SCAN 2009
12 Maig, 2009 09:18
Publicat per amanye,
mirades
Estem de ple enmig d’un dels esdeveniments més importants en el terreny de la cultura per situar la ciutat de Tarragona en els circuits europeus i internacionals. La manifestació al voltant de la mirada SCAN 2009 pretén consolidar Tarragona com un espai de reflexió sobre la mirada contemporània. 300 satèl·lits mundials han mirat des dels seus racons propostes d’artistes visuals i n’han proposat uns quants perquè a Tarragona puguem veure el seu art. En el marc fantàstic del mercat de la plaça Corsini es pot veure la gran exposició Talent latent. Aquesta gran mostra es completa, però, amb nombroses altres mostres que fan que a la ciutat es respiri la fotografia.
Calia però completar l’oferta de mirar amb una reflexió sobre la intel·ligibilitat, sobre la interpretació, l’eixamplament de públics, l’acostament de la ciutadania a la pedagogia de la interpretació de les imatges que té a veure també amb la voluntat de complir amb el deure que ens mana l’estatut i la convicció que la cultura és un dret i eixamplar aquest dret és també un repte que des de la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació hem assumit tots aixoplugats en el talent i l’eficàcia del conseller Tresserras. És per això que el certamen també proposa reflexió amb el diàleg i el simpòsium, enguany sota el títol de la imatge en conflicte. Gràcies a tothom qui ha fet possible el certamen per segon any consecutiu, sobretot a l’Ajuntament que de seguida el va veure com una oportunitat i que enguany s’ha posat a primera fila al costat de la Generalitat.
Hi ha una corrua de noms que han posat la cara perquè sortís tot perfecte: gràcies a totes i a tots, i gràcies a les mirades i les veus que hi participeu, sense vosaltres no seria possible.
Rafael Bartolozzi i Ricard Salvat
27 Març, 2009 11:16
Publicat per amanye,
mirades
La primavera s’ha endut Rafael Bartolozzi i Ricard Salvat.
Bartolozzi em va frapar, al marge de la seva tasca creativa, per com va afrontar i interpretar l’incendi de 1993. Estava preparant dues noves exposicions a Calaceit i Cadaqués. L’artista es va instal·lar a Vespella de Gaià, on va construir el seu refugi envoltat de natura i d’aquesta llum que desprenien les seves obres. En fou alcalde durant dotze anys i va aconseguir donar projecció internacional a aquesta petita població. Una afirmació d’un altre artista i amic comú, Jordi Abelló, ens dóna molta informació de com era “Tenia consciència de la seva genialitat, però la sabia compartir”. Pocs municipis compten amb un Museu d’Instal·lacions Artístiques a l’Aire Lliure com la que es troba a Vespella. “El Ballarí” a Reus, “Alfa&Omega” a Torredembarra, i tantes altres obres seran a partir d’ara el rostre de Bartolozzi.
Ricard Salvat, tortosí amb lligams també al Camp de Tarragona, va ser un mestre de l’escena i de la pedagogia, però sobretot jo en voldria destacar la confiança en l’excel·lència de la literatura catalana. Molt sovint ens manca autoestima i entusiasme, en el cas de Salvat, eren dues de les seves característiques, a banda d’assumir riscos en els seus treballs creatius, quan la realitat estava a anys llum de la seva visió.
De tots dos n’hem d’aprendre.
INTERFÍCIE I PALIMPSEST
16 Febrer, 2009 23:29
Publicat per amanye,
mirades
Aquests dies, al Centre d’Art Cal Massó de Reus, s’ha pogut veure una mostra de Marcel:lí Antúnez. Com diuen Roberta Bosco i Stefano Caldana, l’artista del segle XXI és com una interfície per a un públic 2.0. Em sembla que tenen raó, realment l’espectador pot ser protagonista, però al mateix temps som al segle del palimpsest. Aquesta paraula es vincula originàriament amb els usos dobles i triples que es feien dels pergamins medievals. Les tres erres: reduir, reciclar i reutilitzar semblen un invent del segle XXI i, en canvi, són plenament medievals. Obra sobre obra, i de vegades era més interessant la de sota! El mural, per dir-ho d’alguna manera, que ens presenta l’artista, és ple de palimpsestos, però alhora té una nitidesa d’obra acabada i on res és deixat a l’atzar. La frivolitat no existeix, la ironia i el sentit hi són presents, encara que la mirada la pot frivolitzar. I no oblidem que la mirada també modifica l’obra d’art.La mostra s’emmarca dins de la Xarxa Transversal, una iniciativa que vincula diversos centres culturals de ciutats que comparteixen objectius i reflexions i que han apostat per la protometahipermembrana del Marcel·lí Antúnez. Si hi aneu, sobretot, no us perdeu el catàleg!
La platja de sorra morena
04 Setembre, 2008 09:17
Publicat per amanye,
mirades
Aquest estiu ens han passat amb pocs dies dos fets memorables. L’un positiu i l’altre negatiu. El positiu és familiar. Hem descobert una platja de sorra morena, com ja l’ha batejat la meva filla, l’Aina. És molt a prop del Far de Cavalleria, a Menorca. És un indret excepcional.
L’altre fet memorable té una vessant privada, per la coneixença del personatge, i pública per la repercussió general. La mort de Josep Antoni Baixeras. Una persona, un personatge en el bon sentit de la paraula, irrepetible. L’imperatiu biològic ens acaba deixant orfes de referents literaris i ciutadans i ens posa en el nostre lloc de petitesa. Hi ha un llibre de poemes del poeta gironí Narcís Comadira que es titula Usdefruit. Realment, de la vida només en tenim l’usdefruit. L’altra part d’aquest segon fet memorable públic és que pocs dies després ens deixava Pepa Rosselló, una altra figura irrepetible que, tot i que no vaig conèixer, em consta que se li pot aplicar l’apel·latiu anterior. Qui canta els mals espanta, per tant, segur que la Pepa tenia l’esperit ben feliç.
Espavilem-nos doncs i fem cas als clàssics. Aprofitem el dia. Carpe diem!
Venècia
01 Setembre, 2008 08:14
Publicat per amanye,
mirades
He estat a Venècia. És realment una ciutat enigmàtica. Com pot ser que un noble, un potentat, invertís els seus diners per construir un palau de marbre costosíssim, que només es pot fer amb una idea de perdurabilitat, en un terreny tan inestable, en un no terreny? El qui va fer el segon palau, ja s’entén que volia emular el primer i així successivament, però no entenc el primer. Tenir una mica de cau per desar les arts de pesca ben prop d’un les has d’usar, s’entén. És una singularitat, Venècia. No us perdeu les llegendes urbanes que hi circulen. Arribar-hi en tren és fantàstic perquè respires el traspàs del món “normal” al món venecià. Alerta amb el fantasma de la dona de Marco Polo!