Calaix de Sastre


HIVERN

General — Publicat per jmbareny @ 17:07

HIVERN

 

 

Dies grisos i llòbrecs,

tramuntanòsos i freds.

Sol enterbolit, entre plecs

de bromalls i calfreds.

 

Els ocells a les brancades,

agrupats, busquen l’escalfor,

esperant noves diades,

que els portin un temps millor.

 

Les roges fulles que sotjaven

despendres de ses brots,

ara per terra rodolen

amuntegades als sots.

 

Hi ha llocs on la neu blanqueja,

- no és aquest el nostre cas, -

tan sols blanqueja la gebra

pels taulats, pel conreu i al mas.

 

L’ametller esporuguit

treu la flor primerenca,

encara n’és llarga la nit,

que el fred no la faci perdre.

 

I quan els dies s’allargassin,

quan ja torni escalfar el sol,

i les brostes  reapareixin,

tornarà a cantar el mussol.

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, gener 2008



LA VIDA

General — Publicat per jmbareny @ 10:37

      LA VIDA

 

 

 

Ulls bruns,

mirada clara

de innocència.

Dens de perla,

galtes rosades;

llavis vermells

com pètals de rosa.

Somnis i promeses

de joventut;

il·lusió palesa

de tota una vida

pel davant.

 

No obstant,

la  vida es cendra,

és tant sols,

un instant.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, gener de 2008

 

 



TARDOR

General — Publicat per jmbareny @ 18:31

TARDOR


Ploma voladora

que l’aire et va portant,

vas marcant amb tinta roja

les fulles que cauran.

 

Groguegen els arbres,

bufa fort el mestral,

amb ses ales ben esteses,

les fulles van volant.

 

Paleta de colors

grocs, vermells o ocres,

omplen de resplendors

dels cims fins a les clotes.

 

A la tardor,

no tot es pena,

ni tampoc

n’és tot dolor.

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, setembre de 2005



MARINES

General — Publicat per jmbareny @ 16:05

MARINES

 

I

Mariner del meu vaixell.......

 

..... mariner portam a port

que una sireneta m’espera,

amb una rosa al cort.....

 

..... mariner portam a port

que la sirena que m’espera

està morin-se d’enyor.....

 

..... mariner a tota vela,

portam de pressa al port,

que l’amor no té espera,

si no es cuida.....

 

.....s’asseca i mor.....

 

 

 

Setembre de 2006

 

 

II

 

Al matí,

soc mariner de riu d’or.

M’excito,

canto, xiulo,

em bellugo,

em moc.

 

A la tarda,

soc mariner de llac tranquil,

de riu de plata,

m’assossego,

el silenci esclata,

llavors me’n dorm.

 

 

Desembre de 2006



LA MANXA

General — Publicat per jmbareny @ 16:01

     LA MANXA

 

Sota un cel turquesa,

unes cases blanques,

un verd de maragda

i un llac d’aigües clares.

.

Al juny, un mar immens

de superfície daurada,

de onades d’espigues

remogudes per l’aire.

 

Els camps de gira-sol

son com a illes verdes,

dins el daurat llençol

de les espigues seques.

 

El sol es com a plom,

la calor hi es forta,

quin consol et don

quan passes la porta.

 

Del Quixot, terra nadiua.

Com ell, desolada i seca .

Pell de brau ardida.

Bruna, com fusta de teca.

 

Els camps de vinya son llacs

en la gran planària

Els seus raïms son cuits

per la gran lluminària.

 

De molins de vent, un lot,

tenen llarga la historia.

Son els guerrers del Quixot.

De ell, follia notòria.

 

Entre el sol i el vi

no es estranya la dèria.

Que nomenés Dulcinea

a qualsevol Quitèria.

 

 

Josep Mª Barenys Barenys

Castellvell del Camp, Gener de 2007

 

 



PLAGI D'ADMIRACIÓ

General — Publicat per jmbareny @ 18:18

PLAGI D’ADMIRACIÓ

 

De la terra has nascut, a ella t’has consagrat,

cor curull de daurada garrofina,

somnis de poeta, Aleix Barriach.

 

 

Dalt del garrofer, l’avi Tià ha exultat,

ton pare et recitava oda fina.

De inquietuds el teu cor han sembrat

 

 

l’un, l’agra de domèstica pagesia,

l’altra ha esperonat en tu, la mina

que duies al teu cor curull de fantasia.

 

 

Olivera de barballeres d’or.

Garrofer de raïms de garrofina.

Els ceps creixen pels pedregars del cor,

 

 

dels teus macabeus, el most encisador,

criat amb carretell de fusta fina

de mistela gregoriana fa olor.

 

 

Amb la paciència atenta de la serpent

composes mots,-la passió et domina-,

sempre atent a trobar paraula adient.

 

 

Et reten reverencia el garrofer,

l’avellaner, l’olivera arbequina.

Camperol, de les paraules tafaner.

 

 

Si l’hi cantes a Miquel Hernández

i a Marià Manent fas poesia,

fes amb odes, dels fonolls unes llances.

 

 

Corones amb el llorer de la ciència,

les teves lletres, de folles melangies.

Que el Déu pagès et doni llicència

i suport, al llarg de tots els dies.

 

Josep M. Barenys i Barenys 

Castellvell del Camp, agost de 2007



IN MEMORIAM

General — Publicat per jmbareny @ 18:14

IN MEMORIAM

 

Oh! Mas de Segimon centenari

tens el goig d’haver cobejat

fill il·lustre sota el teu taulat

Marià Manent, de les lletres notari.

 

A l’ombra dels plataners

al cap vespre passejava,

aprofitant de la frescor

que la marinada portava.

 

A la vall, la verdor dels avellaners,

al darrera l’agresta Mussara,

a l’esquerra Mas Cabrers

i al davant la serralada.

 

El cant dolç del rossinyol

amb sons d’una font de plata

i el belar llunyà del cabirol

feien la seva estança grata.

 

Flaira de roses tardiues

i de soldó ressec,

emplenava el cor de lletres vives,

de la natura frec a frec.

 

Sempre una paraula amable

pel caminant, que seguin  el seu camí

pel davant del mas passava

o, tot omplint el canti del veí.

 

 

Son coses del Destí. Roda el món.

Passat el temps comprendria

qui era aquell senyor- que deien que escrivia-

l’amo del Mas de Segimon.

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, agost de 2007

 



OLIVERA ARBEQUINA

General — Publicat per jmbareny @ 18:08

 

        OLIVERA ARBEQUINA

 

 

 

Oh, mil·lenària olivera arbequina,

orgull de la pagesia del país,

el teu oli, luxuriós, regalima.

Magatzem de sol, de fullatge plomís.

 

Als teus llargs braços, la cadernera nia,

Al teu tronc buit, hi mora el llangardaix,

prenent el sol, la serp, els moviments espia,

tes fulles de seda, surten del calaix.

 

Arbre simbòlic, els teus fruits són exquisits,

Amb tes branques, coronaren  testes nobles.

Amb el teu oli, foren un dia ungits

papes, reis, clergues i també gen dels pobles.

 

Olímpia, la testa dels valents n’ornava.

Atenea, et creava de plata i de blau.

Un colom, al bec, un ram en portava,

d’ençà, tes branques, són símbol de Pau .

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 

Castellvell del Camp, abril de 2007

 

 

 

 

 

 



EL MAS D'EN MANEL

General — Publicat per jmbareny @ 10:00

EL MAS D’EN MANEL

 

        

                            A la guerra contra el poderós

els seus avantpassats anaren,

                            i al baró de las contrades

un tros de terra guanyaren.

 

A la vall, una masia bastiren

on la nissaga cobejar,

amb una petita capella

on hi resaven plegats.

 

Una cambra per les visites

una altre pels capellans i frares,

que de la família eixiren

i la terra no agradava.

 

I una estable pel pollí i l’ase,

i les mules, i el cavall,

per arrancar pins i alzines

i conrear el terreny de guany

 

Al recó hi criaven un porc

sota un tros de teulada;

quatre gallines a la cort

ensenyaven a menjar la niada.

 

Al corral, un remat de bens

i el vell Tom que els acompanyava,

pasturaven pel rostoll

el matí i la vesprada.

 

Comptes a la vora del foc,

el seu pare l’hi comptava,

tot ensenyant-li a estimar

la terra i la casa.

 

Passat el temps en Manel

la masia heretava,

tingué cura, com del or en pols,

d’una herència tan preada.

 

Una llarga nit d’hivern,

vora el foc, l’història repassava.

Quatre fills havien tingut

mes,¡ai! cap els acompanyava.

 

Amor al mas i a la terra

els havia inculcat,

vet aquí els temps moderns

tots s’havien emancipat

 

L’un paleta, l’altre manyà,

un municipal i  l’últim escrivà,

i de la terra i la masia

cap d’ells es volgué cuidar.

 

Pot ser si haguéssim tingut una filla,

el gendre ho hauria acceptat.

Ja no en valen ploriquejos

ara ja hem fet massa tard.

 

I quan jo falti? -es preguntà-,

la terra i el mas poc m’importen,

de la dona, què en serà?

ella sola, de cap manera podrà.

 

….Han passat anys i paranys

i del Mas d’en Manel sols quedà,

la memòria i els refranys,

que heretat tan sonada creà.

 

Per temps que passi en l’historia

el nom continuarà

dons, la vall del Mas d’en Manel,

per sempre més portarà.

 

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, maig de 2006

 



EL POETA

General — Publicat per jmbareny @ 21:10

 

            EL POETA

 

Manyós ferrer de tall,

llossa ben bé la rella,

per fer profund el solc,

que giri bé la gleva,

perquè la lletra germini

en eixa noble terra.

 

Bancals blancs, de solcs rectes,

de paraules plens i de lletres.

D’elles, quines fecundaran ?

D’elles, quines seran seques ?

 

Músics i poetes d’harmonia són mestres.

Els uns lligant notes, els altres les lletres.

Tots i posen el cor,  penes i alegries,

acaronen el món tot fen melodies.

 

Observadors com són de la real vida

aquesta ens sucren amb sa fantasia,

fecunds en la pensa, ajustats a la mida,

gresols que il·luminen la terra ombria.

 

És fontanella ideal de on beu el poeta,

és paraula cabdal, és paraula selecta.

De paraules una doll, amb lletres construïdes.

De lletres un estol en duu cada línea.

 

Conjugant els verbs i ajuntant mots solts,

s’omple la solcada, es curulla la pleta.

Si els mots arrelen fortament dins els solcs

el seu fruit, emplena de goig el poeta.

 

 

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, Gener de 2007

 



L'AMOR

General — Publicat per jmbareny @ 12:21

 

 

 

           L’AMOR

 

L’amor es il·lusió,

l’amor es candor,

l’amor es l’entesa

entre tu i jo.

 

L’amor es passió,

l’amor es un do,

l’amor es esperança

entre tu i jo.

 

L’amor es dolçor,

l’amor es enyor,

l’amor es penyora

entre tu i jo.

 

L’amor es dolor,

l’amor es un plor,

l’amor es renuncia

del tu i del jo.

 

L’amor es una flor,

l’amor cal mimar-lo,

sinó es mustiga

i desprès es mort.

 

 

 

        Josep Mª Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, Setembre de 2006

 



QUÈ SOM ?

General — Publicat per jmbareny @ 21:15

QUÈ SOM ?

 

Què som? Qui som?

Antiguitat incalculable,

molècules de pols i aigua,

misèria humana.

 

Mal que ens pesi,

eternitat assegurada,

Odis i enveges,

quina basarda.

 

Àtoms, per nostres pares

al atzar recollits,

després ho varem fer nosaltres

ara ho fan els nostres fills.

 

Però, som quelcom més ?

Si sols fóssim pols i aigua,

seriem com a cossos morts

perduts en la contrada.

 

Què ens fa bategar el cor ?

Què manté aquesta flama ?

La il·lusió d’un dia millor ?

o tal volta, una enyorança.

 

La tornada als arrels,

després d’una vall de llàgrimes ?

Tornarem a nostres fons

quan no quedin bategades.

 

Del Univers hem sortit,

i a ell tornarem, sens dubtes.

Ens uneix un fort lligam,

grosses cadenes feixugues.

 

I de la intel·ligència què ?

Què pot ser és cosa estranya ?

Ella compta amb força vital,

amb ella es mouen muntanyes.

 

És el nucli que ens uneix

amb el Cap de l’existència,

Amo de tot el món,

Senyor per excel·lència.

 

Què ens mou la ment ?

Perquè la nostra pensa ?

Sempre buscant un món millor

que ens alegri la existència.

 

 

 

I si aquest món no trobem,

potser sigui l’hem de merèixer

omplint la vida de contingut,

d’amor i complaença.

 

Som pols del Univers,

recollit de mica en mica,

un dia a ell tornarem

entregant la nostra vida.

                              

Érem, som i serem

àtoms, en el colossal univers.

Si no fos la nostre ment

seriem poc menys que res.

 

 

Gener de 2006

 



I VA SER ALLÍ

General — Publicat per jmbareny @ 20:07

I VA SER ALLÍ….

 

 

Eixí en un època de dols,

De sentiments alterats.

D’odis i rancors.

De temps apagats.

De ments fosques.

De cors lacerats.

De ulls plorosos.

De sol opac

per la sang vessada.

De mentalitats estretes.

Els camps sembrats

de roses negres

de la sang seca.

Els infants alimentats

amb pa de moresc,

en un món de ombres.

Educats a cop de fuet.

 

I jo buscava el sol.

I jo volia la llum.

I vaig canviar de país

I un nou món

als meus ulls emergí.

 

La sang vessada hi era fresca

Tenien el consol de haver acabat

una gran guerra fosca.

I el pa , allí, era de blat.

I el sol sortia esplendorós

cada matí per l’horitzó.

Allí vaig aprendre a respectar.

Allí vaig aprendre a estimar.

Allí un nou món se’m obrí.

Allí aprengué altres maneres d’enfocar la vida

Allí aprengué altres maneres de fer-me sentir.

Allí aprengué, què era justícia.

 

Va ser allí

que vaig aprendre a viure

i de la joventut gaudir.....

i per damunt de tot, somriure.

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, març de 2007

 

 

 

 



ODA A CATALUNYA

General — Publicat per jmbareny @ 11:46

CATALUNYA

Pels teus fills, terra venerada.

Ta vera historia, escrita amb la sang,

tantes vegades vessada.

A l'escut, quatre barres n’hi han.

Que els homes et donin culte,

amb amor i honestedat,

com ho fem a nostre Patrona

la Verge de Montserrat.

Sota els plecs de la Senyera,

avancem tots ben units.

Que siguem nació puntera.

Fem recular l’enemic.

Amb resolució i braç ferm,

com Sant Jordi un dia;

el cap dels dracs esclafem,

amb orgull i valentia

Que els fills d’eixa terra

treballem sens defallir,

el nostre Estatut fem valdre

que per vots es va escollir.

Siguem forts i valents.

Fem respectar nostres drets.

Siguem capaços d’abastir-nos

Que no ens facin cap retret.

Quan l’abril torni a florir

a la mà durem un llibre,

portarem la rosa al pit

i als llavis un somriure.

Fem que tot el món conegui

nostre estimada Nació.

Serà petita nostre terra,

però gran el nostre cor.

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, Març de 2007



ENRUNES

General — Publicat per jmbareny @ 11:56
 (Segueix)
«Anterior   1 2 3

Powered by LifeType