Sopar de feina
Tot apunta a que la raó de fer un obligatori i del tot rutinari sopar de Nadal amb els companys de feina, és del tot justificada per a fer-se una idea del que ens tocarà viure en els propers dies de família. També ens ajudarà a que no enyorem gens ni mica els companys: el pesat de torn, el bocamoll de sempre, el cap prepotent,... una vegada sopats els voldrem oblidar del tot.
Primer triar el lloc. Criteris varis. Sempre guanya, no el més votat com seria lògic en una societat democràtica, si no el criteri del més cridaner, cosa del tot habitual en qualsevol empresa.
I quan arriba el dia, desitjant agafar una grip per no anar-hi, comença el calvari. Cal triar molt be on seure i per això millor córrer a la taula el més ràpid possible. És el pas fonamental per un bon inici de sopar. Clar que sempre et queda la sorpresa de no poder controlar qui tens davant: el xuclador expert, el bevedor compulsiu, el notes brindaire, ... I després... el secret de carregar-se de paciència fins al final i fer-se el soso per no empalmar de copes i seguir amb el suplici !!!
