5 --CAFÈ I COPA -- CRISIS DEL 2008
07 Octubre, 2008 18:30
Publicat per anforsa,
General
5 -- 7 – 10 – 08 --CAFÈ I COPA – CRISIS DEL 2008-- Al sortir de la porta de casa el politiquet s’ha trobat amb el rector, un noi jove molt eixorivit, que deu venir de casa d’algun malalt o impossibilitat, coses que atenen persones com ell. S’han aturat a xerrar, com si tot el treball estès fet. Alguna vegada es troben el dia que el politiquet, seguin a la seva dona va a missa i fins entren a la sagristia, per que tenen dos netes escolans i... Recorden que per la festa major del poble, el rector va pronuncià una homilia o sermó i ell li va alabar molt. Tocava diversos temes de joventut amb un aire nou sense el tuf de prohibicions que acostumen a dir i senyalar els de la seva cleca. Han recordat una poesia que el politiquet li entregà quan va arribar i avui li diu que la té emmarcada, que tot es pot creure. S’han acomiadat, sembla que ara si que els dos sabien que tenien feina a fer – Adéu, adéu - .
En el paper que li he trobat, jo pensava que hi posaria quelcom del parlat amb el rector, però al got no hi havia ni aigua ni vi, de la troballa o encontre, encara que les referències remotes s’ajuntaven.
Aquests rectors d’ara, semblen i son diferents dels que coneguérem en els principis de la nostra vida. Quan érem escolans,tot just acabar la guerra del 39, no fa pocs dies !! aquesta gent ho manaven tot, el dictador segurament que es protegia en ells i en treien profit. Recordo sermons que deixaven de vint-i-un botó al qui es revelava ,tot per fer callar veus,i tenir davall del peu amos i mossos.Recordo que cada dos per tres hi havia processons per les tardes, els dematins ben ocupades amb les misses no deixaven alè a ningú i desgraciat erets si anaves al tros a fer alguna feina en diumenge o festa, per que la sarpa, si convenia dels guàrdies, la tenies collin-te el coll com un gat. L’ordre i el concert anaven junts. El que em feia més gràcia era un personatge que amb un bàcul, bastó llarg o que em se jo el que era, circulava amunt i avall d’aquell espai .Primer la creu i els escolans, després la canalla, nois a un costat i noies a l’altre amb els mestres. Continuava la joventut i després el homes casat. Allí es circumscrivia el Talem o el S. Crist, segons, o el sant amb la peanya. Les autoritats del poble darrere i quan les files d’homes acabaven les dones, primer joves, després les beates que no en faltaven. Aquell personatge del que parlaven era curiós el que deia, quan un marxava de la fila... – Alineeus bé, ora pro nobins. Era una cantarella que donava un perfum de obediència mitjançant la veu tenebrosa de l’interfecte. Així el seguici, sense ni un xorri’t de paraula o cosa que distragués a ningú anava progressant amb cants o lletanies. Avui em sembla que brindàvem al tots un espectacle de uniformitat i ningú gosava trencar-la. Jo m’he de referir a tot el que passa ara. En aquells temps, el que era serio així s’hi prenia i les bromes eren per altres moments. Avui, no cal dir, que tothom ho veu, que la seriositat s’ha perdut en tot. Una cosa més sagrada que la pela – ja ho deia l’Honorable, la pela és la pela – no s’hi jugava. Ara sembla que els polítics amaguen el cap i volen que els banquers siguin els culpables del que ens passa, però senzillament han deixat al lladre entrar a la bossa i han fet el que fan els lladres robar i ara per arreglar l’autobús avariat, haurem de pagar l’averia, el material i fins als que han fet el desperfecte, ells poden dir que els hi donaren l’autobús i que en fessin el que els paregués bé, tenien autopistes i carreteres, ponts i pontes, camins reals i camins de carro, senderes, i el que inventessin, eren lliures de fer i desfer, per que eren bona gent, tothom se’n podia fiar d’ells. Ja diem sempre que primer ens en FIEM , després ens abandonem, o sigui ens CONFIEM i a la llarga o a la curta... DESCONFIEM, però ja es tard, per que la pela és la pela. I NO EMPATXA.Potser ens fa falta el personatge de les processons d’abans, ALINEEUS BE; ORA PRO NOBINS , amb el bàcul o bastó.Segurament que qui pagarà el desgavell serà poca roba i a quin preu. Ara, jo voldria saber on son aquestes barbaritats de diners que falten a la CAIXA del diner del mon. Era tot paper mullat, clar de tant en tant per allà d’on ha vingut l’autobús avariat hi fa tempestes que ho arrasen tot i a demés les bategen, que ja és tenir pebrots. Aquesta la deuran batejar com CRISIS del 2008. si el sembla bé.
4.- CAFÈ I COPA .- ENS TENEN COM CARAGOLS...
04 Octubre, 2008 18:44
Publicat per anforsa,
General
- 4 .- / -- 4 – 10 – 08 --CAFÈ I COPA .- Això de la col d’ahir al politiquet li va semblar, sent veritat, i ben justificat per les actores i concurrència un record Guinnes o similar, al menys aquí al poble ningú ho havia declarat i constàncies com aquesta es fan sentir per tots els racons, cantons, places i carrers fins la sacietat. O sigui que podem donar com a primer del grup de les cols enormes al Quimet. Ell estarà content i nosaltres també.
- Sempre en els horts, si vols trobar caragols per fer-ne una menjada, mira per davall de les fulles de col, ensiam, etc., per que son llocs que a l’ombra o amagats a les fulles, amb la frescor del lloc eixos animalons de closca tan soborós i fan la seva vida. Una reflexió sobre eixa qüestió li he pispat al escriptor el politiquet. Devia fer-se la consideració que parlava amb algú. Llegiu:
- ...la meva dona quan vol fer caragols ho fa com amb la granota, amb aigua freda i el caragol es queda admirablement pel escuradents, ella sap que de l’altra manera fracassaria. A nosaltres, a tots, també ens posen amb aigua freda, si ens posessin amb aigua calenta es jugarien el dot, ja que tots moriríem en l’intent.
- Ara tots som útils demostrant la nostra inutilitat i per això amb l’aigua freda ens fan fer el que volen, creen la situació a poc a poc i calentejant l’aigua gradualment, superen la feina. Aquí, l’astúcia del que posa aigua i foc no és saviesa si no intel·ligència.
- Com que ho tenen tot, l’olla, l’aigua, el foc i a nosaltres que som el caragol.... s’ho passen pipa i nosaltres com imbecilets... Llegeix avui i cada dia, diaris i revistes, escolta ràdios i teles i veuràs com van posant l’aigua, encenen el foc davall de la perola i ja està.
- Allí ens donen les lliçons exactes per fer el que volen fer amb nosaltres, creients infatigables de les consignes dels dirigents que no s’esbarren per nosaltres, no, ens lliguen pel morro i com someretes i ruquets a la feina i a creure quant diuen, com ho diuen... per que ho diuen. Com pot ser? Per profit propi, i res més. Qui sap si un dia el babau se les empesca per fotre al intel·ligent... i se’n surt del galimaties i destrona als entronitzats amb els vots nostres. Una pena...Jo soc el babau com molts, ells de moment son els intel·ligents....
- Ara, fes-te gran i procura agafar olla, aigua, foc i caragols per que els caragols si alguns caragols et proclamen, tu a la teva feina... Per si no ho saps, vull dir-te un secret, secret que el sap tothom que el sap, si en menges per san Joan tens calerons tot l’any, que en quelcom hem de creure encara que ens ho passem per davall cama, però al menys tenim el gust de menjar caragols que tal com els fa la mestressa son boníiisiimmmsss. bona nit.
- Ell és com la sal que es nota si en falta. Sempre amb ironia i amb la destresa de dir i no dir.
CAFÈ I COPA --UNA COL DE RECORD
03 Octubre, 2008 20:45
Publicat per anforsa,
General
CAFÈ I COPA .- Avui, segurament que, el politiquet farà cap a l’hort, però abans se’n va a caminar una mica. No ha matinat massa. Una mica d’aire el fa tossir i els de casa li han barrat el pas quan volia anar-se’n com els altres dies i ser dels primers de sortir del seu carxau i del poble. Com que molts que estan com ell matinen, van a l’hort i si no hi tenen massa feina a hora d’esmorzar, això de entre nou i deu ja tornen – avui molts amb cotxe i és com si anessis amb patinet, peu damunt i a córrer, no és com a la seva joventut que entre ensellar el ruc amb albarda, sàrria ,posar-hi els estris, arribar al tros ... era un martiri i temps perdut i a cansar-se que a peu no es cau de cavall - , doncs, com deia a bonhora ja tornen.
Ha trobat al Quimet, el que aquest any va ser obsequiat amb el títol de més vell del poble – no és cert – és representatiu. La Associació de Jubilats cada any en la festa, en nombra un. Seguim doncs. Se l’ha trobat. Al veure’l ha parat. Ha baixat del cotxe. I la xarreta comença Poc tenen que fer i aprofiten la ocasió Que si tu, que si jo i s’ha fet un bon grupet entre ells i unes dones que van o tornen del metge o van a comprar, per que si el tiberi el tens a casa... això que guanyes.
El Quimet que a la seva edat sembla un xicot de quinze anys, amb bona parla, una mica socarrona i sempre amb l’acudit a la boca...
- Saps noi, que ahir vaig collir la col més grossa que mai havia fet a l’hort?- Tu ets un bon hortolà i d’experiència... Enguany han sortit coses grosses, préssec, cireres... Va ploure a temps i tot és u del rec de dalt del cel al xorrillo que sembla que si pixi un gos.- Res, home, res... que les manetes també ho fan.Una dona que vol fer-se l’entesa i simpàtica esclata : - Una cosa mai vista...Totes volen posar-hi la cullerada i el Quimet s’estarrufa com un gall d’indi.
-Vaig tenir que prendre el cotxe, per que no la podia... - Es que tu el cotxe t’agrada, et recordes dels temps del tractor... Anar un ditet damunt terra...- Hola, Miquela, que ja vas fer bon caldo.La Miquela que vol fer plaça, s’esbarra amb paraules. Per que ella, ahir, li demanar al Quimet quan passava per davant de casa seva un brotonet de bròquil o quatre fulles de col si les tenia.- Si, dona, si. Si en vols no costa gaire, però en tindràs per uns quants dies de fer caldo.
Va frenar el traste i obrint la porta del darrere va ensenyar-li la col.
- Si la vols tota te la dong...
Quan la veu .- Però que és això!!!- Una col.- Un fenomen !!! No ho havia vist mai.- Com que porto el xurrac te’n tallaré un tros.Sense peresa en fa dos meitats. - Així en tens prou? – No que sols volia quatre fulles,...- Bueno, la tornarem a partir...La Roser que guaitava i s’adona del que passa, s’atansa i... – Dóna-me’n un trosset a mi també - Mira si en vols ... Si en voleu us en quedeu un tros cada una... i l’altra per casa que en tindrem fins que s’acabi,...- Saps, Quimet, que això no es veu en lloc... És la col més grossa que he vist mai.- Tu que ho diguis... L’haurem de pesar.A veure al Pep que treballa al Sindicat en busca d’una bàscula.
Quan han posat damunt els trossos tallats que era la col sencera, i han vist la burca que marcava...
- No pot ser... - Deu quilos i... tres-cents cinquanta grams...............................................................................
El politiquet que sempre aprofita la ocasió hi ha posat no la cullera, el cullerot.
- Almenys vosaltres us ho partiu com a bons germans, no pas els de Madrid que procuren quedar-se tota la COL i en donen quatre fulles de les vores, no de les de dins que son bones per tot, fins per fer-les servir d’ensiam amb un rajolinet d’oli, uns granets de sal i vist no cist de vinagre del bo..................................Avui, és verídic. Valgui com a homenatge del AVI del poble, en Quimet Rocamora ---------------------------------------------------.2.-CAFÈ I COPA.-- LA PARDALERA FOLLADA.
02 Octubre, 2008 21:39
Publicat per anforsa,
General
- 2.- CAFÈ I COPA --. Portava un feix de papers, no sé on anava tant dematí. El cas és que n’hi ha caigut un i quan li he plegat i li dava, m’ha dit : Ja te’l pots quedar, total pel que hi he posat. Com si t’hi vols torcar... Mira noi, per molt que digui, ningú en fa cas, tots son molt savis.
- M’he apartat d’ell, fins em sabia greu llegir davant seu, per que si no li dic que té raó, potser se m’enfada i no m’interessa, què posaria al bloc? Jo no imagino tant. Ha marxat al seu pas sense girar-se. Quan a set un llarg camí davant meu m’he parat i el paper s’ha posat a l’altura d’ulls i a llegir.
- Volen que ens fiem del que diuen, i com és sabut, ser polític és saber dir una mentida com si fos una veritat, però com que tant ens han enganyat que ja no ens fiem d’ells de cap de les maneres. Que si no hi ha Crisis, que no més son pessigolles...Que son quatre dies, que som molts rics, que fins us retornem diners dels que us recaptem, per que en sobren a totes les caixes i no sabem que fer-ne... i com que som, el que som, doncs, teniu per fer un parell de cafetons, i no patiu massa i poseu-vos tranquilets, que això és com una tronadeta que ni fa baixar els barrancs... I és clar, tots ens hoooo creiem!!! ... I fins aquests del Estats Bullits que saben bullir patates a favor seu, que s’han mogut per fer negoci alguns, arruïnant als altres, que fan veure que es barallen entre ells i son més amics que gos i gat, si, si, que es barallen que miolen i borden però cadascú defensa els seus interessos i a vivir, fills meus, fills meus, fills meus...!!!
- Ells ja saben que es tot molt greu, però no ho diran. Tot em recorda, que fa molts anys quan jo era petitó, allò de quatre o cinc anys que els clatellots que et donen, indefens que és un, t’entren fins dins i no se’n va de la memòria. Doncs com dic, un jovenot per guardar els dinerons, pocs, que recollia o estalviava del que li donava la mare, si, la mare, eren elles els que donaven els perrots- monedes de cinc o deu cèntims negres com el carbó – rumiava on guardaria aquell tresor. Tenia por que algú trobés l’amagatall i s’esmerçava per que el lloc era el tot. A l’estable, no. Al quarto de les eines, ho remenarien...No! I així mirant i mirant va sortir al carrer, a la paret de tàpia de la casa, allí hi havia un forat... home!,aquí, si, si, si...
- Era la pardalera, un forat petit per entra-hi els pardals com si fos un topí posat allí incrustat a la tàpia.
- Aquell dia, els vint-i-cinc cèntims que tenia a ma, els diposità al forat, clinc,clinc.... Ja son dins. Quin bon lloc, aquí...! El noi marxà satisfet, quina troballa, un èxit. Fins la setmana que ve que en tindria més... El lloc ideal, que tranquil
- No passaren gaires hores que un pardal que volia pondre per allò de la descendència, portava al niu fato per acomodar-lo. Amb les potes, amb el bec... Això fa nosa, fora, fora, fora.. I al terra de terra les cinc peses queien sense fer soroll per que el panal era pols.
- Tampoc el rellotge tenia presa en arribar al pròxim diumenge, però una veïna si que en tenia de presa per que era hora de tirar l’arròs i no en tenia .però si que en tenia la Maria de la tenda i calia sortir de casa i... Sabem que les dones miren més a terra que al cel, no sé el per que...encara que resin al cel... Davant del seus peus una monedeta negreta que amb el grogós del panal es distingia...feien com una bandera, com un sol negre i la pols rodejant-lo.
- Mirà a tots costats i sentint-se sola, s'ajupí, collir, i mira, que demà torno a sortir a la mateixa hora per molt que tingui arròs, però encara pensava el primer que l’ull mig guerxo li deia que s’ajupís de nou, i tornem-hi, i tornem-hi... No so creia... Un miracle,La dona es sortia de mare.
- Arribà el diumenge i el noi que la seva collita la tenia ben guardada segons ell, volia repostar, vull dir que les sobres farien cap al cau.
- Allò del interès que tots tenim el feu posar els dits a la pardalera. Tres ous, han criat!!!!! Amb els ous faré una truiteta, que bona. Però... QUÊ? Només plomes, plomes...res més.
- Com que ja ningú es fia de res... Qui sap si trobem el niu follat.
------------------------------
CAFÈ I COPA .- RETORNEM DESPRÉS DEL PARÈNTESI...
01 Octubre, 2008 18:29
Publicat per anforsa,
General
CAFÈ I COPA.- Després d’uns dies en que el politiquet, no ha estat massa fi, ho dic amb sorna, per que... sembla que ara ha tornat al moviment de ma i boli sobre el paper i contant les seves batalletes, que ja en té un reguitzer d’escrites.
Avui ja l’he trobat com cal.
Va anar, sembla ser, a un viatge de l’Inserso com fan molts del poble i de totes les comarques , és a dir d’arreu, i que els donen pa i formatge, diríem, bons plats de festa, que paguen, si, però les mestresses no han de fer cap esforç a la cuina, ni veure si l’arròs és cru o enganxat, ni els llits, ni rentar la roba, ni passar baieta..., i això val un imperi per eixes dones que s’han esmerçat tota la vida a rosegons per fer el més possible per a tots i com que no s’ho havien vist mai sent treballadors de cases seves, per que els pistrincs no arribaven, ara des de que tot això està establert, quan arriben al cobro, que en diuen per aquí. ja està, s’apunten a alguna estança en llocs de categoria i a pan i cuchillo , a veure mon que ni somniaven que existís i per les nits a la sala del hotel, ballaruga que les cames balles jotes, i acudits de rialla i somriures de corbatí per recordar festes majors passades i viva la Pepa, que el viure son quatre dies i com millor t’ho passis...
Sembla que no ha tingut temps d’agafar el boli i el paper i solcar damunt del blanc com si llaurés amb el matxo en temps de joventut per que d’històries sempre en té a ma com si fos una biblioteca oberta al públic on els llibres esperen la ma amiga que se’ls emporti per fullejar-lo i llegir-lo amb la cobdícia de l’afama’t de menjar lletres
Esperarem a demà a veure que ens cou en eix forn de la seva dialèctica, quin sondroll ens dona que ens faci pensar en coses d’interès. Esperem.... -----------------------------------Nota.- Avui amb la ajuda impagable dels tècnics, per que jo no me’n sortia, tenim en el bloc GOOGLE ANALYTICS. No em caldrà contar les visites i hits per tenir-ne una noció exacta, ja que ho farà el G.A. – En la anterior etapa que va des del 20 – 3 – 08Fins 30 – 9 – 08 les visites registrades han set segons el contatge: VISITES—3468I HITS – 8568.—POSTS ENTRATS --152 distribuïts en varies categories en 204 dies. A la edat meva de setanta set anys, i sent un analfabet en informàtica, em posa content i estorat, ara també humil per haver pogut gaudir d’una experiència que mai m’hauria passat pel cap de poder-la tenir a ma. Agrair a aquestes persones que fan capaç que puguem sentir- nos alegres, contents i quasi satisfets. L’avi Anton.