Quan crear no és la millor virtud....
30 Desembre, 2005 01:54
Publicat per bego,
Escric
Mai se m’ha donat bé crear. No tinc una gran retòrica, la meva imaginació és limitada i no tinc cap gràcia elaborant arguments. Per tant, doncs, què nassos faig ara mateix iniciant un projecte tan complex, tot i que sembli simple a primera vista, com iniciar un bloc o un bitàcola o un diari virtual o com li vulguem dir?
Doncs, la veritat, és que encara no ho sé ben bé, però m’ha semblat interessant aprofitar que Tinet ha posat en marxa aquesta fantàstica eina per poder fer un exercici d’allò que sí sé fer, que és explicar coses que passen. O millor dit, coses que em passen o que els hi passa als que tinc al meu voltant.
Escriure és un vell exercici que sovint oblidem aquells com jo, els “normals sense imaginació”, que no gosem entrar en aventures literàries. Amb el bloc, en canvi, ningú espera més del que podem donar i sempre pots deixar la lectura en qualsevol moment. És un exercici humil, però engrescador. Un bon invent d’aquest segle XXI on la comunicació ja no és ben bé el que era però en el que tots seguim buscant un lloc en el que no trobar-nos tan sols.
Per cert, resulta adequat que avui, primer dia, expliqui el perquè del nom del bloc. La veritat és que ja he dit que tinc poca imaginació, així que és millor saber copiar que inventar malament. I he copiat el nom d’una pel·lícula històrica del cinema espanyol, dirigida per Pilar Miró. Va de una de una dona de 30 anys que reflexiona sobre la seva vida. Potser és per això que recordo tant el títol. La veritat és que sempre m’ha agradat molt i he decidit que aquest pot ser a més un bon homenatge a una gran intel·lectual i cineasta com va ser Pilar Miró.
Demà més (o no!)
Comentaris
Como experimentado y enfermizo voyeur recibo con petardos, serpentinas , confeti de colores y algo de cava la posibilidad de que nos dejes escarbar un poco en tus pensamientos. (o no).
Publicat per el teu nom 30 Des 2005, 16:59
Dentro de algo más de 24 horas estaré sentado a tu mesa para degustar las viandas de final de año. Por eso, quizás, debería cuidar mi opinión sobre este blog para evitar que alguno de los manjares pueda ser rociado con algún tipo de veneno.
Adelante con la idea de este blog del que quiero decirte algo.
Como bien dices, es difícil hilvanar historias y crear una obra literaria, pero dices que se te da bien el contar las pequeñas cosas que pasan a tu alrededor. Por eso, no desfallezcas ya que Joyce hizo lo mismo que tú y parió su Ulises..¡¡ incluso no se tomó la molestia de cambiar de día la historia¡¡. Como ves, en arte nada está escrito (valga el juego de palabras) y de cualquier impulso creativo puede nacer una magna obra.
Saludos,
Pablo
Publicat per Pablo 30 Des 2005, 13:51
Si tenies dubtes, no en tinguis. Demà volem més comentaris.
M'ha agradat molt la aparent senzillesa del que expliques. En el fons però, saps escrius molt bé, o com a mínim a mi m'agrada...
Publicat per bit 30 Des 2005, 08:05