CAFÈ I COPA --UNA COL DE RECORD
03 Octubre, 2008 20:45
Publicat per anforsa,
General
CAFÈ I COPA .- Avui, segurament que, el politiquet farà cap a l’hort, però abans se’n va a caminar una mica. No ha matinat massa. Una mica d’aire el fa tossir i els de casa li han barrat el pas quan volia anar-se’n com els altres dies i ser dels primers de sortir del seu carxau i del poble. Com que molts que estan com ell matinen, van a l’hort i si no hi tenen massa feina a hora d’esmorzar, això de entre nou i deu ja tornen – avui molts amb cotxe i és com si anessis amb patinet, peu damunt i a córrer, no és com a la seva joventut que entre ensellar el ruc amb albarda, sàrria ,posar-hi els estris, arribar al tros ... era un martiri i temps perdut i a cansar-se que a peu no es cau de cavall - , doncs, com deia a bonhora ja tornen.
Ha trobat al Quimet, el que aquest any va ser obsequiat amb el títol de més vell del poble – no és cert – és representatiu. La Associació de Jubilats cada any en la festa, en nombra un. Seguim doncs. Se l’ha trobat. Al veure’l ha parat. Ha baixat del cotxe. I la xarreta comença Poc tenen que fer i aprofiten la ocasió Que si tu, que si jo i s’ha fet un bon grupet entre ells i unes dones que van o tornen del metge o van a comprar, per que si el tiberi el tens a casa... això que guanyes.
El Quimet que a la seva edat sembla un xicot de quinze anys, amb bona parla, una mica socarrona i sempre amb l’acudit a la boca...
- Saps noi, que ahir vaig collir la col més grossa que mai havia fet a l’hort?- Tu ets un bon hortolà i d’experiència... Enguany han sortit coses grosses, préssec, cireres... Va ploure a temps i tot és u del rec de dalt del cel al xorrillo que sembla que si pixi un gos.- Res, home, res... que les manetes també ho fan.Una dona que vol fer-se l’entesa i simpàtica esclata : - Una cosa mai vista...Totes volen posar-hi la cullerada i el Quimet s’estarrufa com un gall d’indi.
-Vaig tenir que prendre el cotxe, per que no la podia... - Es que tu el cotxe t’agrada, et recordes dels temps del tractor... Anar un ditet damunt terra...- Hola, Miquela, que ja vas fer bon caldo.La Miquela que vol fer plaça, s’esbarra amb paraules. Per que ella, ahir, li demanar al Quimet quan passava per davant de casa seva un brotonet de bròquil o quatre fulles de col si les tenia.- Si, dona, si. Si en vols no costa gaire, però en tindràs per uns quants dies de fer caldo.
Va frenar el traste i obrint la porta del darrere va ensenyar-li la col.
- Si la vols tota te la dong...
Quan la veu .- Però que és això!!!- Una col.- Un fenomen !!! No ho havia vist mai.- Com que porto el xurrac te’n tallaré un tros.Sense peresa en fa dos meitats. - Així en tens prou? – No que sols volia quatre fulles,...- Bueno, la tornarem a partir...La Roser que guaitava i s’adona del que passa, s’atansa i... – Dóna-me’n un trosset a mi també - Mira si en vols ... Si en voleu us en quedeu un tros cada una... i l’altra per casa que en tindrem fins que s’acabi,...- Saps, Quimet, que això no es veu en lloc... És la col més grossa que he vist mai.- Tu que ho diguis... L’haurem de pesar.A veure al Pep que treballa al Sindicat en busca d’una bàscula.
Quan han posat damunt els trossos tallats que era la col sencera, i han vist la burca que marcava...
- No pot ser... - Deu quilos i... tres-cents cinquanta grams...............................................................................
El politiquet que sempre aprofita la ocasió hi ha posat no la cullera, el cullerot.
- Almenys vosaltres us ho partiu com a bons germans, no pas els de Madrid que procuren quedar-se tota la COL i en donen quatre fulles de les vores, no de les de dins que son bones per tot, fins per fer-les servir d’ensiam amb un rajolinet d’oli, uns granets de sal i vist no cist de vinagre del bo..................................Avui, és verídic. Valgui com a homenatge del AVI del poble, en Quimet Rocamora ---------------------------------------------------.