I VA SER ALLÍ
I VA SER ALLÍ….
Eixí en un època de dols,
De sentiments alterats.
D’odis i rancors.
De temps apagats.
De ments fosques.
De cors lacerats.
De ulls plorosos.
De sol opac
per la sang vessada.
De mentalitats estretes.
Els camps sembrats
de roses negres
de la sang seca.
Els infants alimentats
amb pa de moresc,
en un món de ombres.
Educats a cop de fuet.
I jo buscava el sol.
I jo volia la llum.
I vaig canviar de país
I un nou món
als meus ulls emergí.
La sang vessada hi era fresca
Tenien el consol de haver acabat
una gran guerra fosca.
I el pa , allí, era de blat.
I el sol sortia esplendorós
cada matí per l’horitzó.
Allí vaig aprendre a respectar.
Allí vaig aprendre a estimar.
Allí un nou món se’m obrí.
Allí aprengué altres maneres d’enfocar la vida
Allí aprengué altres maneres de fer-me sentir.
Allí aprengué, què era justícia.
Va ser allí
que vaig aprendre a viure
i de la joventut gaudir.....
i per damunt de tot, somriure.
Josep M. Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, març de 2007
