El xèrif, el germà, el pijo, la rosaris i el seu amant (sic).

19 Març, 2011 12:16
Publicat per amanye, res pública

Des que el príncep blau del regne va arribar al reialme que les coses anaven molt diferents, les coses havien millorat molt... Es va envoltar dels més idonis: el xèrif (i son germà), el pijo, l’escolanet, la rosaris (també anomenada la mentidera) i el seu amant (sic), el savi despistat, la tieta, les dones dels nobles (era una societat molt igualitària)...  Amb tot l’equip i, sense pressa, sobretot sense cap pressa, van anar desfent tot allò que el príncep anterior, en realitat un plebeu que es va envoltar de plebeus (això el deslegitimava a ulls de tota la noblesa i va ser castigat degudament amb tots els seus sequaços), havia anat fent. Van començar canviant tots els noms de les coses per noms molt millors, després les mesures van consistir a desfer les antigues mesures, a ajornar sine die algunes promeses i a recol·locar una sèrie de persones molt notables que ja havien estat en d’altres equips del reialme i,  per tant, tenien mèrits reconeguts i al mateix temps necessitaven col·locació, i a recol·locar també a les senyores dels nobles blaus que no podien pas passar el dia només ocupant-se dels pobres, etcètera. Va ser un gir copernicà! Una altra mesura clau fou la priorització i la retallada, gràcies a aquesta mesura alguns pobres no rebrien ajut perquè no eren prioritaris, en el regne hi havia temps de males collites i al Rei no se’l podia molestar perquè la cohesió era un bé de primera necessitat i no es podia malmetre amb reivindicacions que potser algun dia... però ara de moment no podien ser. La llibertat s’havia d’ajornar... ara no podia ser. Algun canvi no subtil va ser que el príncep tindria el control dels joglars i dels impressors dels cançoners, alguns dels quals tenien noms curiosos com ara Got o paraules així... Evidentment, les coses s’havien d’explicar bé, i per tant, el control seria directe. En fi, en aquells primers mesos les paraules claus eren: adormir, alentir, desfer, retallar i ajornar. Tothom estava tan content i satisfet... Finalment el príncep blau tornava les coses al seu lloc, al seu ordre natural... Ara bé, alguns plebeus del reialme començaven a veure com la pell del príncep blau anava deixant pas a una altra de més llefiscosa sota. I si en realitat era una granota?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs