Calaix de Sastre

IN MEMORIAM

Oh! Mas de Segimon centenari

tens el goig d’haver cobejat

fill il·lustre sota el teu taulat

Marià Manent, de les lletres notari.

A l’ombra dels plataners

al cap vespre passejava,

aprofitant de la frescor

que la marinada portava.

A la vall, la verdor dels avellaners,

al darrera l’agresta Mussara,

a l’esquerra Mas Cabrers

i al davant la serralada.

El cant dolç del rossinyol

amb sons d’una font de plata

i el belar llunyà del cabirol

feien la seva estança grata.

Flaira de roses tardiues

i de soldó ressec,

emplenava el cor de lletres vives,

de la natura frec a frec.

Sempre una paraula amable

pel caminant, que seguin  el seu camí

pel davant del mas passava

o, tot omplint el canti del veí.

Son coses del Destí. Roda el món.

Passat el temps comprendria

qui era aquell senyor- que deien que escrivia-

l’amo del Mas de Segimon.

Josep M. Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, agost de 2007