EL POETA
EL POETA
Manyós ferrer de tall,
llossa ben bé la rella,
per fer profund el solc,
que giri bé la gleva,
perquè la lletra germini
en eixa noble terra.
Bancals blancs, de solcs rectes,
de paraules plens i de lletres.
D’elles, quines fecundaran ?
D’elles, quines seran seques ?
Músics i poetes d’harmonia són mestres.
Els uns lligant notes, els altres les lletres.
Tots i posen el cor, penes i alegries,
acaronen el món tot fen melodies.
Observadors com són de la real vida
aquesta ens sucren amb sa fantasia,
fecunds en la pensa, ajustats a la mida,
gresols que il·luminen la terra ombria.
És fontanella ideal de on beu el poeta,
és paraula cabdal, és paraula selecta.
De paraules una doll, amb lletres construïdes.
De lletres un estol en duu cada línea.
Conjugant els verbs i ajuntant mots solts,
s’omple la solcada, es curulla la pleta.
Si els mots arrelen fortament dins els solcs
el seu fruit, emplena de goig el poeta.
Josep Mª Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, Gener de 2007
