Sueños regalados. La princesa y el bandolero (bueno)
26 Maig, 2011 22:25
Publicat per bego,
Escric
Ella es una princesa, bella y digna, de porcelana, firme y frágil a la vez. Él és un bandolero, bueno, un robin hood sin pluma en el sombrero, romántico, utópico. Se miran, se enamoran. Pero sus mundos son tan distintos que es un amor imposible, hasta que la luna les abre el camino hacia el mar, un mar tranquilo, susurrante. Se despojan de la ropa, abandonan sus signos de identidad, sus roles respectivos. El agua les arropa y mientras se adentran hacia la inmensidad empiezan a ser uno el otro, y otro el uno. Dos iguales, una conexión perfecta. Y la luna, sonríe....
Recuperando
25 Maig, 2011 17:45
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Se han acabado las elecciones municipales. Cambio de etapa. Mi vida, habitualmente, va por ciclos, y ahora empiezo uno nuevo que será (seguro) apasionante. Me gusta disfrutar de lo que hago, y estoy muy orgullosa del trabajo que dejo atrás. Tengo muchas ganas de afrontar nuevos proyectos, profesionales y personales, así que en eso estamos.
Presente, futuro y el día a día. Tampoco se puede olvidar. Dos horas y media planchando ayer son una muestra de las tareas que debo ir recuperando de mi mundo cotidiano, para retomar equilibrios. Recupero también la palabra que fluye, y los abrazos tranquilos. Y mis minutos, por unos días quizá más largos de lo normal, también los invierto en miradas para disfrutar sonriendo de la primavera que en Tarragona me regala una luz especial.
(y que conste que este post no es una despedida aunque ya me han avisado que se puede interpertar así, si no un cambio de etapa simple y llano porque un mandato dura cuatro años y el que empieza seguro que será diferente)
Molt més que internet
17 Maig, 2011 23:26
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Avui, dia d'Internet, he assistit a una taula rodona molt interessant a l'ONCE a Tarragona. Primer Enric Brull, director d'OASI, ens ha il·lustrat sobre cap a on van les coses. Sempre m'ha admirat Tinet, com a xarxa i com a element catalitzador d'allò que és construir la societat global des de l'àmbit local. Avui, la intervenció de l'Enric ha estat un magnífic exemple. Més enllà d'ell, represententants de diferents col·lectius de discapacitats, paràlisi cerebral, sordesa, ceguera i altres, han aportat el seu particular punt de vista sobre el que significa i ha significat internet a les seves vides. El que més m'ha agradat, ha estat constatar que internet ens ajuda a tots a ser més persones, i ho dic en un sentit ple. És la tecnologia al servei del desenvolupament humà, una finestra a la vida superant limitacions. Això si, també ha hagut reflexions al voltant del fet que la societat virtual no pot substituir la presencial, que un no s'he tancar a casa aprofitant la tecnologia. I també que les xarxes tancades de col·lectius concrets que exclouen la resta tampoc són bones, no ajuden a la integració.
El que ha fet internet també és ajudar-nos a compartir molt més, a apropar-nos a realitats que d'una altra manera resultarien llunyanes. Un estima allò que coneix. O com a mínim conèixer ajuda a estimar més.
M'ha agradat avui el Dia d'internet. Reflexions interessants d'una societat que cada cop està més en xarxa i que obre una porta a l'esperança d'un mon millor.