Calaix de Sastre

             NU ET VOLDRIA

 

Déus, nu et voldria, oh, cor meu

lliure d’afanys i lligadures,

del feixuc pes de les enrunes,

del llast d’un passat, tot i ser breu.

 

Lleuger, l’esperit, com au voladora

emprendria nous vols, cercaria

de nou la llum que m’abellia,

buscant paraula renovadora.

 

Pels viaranys de immaculades

praderies, el meu cor inflamat

volaria, cercant altres contrades.

 

que omplissin el llibre inacabat,

munió de lletres embastades,

lletres juxtaposades, fen esclat.

 

                                   2

 

On és aquell Camí ample

voltat d’espígol i romaní?

On és el Sol que ens escalfa

i que ens il·lumina el camí?

 

Digueu-me on són les roses blanques,

totes perlades de rou?

On podria jo trobar-les,

que em portin vida de nou?

 

On és la garrofina galba

que fa engendrar el garrofí?

Qui és capaç de besar la galta,

i deixar-te sol davant el Destí?

 

Serà l’abundor que ens ofega,

o l’excés de llum que ens deleix?

La foscor que tot ho nega,

o la vida, que ens dóna amb escreix?

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, Octubre de 2007

 

CINC PETITS POEMES

                       

                            1

 

Les aparences són falsedat,

la mentida feta a mida,

mitja veritat o mentida

t’acompanyen fins l’eternitat.

 

                            2

 

Obri maig el cor de la rosa,

que la fredor hivernal mori

i la verdor dels camps aflori,

creixi primavera formosa!

 

                            3

 

Majestuosa solca la barca

el mar fen estela, girat, veuràs

que al darrera, no més a un pas,

es llis tot el que la vista abasta.

 

                            4

 

Els oripells ens fan ballar la vista,

son guspires brillants en una nit fosca,

lluentons i cristalls, són com pedra tosca,

artifici, enganys d’una vida trista.

 

                            5

 

Tots posen una cara somrient

per sortir cofois a la gran foto,

mes, els gruny el cor com una moto

quan el resultat no és adient.

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, Abril del 2008

            TANNKAS

 

                        1

 

Que n’és de bella l’aigua,

dolç el sol la besa

ran de mar i terra;

bròfega ventada.

On ets tu bonança?

 

                   2

 

Ets tu, alba del dia

convit de pa i vi,

fontana de llum subtil,

gresol de la nit,

enyorança gentil?

 

                   3

 

Sol rogenc a la posta,

ombres  avençant,

nit de lluna riallera

mirant lluny endavant,

no perdis l’instant.

                  

                   4

 

Observa el nou infant,

capoll tendre espellint,

no nota les penes,

sols veu l’oripell

d’aquest bròfec món.

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, novembre de 2007

Com un infant voldria sentir-me,

lliure de perjudicis, el cor obert,

puresa de ment; o tindre l’encert

de buidors i eixorcs guarir-me.

 

Somriures, escarafalls o rialles

enyorança de suau melangia,

jugar com quan era infant, voldria,

sens paüra de mort, que ens tenalla.

 

Com llastra ens pesa el temps passat,

en l’ànima la buidor del futur,

lliguem somnis entre clar i obscur,

no tinc paraules, mal astruc de fat.

 

                                  

                                   2

 

Cabells blancs tocant el sostre

reflecteixen uns temps passats,

imatges de miralls trencats,

entre l’espai, temps i rostre.

 

Obro la porta, que entri

nova alenada de fe

que em dugui la teva alè,

gentil flor, cambra i atri.

 

Al teu encís jo vull cantar

- gran fatuïtat la meva-.

Si fores la gran hereva

de llums i ombres, o altar,

 

acompanya’m alt el braç

-sortilegi o senyera-

si és aquesta la manera

de trobar-ne un nou traç.

                          Josep M. Barenys i Barenys
 

 

             FÈNIX

Cor esculpit amb maça i burí

cal que moris per tornar a ser infant;

que la nova llum tènue i subtil

et vagi de nou remodelant.

 
Obre la ment a les noves corrents

de fonts diverses, esment jo vull fer

d’en Foix, Vinyoli o d’en Carner

que han estat mestres, grans, competents.

 

Com un infant cor nu, per deixondir

nova paraula, que ompli el pit.

Marbre, per la nova corrent colpit,

sies esponja per tot absorbir.

 

                                    2

 

 Obre flor els pètals del teu cor,

despullat, una a una, de tes fulles,

de sol i llum seran curulles

les veus folles del teu clamor.

 

On hi havia la blancor de la puresa,

els pètals portadors d’un bes de rou,

han carregat el feixuc pes del jou,

tot conservant un to de tendresa.

 

Espolsa la pols de la caminada,

del boirim que tot ho envaeix.

A l’hora, respira com el peix,

que busca glop de nova alenada.

              Josep M. Barenys i Barenys
 

 

A F. GARCÍA  LORCA

 

Pecho de sangre roja,

amapola entre verdes trigales.

Verde, que te quiero verde

gitano de tierra serrana.

Verde, que te quiero verde

lucero de la mañana.

Cinco rosas en el pecho

de sangre escarlata:

Cinco balas asesinas,

decían, para salvar la patria.

Sangre roja en tu pecho,

de albaceteñas navajas.

Verde, que te quiero verde

lucero,

poeta en tierras lejanas.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, març de 2008

            LA  PARCA

 

La Parca a punt, duu la falç al puny.

Com de les espigues daurades del juny

farà gavelles , de la sega, que de lluny

talla, silenciosa com serp que s’esmuny.

 

No valen mentides, ni jocs, ni enganys

trifulgues, curses, metges, o estranys,

ella et prepara sempre ses paranys,

no te en compte ni el temps, ni els anys.

 

Quan la llum s’apagui i sols quedi foscor,

el cor no bategui ni regui el cos.

Quan el sol no vegis i sentis el plor,

 

els membres es glacin, fred esgarrifós.

La Parca ha passat, cor emprenedor

ella s’ha emportat els afanys millors.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, Agost 2007

 

 

 

FUTUR IMPERFET

 

 

Ulls riallers plens de vida,

de joventut desbordant,

llum guspirejant

amb lluentors de pols

de vidre esmicolat.

Vímet que bambolejarà

amb el vaivé de la vida.

Il·lusions utòpiques

somnis jovenívols,

realitats per descobrir,

sentiments nous que

et faran sofrir o gaudir,

noves experiències

t’acompanyaran.

Gaudeix del instant,

és el present, fugisser.

El futur no ha existit

ni existeix, és eventualitat.

Aixó et pot fer entendre,

com serà el demà.

El passat no és més

que records, cendra.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, febrer 2008

NOSTÀLGIA

 

Quan el pensament vola per l’aire

com las fulles, del arbre arrancades,

en un dia, a la tardor,

 

...axis el meu sentiment, amb donaire

gira els ulls vers tu, penyora estimada

sense mica de remor,

 

... i no trobant-te  al entorn,

el pensament  em fa recança,

i el cor s’omple de enyor.

 

...és la nostàlgia de moments passats,

nostàlgia de vivències, ja llunyanes

que gaudírem  plegats .

 

... entre bromalls els records,

teranyina de  somnis nostàlgics

de tu, i dels temps passats.

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, tardor de 2005

EN SILENCI

 

 

Pau i silenci....

trencat per la remor de les onades,

que a la platja van arribant,

porten i treuen arena,

empentades pel llevant.

 

Pau i silenci.....

trencat pel xiulet del aire

en les ales de les gavines,

que passant, com ombres volant,

enfilen directa dins la mar.

 

I tu i jo....

a la platja ens trobàvem

una tarda, mirant l’infinit,

nostres mirades en dolcesa es creuaren....

... les mans dins les mans, un delit...

 

En silenci,

sota un cel blau,

nostres ulls parlaven

d’amor i de pau.

 

 

 

Josep Mª Barenys Barenys

Castellvell del Camp, maig de 2006

 

OPINABLE

 

Opino que pensant

exercito les neurones del pensament.

Penso també que podria pensar,

què pensen els altres pensadors?

si són coincidents, o no,

amb els meus pensaments,

puig que el pensament és absolutament

lliure de pensar el que es vulgui;

motiu per el qual és odiat i perseguit

pels pensadors que pensen

que són els únics pensadors

amb dret a pensar per la resta

de la Humanitat.

 

 

 

 

ROMA

 

Circ de cercles concèntrics

circumdat de la ciutat excèntrica

cerclada per  set  tossals.

Olor de “ pizzes “ al cercla central

circulars com el sol mediterrani.

Monument de pedra per la memòria,

perquè l’aire no s’emporti

les cendres de la seva història.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp,febrer 2008

        EL JOC DE MAI ACABAR

 

 

A on aneu llops famolencs

amb les mirades perdudes,

de carronyaires boscans

remenant per les enrunes.

 

I els aprenents de gos,

discutir-ne per un os,

mig dormitant als esgraons

com estrafolaris moixons.

 

Si canta a la lluna el gat,

reclamant un xic d’amor,

tot passejant-se pel terrat.

Per què teniu tan dur el cor?

 

Si la natura ens afalaga

donant-nos amb escreix,

i em perfums ens amanyaga.

Per què voleu més gros el feix ?

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, març de 2007

           VOLDRIA

 

 

Voldria ser papallona,

de colors la més pregona.

 

Voldria tenir ales per volar,

de les estrelles més enllà.

 

Voldria oir les melodies

que tu  més embellies.

 

Voldria sentir les fragàncies

de tu les més intenses.

 

Voldria ser com llum de la carena

suau i primenera.

 

Voldria la dolça aroma sentir

d’un petit pitiminí.

 

Voldria tenir els llavis oberts,

com lliri d’aigua,

per sentir el dolç embriac de la rosada.

 

Voldria sentir una ma, amorosa,

com m’amanyaga joiosa.

 

Voldria ser guspira d’amor

per inflamar el teu cor.

 

Voldria de tot gaudir, 

fins l’últim sospir.

 

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, 1 de gener de 2007.

 

 

 

REFLEXIONS

 

Blanc naixement,

naixem per viure,

vivim aprenent a viure,

quan més o menys en sabem

la goluda mort ens sorprèn.

 

________

 

 

De la foscor neix la llum.

Verd, grog, rosa, vermell

grana, blau; morat serrell,

altra cop coberts de fum,

terra al damunt.

 

_________

 

 

Sentiment joiós

quan acaricio el teu cos.

No penso, ni vull pensar,

en el demà misteriós

quan beso delerós

tot el teu cos.

 

_________

 

 

L’aire, l’aigua, la terra, la llum

ens donen la vida terrenal.

L’aire, l’aigua, la terra, la llum

fan nostre cos, de fang un bassal.

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, gener de 2008

EVOLUCIÓ

 

néixer

I

I

pares         vida

I
I
pares       educadors      vida

( llibres )

I
I

llibres      treball      parella      vida

I
I

llibres       treball       família       vida

I
I

llibres         gosadia          vida

de

escriure