El patrimoni: culpable?
25 Octubre, 2008 02:54
Publicat per amanye,
res pública
Davant de les notícies aparegudes aquests dies a l’entorn d’un tema patrimonial i tenint en compte que des dels diversos òrgans gestors del patrimoni tenim la tasca de fer viable la conservació i la posada en valor dels béns patrimonials, però al mateix temps entenem que sovint cal conjuminar aquesta preservació amb altres interessos de la ciutadania, legítims de totes totes i també comprensibles de totes totes, voldria fer unes consideracions per aportar una mica més de llum sobre aquest tema.
Em refereixo als carreus que es troben davant de la Pedrera Romana del Mèdol afectats per l’A-7. Penso que en aquests casos s’ha de tenir molt de sentit comú. M’esgarrifo de pensar quantes coses s’han de preveure per fer una infraestructura multimilionària i se’m fa difícil pensar que la culpa la tingui el jaciment arqueològic que no sé quants anys feia que hi era. En aquest cas, almenys des que el van consignar a la Carta Arqueològica del Tarragonès de 1990 si no m’erro.
En l’afer d’aquests dies, no s’ha reflexionat prou o no s’ha volgut reflexionar prou. No es té en compte que la planificació d’aquestes infraestructures no depèn del Servei d’Arqueologia de Catalunya. En el cas concret de l’A-7 s’han ajuntat diversos factors que n’han complicat l’execució. Alerta, no estic culpant a ningú, només estic valorant la situació.
A l’hora de fer aquesta carretera, la declaració d’impacte ambiental del 2001 del Ministerio de Medio Ambiente deixava clar que la via no havia d’afectar el jaciment. Foment, a preguntes del Servei d’Arqueologia, informa a finals del 2006, en el moment que comencen les obres, que el projecte definitiu ha d’afectar el jaciment. Aquest Servei, immediatament, comunica a Foment el protocol d’actuació en aquest cas. Perquè cal tenir clar que l’única responsabilitat, en aquest tema, del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, que depèn directament de la Direcció General de Patrimoni Cultural, és vetllar perquè la documentació compleixi la normativa, donar els permisos per fer les intervencions i fer-ne el seguiment. Ras i curt, només aquesta responsabilitat, no cap altra.
Fins a l’octubre de 2007 l’empresa constructora no va sol·licitar al Servei autorització per fer la intervenció arqueològica preceptiva. A partir d’aquí, l’empresa constructora, que depèn de Carreteras del Ministerio de Fomento, contracta, com diu la normativa, l’empresa d’arqueologia. En aquell moment l’empresa d’arqueologia comença la tasca de documentació prèvia a la de retirar els carreus, però durant un munt de mesos no toca cap carreu perquè la documentació és lentíssima i no compleix la normativa. I molt espaiada. No és completa fins al juliol de 2008 i encara conté deficiències, data en què els veïns ja estan amoïnats perquè veuen que no es mou cap carreu.
Finalment, davant d’aquesta lentitud, el Servei d’Arqueologia aconsella a l’empresa constructora canviar d’empresa d’arqueologia per accelerar els treballs i li facilita una llista de totes les empreses d’arqueologia de Catalunya. El Servei d’Arqueologia no contracta ni descontracta cap empresa. L’empresa constructora decideix canviar d’empresa d’arqueologia i en contracta una de nova. La nova es posa a treballar a l’agost i a finals de setembre ha corregit els errors de la documentació i ha començat a treure carreus.
Arribats a aquest punt, amb la col·laboració de tothom, i amb l’expertesa de cadascú en el seu àmbit, podem dir que en un mes s’han retirat aproximadament un miler de carreus.
Els arqueòlegs experts en patrimoni han de fer la feina patrimonial i els experts en macadam han de fer la carretera. Sembla senzill. Doncs ha de ser-ho i estan fent-ho. Amb l’entesa de tothom hem d’aconseguir que malgrat tot la carretera acabi en el termini previst o al més aviat possible, cadascú assumint les competències i responsabilitats que els pertoquin.
Les administracions treballen per a la ciutadania.
Perdoneu que doni la meva visió de les coses, però crec que havia de fer-ho per respecte al patrimoni que ens fa singulars i ens identifica, al Servei d’Arqueologia, i a mi mateix.