que miete pa siempre
La nueche en casa.
Traducció
Soc, fugaçment, aquests versos.
Sóc també tu, i aquell altre
Que demà esmena aquestos versos.
Sóc aquesta tarda simbòlica i trista,
La que fa entrar per sempre
La nit a casa.
Arare, si que es “maquet” aquest poeta... però al natural guanya molt !!!
A mes de destil•lar poesia Arare ets molt guapa, ja em vaig guardar la teva foto al ordinador.
;)
ara m'acabes d'emocionar, noia! (gràcies)
i jo afegeixo: fins i tot quan m'en ric del mort i de qui el vetlla?
pot ser un altre tipus de poesia, hehehe!
Un petó!!!
per cert... aquest poeta asturià està molt bé, eh??? (d'això, volia dir que escriu molt bé, ehem)
Arare, a tu no et cal escriure poesia... perquè poesia ja ho ets tu.
Petonets, *****
Bonic poema, jaka, molt bonic. Com envejo els poetes (jo sóc incapaç de fer "rimar" dues paraules)... i ja sé que per fer poesia no cal fer rimar res. És una manera de dir.
Un big petó!!!
