Catifa vermella en la passarel·la,

Sabates tenses, fina pastorella

Erecta cintura. Immòbil el cap.

El vestit circula olor de princesa,

Corbes marcant-ne en la figura impresa

Que camina reina d’aquest taulat.

Marca el pas de temps amb fina cadència,

Ensenya l’orgull de digna vivència

Amb hàlit de jardí, flaire floral.

La veu viva explica i controla l’eina.

Narra i recita, concòrdia en la feina...

El públic s’emmiralla amb Oh!! cantat.

Ja surt del quadre la visió primera

Que ha mantingut els passos fina i encisera...

L’aplaudiment brolla en càlides mans.

Ha complert la cuita. Ara n’és contenta.

Quanta joia al aire! Goig no s’inventa...

Ara gaudeix a galtes petó i abraç.

            ..................................

És el treball amb paper que don joia...

Mans experts han brodat eixa toia

Que jove núbil ha dignificat...

Seguiran vestits, compliran la meta,

Matèria exalçaran ben feta,

Lluïssor de cos brollarà exultant.

Sorgeix brotims d’Ohs davant meravella,

Els passos no paren, carícia és bella

Els ulls s’omplen d’esgarips i parrups...

Molta és la feina, dignitat de noble

Seriositat que empeny ales el poble

En oriflama i naixement de llum.

La llum embelleix el pas de la fera

Que compleix el ritus en roja llera

Sadollant l’aire amb aura triomfal.

Brodats sedosos enlluernen l’aire,

Constants belluguen inundant del flaire

Que els cossos transmeten vibrant-ne al pas.

Una rera l’altra lluint les joies

De vestuari excels, lloables boies

Que es passegen per el jardí dels déus.

Com deeses afronten fugaç glòria,

De sa vestimenta se’n farà història

Tots hi convenen, una sola veu.

            ..........................

Dia de bon record. Quina festassa...!!

Que uns papers senzills puguin ser vestits...!!

Que agulla i mans transformin arbre en gasa...!!

A qui s’escarrassat jo vull aplaudir.

------------------------------------------