Somriures per Ford, llàgrimes per Pollack
28 Maig, 2008 00:53
Publicat per bego,
Cinema
Diumenge vaig anar a veure Indiana, protagonitzat per Harrison Ford, i he de dir que no em va defraudar gens. És més, em va encantar!!!! I vaig somriure molt al veure l'emoció de les meves filles davant l'heroi. Indiana supera el salt generacional.
Somriures per Indiana i llàgrimes per Sindey Pollack, que ahir va morir als 73 anys. D'ell, em quedo amb Tootsie (1982) i Tal como éramos (1973). Les he vist milers de vegades i sempre m'agraden. Memòries d'Àfrica (1985) segurament ha estat més famosa, però aquesta em va costar més de veure-la. He de dir que quan la van estrenar li vaig agafar ràbia i no ha estat fins aquest mateix any, 23 anys després, no m'he assegut per veure-la sencera, amb resultat positiu. No sé perquè no ho havia fet abans o potser és perquè no era el meu moment "memoril africà" i és ara quan l'he pogut entendre amb tota la seva magnitud.
Sidney, seguiràs a la nostra memòria.
Indiana Jones, el retorno
17 Maig, 2008 02:26
Publicat per bego,
Disfruto
Hay que ver que bien se conserva Harrison Ford. Hace unos días, en el cine, apareció de nuevo mi querido INdiana, ciertamente me quedé helada porque nada más lejos que esperar que volviera, ¡a su edad! Pero cual fue mi sorpresa que estaba ahí, en la pantalla grande, en un trailer aperitivo de lo que será la película. Debo decir que desde "Indiana Jones en el templo maldito" estoy enganchada a las aventuras del intrépido americano. Alegría pues por su retorno, a pesar de la edad seguro que no defraudará.
25.000 tinetaires, suma i segueix
15 Maig, 2008 02:22
Publicat per bego,
Escric
Resulta curiós com en un món global, on la inmediatesa és la forma habitual de relació, sigui precisament la tecnologia la que generi comunitats amb identitats tan fortes que superin la barrera del temps. És el cas de Tinet, que enguany ha arribat als 25.000 membres, quelcom que s'ha de celebrar com vaig comentar dimarts durant la inauguració de l'exposició "Ja som 25.000 tinetaires" al pati de la Diputació de Tarragona.
És per estar contents, oi?
Felicitats a tots i a totes!
L'Esther estrena bloc propi.....amb crispetes incloses
07 Maig, 2008 00:20
Publicat per bego,
Escric
Alguns amics m'heu preguntat aquests dies què passava amb les Crispetes de cinema, i el fet és que he oblidat comentar que ja no les veure més aquí. Finalment l'Esther ha creat el seu propi bloc i ja no necessita del meu ajut. Us el recomano, és imprescindible pels cinèfils.
Sort Esther i felicitats per la nova aventura!
http://blocs.xtec.cat/eferre/info/
Cuba.....
06 Maig, 2008 00:07
Publicat per bego,
Escric
Hi ha llocs del món que tenen un encant especial. Per mi, Cuba és un d'ells. Vaig visitar el país fa onze anys. Em va impressionar molt. He de dir que vaig recórrer la capital de la ma d'una cubana que ens va introduir a espais no freqüentats pels estrangers, com un hospital, la estació central o una botiga on recollien els queviures que marcava la cartilla oficial.
Marta (així és diu ella) rentava les bosses de plàstic de supermercat per reutilitzar-les i tenia una vella nevera americana dels anys 40. Vaig aprendre a mourem per la ciutat fent auto stop, no recordo el nom que tenia aquesta pràctica, vaig ballar com mai, vaig riure contagiada per l'alegria de la gent i també vaig sentir un gran fàstic davant els europeus grossos i "sebosos" que es feien acompanyar per adolescents per l'Havana Vieja.
Em van impressionar les vaques campant felices per les carreteres sense immutar-se per la presència de vehicles de tipus divers i també les pintades en grans murs amb les "arengas" del misticisme comunista. La imatge del Che, omnipresent, encara m'acompanya en el meu record visual. I em van encantar les "mariquitas" (si recordo bé el nom) fetes de plàtan fregit. Em va agradar Cuba. Avui l'he recordada.
Arbre genealògic
05 Maig, 2008 01:06
Publicat per bego,
Escric
He dedicat bona part de la tarda de diumenge a treballar amb la meva filla petita l'arbre genealògic de la família i ha estat un exercici fantàstic. He pogut recuperar, per exemple els dos segons cognoms dels meus avis paterns, que eren Monteagudo (avi) i Romeo (avia). I també he recordat la meva avia materna, Agustina, que mai va saber llegir ni escriure. Les arrels, la família, són importants.
Parquing de Pepe Gotera y Otilio?
02 Maig, 2008 20:58
Publicat per bego,
Escric
Un amigo me ha contestado el anterior post con un mail privado. Y dice que Barcelona nos tomó la delantera en el tema Capitán Trueno. Propone que hagamos una alianza con el Claxon y que propongamos rebautizar el parquing de Jaume I como parquing de Pepe Gotera y Otilio.
Jajajaja...realmente es ocurrente, mi amigo.
Habrá que pensarlo?
(evidentemente es una broma, lo digo pa por si acaso!)