Desconforme

D’aquí a un mes estarem a la nit de Nadal, la “noche buena”. I seguirem caient en els mateixos “pecats”.

Personalment, els pecats en general, no es que em molestin massa però... sí que em sento del tot decebuda pel que veig que es tornarà a repetir. Aviat les cançons de Nadal que, segons diuen, reflexen les tradicions del poble, hauran de canviar de lletra i sentirem quelcom així:

Ara ve Nadal:

Matarem un pi, per a omplir-l’ho de llums
Arrasarem el bosc, tot és gratis:
molsa pel pessebre, un tronc gran pel tió
i bruc per guarnir.

Patirem empatxos, menjarem marisc
El gall es de pobres, el xai vesteix.
Engreixarem 5 quilos,
torrons a dojo, fins l’estiu.

Comprarem molts regals, fins i tot per la veïna
que si no se’ns amoïna.
Fins que la VISA tregui foc, o el datafon faci clac,
que l’esperada paga extra, ja ha volat.

De casa en casa, família llunyana
xarrupant-se els dits, seurà a la nostra taula.
Hores de cuina, hores de plats,
Sobretaula infinita, fins l’hora de sopar

I... torna a començaaaaaaar !!!!

A Reus han penjat les llums de Nadal, els aparadors ja senyalen que es pot començar amb la febre de les compres. Les botigues de “tot a 100” tenen cintes, boles, espelmes, arbres, ninots del Pare Noel,... és a dir: la gent ensumem el Nadal en l’ambient i, encara que queden uns quants dies, tots ho tenim al cap.

Be... tots, tots no! Pq l’Ajuntament de Reus, que va prometre acabar les obres a la Plaça Mercadal per a no interferir en la tradicional fira nadalenca, ha trencat un cop més la seva paraula. Em resisteixo a dir que son obres de millora pq substituir les tradicionals, típiques i, fins i tot, romàntiques llambordes per blocs de granit insípid, no em sembla una millora en absolut. Em sembla que la plaça perd part del seu encant de poble i de la seva història.

Però, és el que passa a totes les societats anomenades del benestar: ningú alça la veu per res. Les queixes son simplement laments i no passen d’aquí !!! Per això les coses no canvien i l’Ajuntament de Reus torna a fer seva la dita de: “Dónde dije digo, digo Diego”

Ja fa dies que miro aquest directori i ja n’estic més que farta de llegir articles sobre política. Sembla que estigui a “políti-blocs “ Doncs be, parlaré de política.

Començo dient que no he faltat a cap de les convocatòries electorals, a qualsevol nivell, que s’han anat convocant des de que vaig adquirir el dret a vot als divuit anys. Però... aquest cop m’hi he negat ! No estic d’acord en res del que s’ha anat succeint en aquest any “horribilis” en la política i la imatge del nostre país.

Jo, igual que molts ciutadans vam ser convocats a eleccions fa tres anys i el nostre vot havia de tenir una validesa de quatre. Pq han tret valor al nostre vot avançant les eleccions?

Nosaltres votem un partit, una idea i confiem que l’actuació dels representants d’aquesta serà la conseqüent amb el seu criteri de grup: una aliança, una actuació,... qualsevol cosa que es faci ha de ser reflex de nosaltres mateixos, per això se’ls anomena representants, oi? Si al cap de quatre anys no ho han fet be... canviem el candidat, el vot, el criteri o el que convingui, amb això es basa la nostra democràcia o això creia jo.

El pitjor de tot és que... després de tot el rebombori: “Begin the begin” !!!