13
Agost, 2013
08:36
Teixint complicitats
Enviat per rcastell sota [ General ][ (3) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Una nova declaració del govern britànic a favor de l'autodeterminació a Gibraltar s'interpreta com un suport a la demanda catalana
Dirigents i polítics exteriors de tots els signes s'han mostrat comprensius amb la consulta
El govern català ja dóna per bo que cap estat es declari contrari al procés català
“L'autodeterminació importa més que la integritat territorial.” La frase la va pronunciar tot just diumenge un portaveu del Foreign Office, el ministeri d'exteriors britànic, en referència a la insistència espanyola per dur a l'ONU el cas de la sobirania de Gibraltar, fins i tot es diu que fent front comú amb l'Argentina, que reclama les Malvines. El govern britànic hi posava fre recordant que els ciutadans de la colònia, i els de les illes, ja s'han pronunciat a les urnes a favor de continuar sent britànics, en un argument del qual a Catalunya s'han fet lectures de més llarg abast, que entronquen de ple amb l'aspiració d'assolir complicitats exteriors per a la convocatòria d'una consulta sobiranista.
De fet, no és gens gratuïta la interpretació, si es té en compte que el mateix primer ministre britànic, David Cameron, ja es va pronunciar explícitament a favor del dret a decidir al final d'una conferència, al juny, a Londres. “No es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat. Cal deixar que la gent decideixi. Aquesta és la manera de fer les coses al Regne Unit”, argumentava. “No voldria dir als espanyols com han de fer front a aquests temes. És cosa del govern espanyol i el primer ministre espanyol”, matisava tot seguit. Potser no volia donar lliçons, però ja ho havia deixat anar. I ho feia predicant amb l'exemple, ja que l'acord per a un referèndum a Escòcia l'any vinent és el gran referent a hores d'ara per al cas català.
És evident que el procés ha despertat l'interès de mig món en l'últim any, però ben pocs, per no dir cap, han estat els mandataris que s'hi han pronunciat oficialment. En discrets contactes, el govern, a través de la secretaria d'Exteriors, mou els seus tentacles tant com li ho permet la vigilància estatal per mirar que el missatge de la voluntat de fer una consulta vagi fent forat en els principals governs i fòrums internacionals, però la resposta fins ara ha estat més aviat freda, com ha admès el mateix president Mas. I és que ningú vol un altre maldecap polític en l'actual situació de crisi. Els responsables catalans, això sí, matisen que, tenint en compte les fortes pressions d'Espanya, ja és un èxit que cap país s'hi declari explícitament contrari. Per això no els preocupa el patró de resposta que han seguit fins ara tots els dirigents estrangers a qui s'ha preguntat: “Aquest és un afer intern que ha de resoldre l'Estat espanyol.” És tot.
El gest de Ban Ki-Moon
Malgrat això, les de Cameron i el govern britànic no han estat les úniques picades d'ullet al procés. Altres dirigents s'hi han pronunciat fins ara en termes de mesurada simpatia, començant pel mateix secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon. En una visita a Andorra l'abril passat, i interrogat específicament sobre el cas català, va recordar que l'organització té entre els seus principis fonamentals el respecte al dret d'autodeterminació, i va instar els polítics a seguir “un procés dialogat i pacífic” en què es respectin “les aspiracions genuïnes dels pobles”. El dirigent va situar tant el procés català com l'escocès en el marc “dels drets humans i de la dignitat de les persones” que les Nacions Unides promouen arreu.
Un altre en aquest cas exmandatari mundial, l'exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza, es va declarar només fa unes setmanes ferm defensor del dret a decidir per a Catalunya, fins i tot sense l'autorització del govern de Rajoy. El també exministre espanyol per la UCD, que es declara “ciutadà del món”, va aconsellar fins i tot que Catalunya “vagi directament a organismes internacionals, i que a Madrid pensin el que vulguin”.
La batalla de Brussel·les
Si en algun lloc té especial rellevància la batalla de les complicitats, però, és a Brussel·les, al cor de les institucions europees, on qui més qui menys admet que el debat sobre els casos escocès i català és sovint als passadissos. I Catalunya també hi està jugant les seves cartes. El president del grup dels liberals al Parlament Europeu, el gal·lès Graham Watson, que ja s'havia destacat per la defensa de l'ús del català a l'Eurocambra, ha estat dels que més clarament s'han declarat a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya en els últims mesos, i ha criticat obertament l'immobilisme espanyol. En el mateix sentit s'ha definit fins i tot l'eurodiputat del Partit Popular Europeu, i exministre d'Exteriors eslovac, Eduard Kukan, que fa unes setmanes aconsellava al seu company Rajoy que es prengui “molt seriosament” la carta de Mas demanant-li una consulta, i indica que “l'única manera” de solucionar la situació és “a través d'una negociació política”, que, “tard o d'hora”, confia que s'obrirà entre els governs de l'Estat i la Generalitat.
En termes similars s'ha expressat el Centre for European Political Studies (CEPS), un dels principals think tanks de l'acció política a Brussel·les, que ha recomanat a tots dos executius que nomenin un “mediador o conciliador internacional”, que podria ser la mateixa UE, si no poden entendre's.
Fins i tot veus autoritzades del Partit Socialdemòcrata alemany –que no és favorable a la independència de Catalunya per por d'un efecte contagi a Baviera, i suggereix una solució federalista amb més poder per als territoris– diu que donarien suport a un referèndum per “estabilitzar la democràcia”, segons ha dit el seu vicepresident al Bundestag, Axel Schäffer. Queda molt camí per recórrer a fora, però la demanda catalana va teixint complicitats.
La polèmica pertinença a la UE
La pertinença o no de Catalunya i Escòcia a la UE si s'independitzen és una altra qüestió que ha aixecat molt debat en l'últim any. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, admetia, pocs dies després de la històrica manifestació de la Diada, que “no hi ha cap llei que digui que Catalunya hagi de sortir de la UE”. En termes semblants s'expressava el comissari Joaquín Almunia. Poc després, però, i arran de les pressions del govern espanyol, tant Reding com Almunia com el president de la CE, José Manuel Durão Barroso, canviaven de parer i indicaven que hauria de tornar a demanar-hi la integració. La posició oficial de la CE, això sí, és que no es pronunciarà si no li ho demana cap estat membre. Altres veus autoritzades, com ara l'exmandatària noruega Gro Harlem Brundtland, han dit després que no s'imaginen que Catalunya en quedi fora.
