RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
27 Març, 2008 20:18
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Homenatge a un gosset. El RAI, un tequel preciós - retroactiu - . Quan avui, el gosset que tinc m’ha portat el tornavís i la clau anglesa que li havia demanat per reparar una aixeta d’aigua de la granja, m’ha dit amb la seva suavitat de ganyol : El visitador – un noi que l’envia l’empresa per veure com va l’aviram – ha perdut una revista i potser li farà falta. – Va deixeu estar que tenim feina. – Com que no li manava res ha desaparegut del meu davant. He acabat la reparació i he sortit al carrer. Una mica lluny estava esgarrapant a la terra llaurada de la parada contigua amb deliri no massa comú. Allí al costat del seu treball hi havia la revista que m’havia dit. També els ossos rosegats, nets de carn, d’un pollastre. Com que sé que de vegades en colga algun per si un dia té gana i no disposa de menjar fresc, quasi no en feia cas. He caminat fins ell per interessar-me per la revista. Abans d’acotxar-me per collir-la he vist la portada que es referia a una troballa d’una mandíbula antiquíssima d’un predecessor humà. Ja a prop del RAI ha tornat a suavitzar el seu ganyol dient-me : Va, home, ajuda’m a enterrar aquest esquelet. Així quan vinguin d’aquí a milions d’anys els d’altra galàxia trobaran restes de la nostra manduca. Volia fer-li un petó. I després diem que els animalons no son intel·ligents. Abans d’acomiadar-nos, Rai, potser saludessis a qui... – g HU – GUET, gHU-GUET. – Si, que siguis agraït ..
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
27 Març, 2008 17:43
Publicat per anforsa,
General
- 21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...
- 22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.
- 23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...