22
Març, 2010
06:37
Catalunya inaugura el sincrotró Alba, l'equipament al servei de la recerca més important del sud d'Europa
Enviat per rcastell sota [ General ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Espectacular, tant pel seu aspecte com pel que pot fer. És el sincrotró Alba, és a Cerdanyola del Vallès, i està considerat l'equipament al servei de la recerca mèdica, científica i industrial més important del sud d'Europa. El complex, que compta amb un accelerador de partícules i un laboratori per a la recerca, s'inaugura aquest dilluns amb un doblet de presidents, el català José Montilla i l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. A la pràctica, la llum de sincrotró, que fa visible l'invisible, ha permès desenvolupar millors medicaments contra la sida, crear filtres més efectius per a les emissions de CO2 dels cotxes o estudiar fòssils ocults en materials opacs.
Ha canviat el paisatge i aviat canviarà també el panorama científic català. Es diu Alba i és un sincrotró. La seva construcció ha durat quatre anys i ha costat 200 milions d'euros. Cada any caldrà invertir-hi més de 15 milions d'euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern de l'Estat.
Sota una coberta espectacular, que recorda un cargol marí, hi ha un túnel circular de 270 metres de circumferència on s'ha instal·lat un accelerador de partícules que hi farà circular electrons gairebé a la velocitat de la llum. Això produeix l'anomenada "llum de sincrotró", uns rajos X un bilió de vegades més brillants que els normals. És com un supermicroscopi que permet veure amb precisió estructures moleculars i conèixer-ne els detalls interns. El seu objectiu és, com diu el lema de l'Alba, fer visible l'invisible.
El sincrotró, que no serà plenament operatiu fins a l'any que ve, tindrà, inicialment, set línies de llum o terminals, petits laboratoris on els investigadors podran observar les seves mostres. Els camps d'investigació inicials seran la biologia, la microelectrònica, la nanotecnologia, la química i la física. Progressivament s'aniran obrint més línies, fins a arribar a la trentena, en àrees com la medicina, la paleontologia o el patrimoni cultural.
En els últims anys, descobriments fets amb llum de sincrotró han permès desenvolupar millors medicaments contra la sida, crear filtres més efectius per a les emissions de CO2 dels cotxes o estudiar fòssils ocults en materials opacs.
Al món funcionen uns quaranta sincrotrons, una dotzena dels quals són a Europa, i l'Alba serà el primer de l'àrea sud del continent. Fins ara, quan els investigadors catalans necessitaven fer servir aquest tipus de llum havien d'anar al sincrotró de Grenoble, amb l'increment de costos i de temps que això suposa. Ara universitats i centres de recerca ja fan cua a l'Alba i la previsió és que també l'empresa privada n'acabi fent bon ús per a les seves àrees d'investigació. 3cat24.cat
Espectacular, tant pel seu aspecte com pel que pot fer. És el sincrotró Alba, és a Cerdanyola del Vallès, i està considerat l'equipament al servei de la recerca mèdica, científica i industrial més important del sud d'Europa. El complex, que compta amb un accelerador de partícules i un laboratori per a la recerca, s'inaugura aquest dilluns amb un doblet de presidents, el català José Montilla i l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. A la pràctica, la llum de sincrotró, que fa visible l'invisible, ha permès desenvolupar millors medicaments contra la sida, crear filtres més efectius per a les emissions de CO2 dels cotxes o estudiar fòssils ocults en materials opacs.
Ha canviat el paisatge i aviat canviarà també el panorama científic català. Es diu Alba i és un sincrotró. La seva construcció ha durat quatre anys i ha costat 200 milions d'euros. Cada any caldrà invertir-hi més de 15 milions d'euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern de l'Estat.
Sota una coberta espectacular, que recorda un cargol marí, hi ha un túnel circular de 270 metres de circumferència on s'ha instal·lat un accelerador de partícules que hi farà circular electrons gairebé a la velocitat de la llum. Això produeix l'anomenada "llum de sincrotró", uns rajos X un bilió de vegades més brillants que els normals. És com un supermicroscopi que permet veure amb precisió estructures moleculars i conèixer-ne els detalls interns. El seu objectiu és, com diu el lema de l'Alba, fer visible l'invisible.
El sincrotró, que no serà plenament operatiu fins a l'any que ve, tindrà, inicialment, set línies de llum o terminals, petits laboratoris on els investigadors podran observar les seves mostres. Els camps d'investigació inicials seran la biologia, la microelectrònica, la nanotecnologia, la química i la física. Progressivament s'aniran obrint més línies, fins a arribar a la trentena, en àrees com la medicina, la paleontologia o el patrimoni cultural.
En els últims anys, descobriments fets amb llum de sincrotró han permès desenvolupar millors medicaments contra la sida, crear filtres més efectius per a les emissions de CO2 dels cotxes o estudiar fòssils ocults en materials opacs.
Al món funcionen uns quaranta sincrotrons, una dotzena dels quals són a Europa, i l'Alba serà el primer de l'àrea sud del continent. Fins ara, quan els investigadors catalans necessitaven fer servir aquest tipus de llum havien d'anar al sincrotró de Grenoble, amb l'increment de costos i de temps que això suposa. Ara universitats i centres de recerca ja fan cua a l'Alba i la previsió és que també l'empresa privada n'acabi fent bon ús per a les seves àrees d'investigació.
