LA CINGLERA
LA CINGLERA
Amb els ulls de la ment
sortia de casa un dia,
per poder gaudir veient
el que la primavera obvia.
Prenc el camí de La Cinglera
observant amb atenció,
la rapa de l’olivera
de l’avellaner, el brot nadó
Mes amunt un camp de blat,
pinzellada de verd poncella
amb gotes de sang esquitxat
del vermell de les rovelles.
I a la vora del camí
la farigola i el romer
omplen l’ambient d’olor fi;
tot volant jo hi aniré!
Del verd pàl·lid del pi blanc,
i del fosc de la alzina,
surten els ocells volant
amb forta embranzida.
Les abelles fent brunzit
van d’una flor a l’altre,
per omplir de pol·len el pit
i dur la mel a l’”arna.”
Ja a La Cinglera m’apropo
quina pau !, quanta blavor !
Ja el cel amb quimeres toco
i jugo amb els núvols, quina il·lusió!
I amb la mirada busco floretes,
n’hi ha tot un reguitzell,
son totes elles silvestres,
se’n pot omplir un cistell.
Roses de bardissa,
miosotis i guixons,
moltes herbes fan pallissa
pel niu dels gafarrons.
Els rossinyols van refilant,
les merles amb el bec groc,
les tórtores reculant,
a l’amor, tots canten un poc.
Amb la innocència del somni,
sento el cor inflamar-se d’amor,
que la excelsa natura perduri,
que no vingui el pitjor.
I en arribant a la carena
veig tan a prop les estrelles
que amorosit d’elles
se’m ajunten el goig i la pena.
Josep Mª Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, Juny de 2006
