LA MANXA
LA MANXA
Sota un cel turquesa,
unes cases blanques,
un verd de maragda
i un llac d’aigües clares.
.
Al juny, un mar immens
de superfície daurada,
de onades d’espigues
remogudes per l’aire.
Els camps de gira-sol
son com a illes verdes,
dins el daurat llençol
de les espigues seques.
El sol es com a plom,
la calor hi es forta,
quin consol et don
quan passes la porta.
Del Quixot, terra nadiua.
Com ell, desolada i seca .
Pell de brau ardida.
Bruna, com fusta de teca.
Els camps de vinya son llacs
en la gran planària
Els seus raïms son cuits
per la gran lluminària.
De molins de vent, un lot,
tenen llarga la historia.
Son els guerrers del Quixot.
De ell, follia notòria.
Entre el sol i el vi
no es estranya la dèria.
Que nomenés Dulcinea
a qualsevol Quitèria.
Josep Mª Barenys Barenys
Castellvell del Camp, Gener de 2007
