ANIVERSARI: Tres anys compartint pensaments a la xarxa. Gràcies!
30 Desembre, 2008 01:59
Publicat per bego,
Escric
Avui fa tres anys que vaig iniciar aquest bloc. Vaig començar amb el post Quan crear no és la millor virtud.... i fent-me una pregunta: Mai se m’ha donat bé crear. No tinc una gran retòrica, la meva imaginació és limitada i no tinc cap gràcia elaborant arguments. Per tant, doncs, què nassos faig ara mateix iniciant un projecte tan complex, tot i que sembli simple a primera vista, com iniciar un bloc o un bitàcola o un diari virtual o com li vulguem dir?....
I ha arribat aquí, tres anys després, sense saber massa bé encara quina és la resposta, tot i que algunes coses sí que he aprés, :)
Són tres anys que comparteixo pensaments a la xarxa, i el cert és que no pensava (quan vaig començar) que acabaria amb dues bitàcoles, un compte del facebook i un altre del twitter i que internet seria una eïna de relació social tant ponent. Durant aquest temps, a través d'aquesta finestra al món he mantingut amics, n'he conegut d'altres, he recuperat relacions i he aprés que a més dues orelles per escoltar, els humans tenim dos ulls per llegir.
M'agrada ser ciberactiva, m'enriqueix a nivell personal, em permet compartir vivències i pensaments i fer una de les coses que més em fan feliç: conèixer i relacionar-me amb la gent.
El balanç que he fet avui em sembla prou digne: 192 post en aquest bloc, alguns d'ells amb prop d'un miler de lectures i cap d'ells amb menys de 70. La veritat és que de vegades dubto de l'interés que pot tenir el que escric, tot i això en gaudeixo de seguir fent-t'ho. És cert que potser hauria de ser més interactiva, respondre més comentaris o entrar a discutir, però no m'agrada fer chats a través del bloc i segurament també hauria de dedicar-hi un temps que no tinc.
Internet és una eïna lliure, fora del control de les institucions, dels Estats, de l'administració. I lliure ha de seguir èssent. Per això tots anem construint el nostre propi ciberespai amb les regles que volem aplicar, no hi ha res establert. Això és part de la seva grandesa.
En fi....gràcies per llegir-me. I gràcies per ser-hi. Sense vosaltres aquesta aventura no tindria en realitat massa sentit.
