Desconforme

http://www.elpueblodeceuta.es/200903268115.html

No sóc una habitual lectora del Diari digital "El Pueblo de Ceuta", en el qual vostè col·labora, però ha arribat als meus ulls el seu article "La importacia de los galgos". I a continuació li exposo la meva opinió referent a això.

Està clar que el galgo és un gos "flacucho" que sempre s'associa a la caça de llebres, però aquesta és únicament part de la realitat d'aquests gossos, tan menyspreats en el nostre país. El galgo no és solament això ni serveix solament per a la caça, obri els ulls! El problema és que no els han donat mai altra oportunitat ni altra vida.

El galgo és un perfecte animal de compañia, un exemple d'educació, saber estar, afecte incondicional i amistat eterna. És l'animal menys rencuniós d'aquest món, sens dubte! Galgos criats per a un sol fi, esclavitzats, seleccionats sota la mirada cruel i parcial dels homes, galgos torturats, no atesos en les seves ferides de treball, abandonats a la seva sort, ferits de forma mortal, traumatitzats per pors inimaginables, sempre sota la direcció dels homes. Pateixen una mort cruel, agonitzant en pous, penjats en arbres fins que les seves potes del darrere esgotades de lluitar per sostenir-se es deixen vèncer, femelles lligades a arbres sol per a la cria, espectadores de la mort prematura dels seus cadells llançats contra la paret més propera per "seleccionar".

Estic gairebé segura, llegint la seva opinió, que vostè és dels espanyols que es creuen de soca-rel per ser aficionat als toros, la caça, la pesca i a tot "el cañí". Encara sort que cada vegada hi ha menys dels seus i més dels que realment se senten orgullosos d'estar en un país que evoluciona ( més lentament del que deuria) cap a la igualtat, el respecte i els drets de tots els éssers vius.

M'acomiado desitjant-li només una cosa, que no tingui mai un animal de companyia, no se'l mereix!