RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
31 Març, 2008 19:49
Publicat per anforsa,
General
POSTRES ...
VESTITS DE PAPER.
Desfilada de vestits de paper a la Torre de l’Espanyol – 24 – 2 – 08Escrit d’Antoni Fortuño – 26 – 2 – 08.La meva neta Miriam va actuar per primera vegada. ---------------------
Catifa vermella en la passarel·la,
Sabates tenses, fina pastorella
Erecta cintura. Immòbil el cap.
El vestit circula olor de princesa,
Corbes marcant-ne en la figura impresa
Que camina reina d’aquest taulat.
Marca el pas de temps amb fina cadència,
Ensenya l’orgull de digna vivència
Amb hàlit de jardí, flaire floral.
La veu viva explica i controla l’eina.
Narra i recita, concòrdia en la feina...
El públic s’emmiralla amb Oh!! cantat.
Ja surt del quadre la visió primera
Que ha mantingut els passos fina i encisera...
L’aplaudiment brolla en càlides mans.
Ha complert la cuita. Ara n’és contenta.
Quanta joia al aire! Goig no s’inventa...
Ara gaudeix a galtes petó i abraç.
..................................
És el treball amb paper que don joia...
Mans experts han brodat eixa toia
Que jove núbil ha dignificat...
Seguiran vestits, compliran la meta,
Matèria exalçaran ben feta,
Lluïssor de cos brollarà exultant.
Sorgeix brotims d’Ohs davant meravella,
Els passos no paren, carícia és bella
Els ulls s’omplen d’esgarips i parrups...
Molta és la feina, dignitat de noble
Seriositat que empeny ales el poble
En oriflama i naixement de llum.
La llum embelleix el pas de la fera
Que compleix el ritus en roja llera
Sadollant l’aire amb aura triomfal.
Brodats sedosos enlluernen l’aire,
Constants belluguen inundant del flaire
Que els cossos transmeten vibrant-ne al pas.
Una rera l’altra lluint les joies
De vestuari excels, lloables boies
Que es passegen per el jardí dels déus.
Com deeses afronten fugaç glòria,
De sa vestimenta se’n farà història
Tots hi convenen, una sola veu.
..........................
Dia de bon record. Quina festassa...!!
Que uns papers senzills puguin ser vestits...!!
Que agulla i mans transformin arbre en gasa...!!
A qui s’escarrassat jo vull aplaudir.
------------------------------------------
Primera poesia que penjo en el bloc. I és que la meva neta junt amb un estol de noies i dones del poble tingueren la gosadia de fer un pase de models de vestits de paper. A totes dec felicitar. Semblava que ho havien fet sempre. Professionals. Agrair a l'Associació de Dones la Bassa d'oli per l'iniciativa i als dirigents de Mollerusa per desplaçar eixa col·leció a la Torre. Crec que és la primera vegada que ho fan. L'èxit va ser apoteósic. Refermo les meves gràcies a tots per la vetllada.Anton.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
30 Març, 2008 18:33
Publicat per anforsa,
General
- 25.- Més val que et trobin en falta que no pas que facis nosa. -Ho pensava per mi, no per cap polític... Je, je... -.
- 26.- Tothom vol estar al rovell de l’ou. No pensem que si no fos per la clara el rovell se’ns assecaria. I no per el canvi climàtic.
- 27.- Ningú vol perdre. Ningú vol deixar-se les calces, per això més d’un se’l pot veure amb la bossa de la caca refregant el cul per terra com si fos un infantó. - Hi ha cada misèria ...!
- 28.- Fer-se el pecador, el pobre i a les primeres de canvi actuar amb prepotència, és vertaderament indecent.
- 29.- Quan de l’altra part de mon arriba un carregament de pebrots, és que volen demostrar-nos que aquí no en tenim i volen colonitzar-nos?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
29 Març, 2008 17:02
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Dilluns de Pascua. Us heu menjat la mona?
-- Un pastisser volent fer davant del poble un pols a favor d’una qüestió important es posà en l’obrador a treballar per deixar ben clara la seva posició. Les mones era una feina que dominava i quan les va tenir fabricades les va exposar en l’escaparata de la botiga per fer ganyetes a tots els que amb paraules i fets, deixen de fer el que haurien de fer per compromís, sobre tot els polítics i politiquets per defensar el que ell es comprometia en l’exposició. Darrera el vidre i en lloc preeminent havia col·locat la muralla xina feta de crocant,En segona posició figurava un vaixell de guerra amb la insígnia anglesa. Ja més avall i bastant més petit un toro de xocolata. I per últim en un racó una barretina catalana. Damunt de les quatre mones un rètol molt ben fet que deia : Qui es el valent que conserva la Llengua?
Una muralla és una protecció. Un vaixell de guerra un atac al veure’s l’escomesa que pot venir. El toro de xocolata pot desfer-se amb la calor. I la barretina...? Es cosa de cap, si senyor, de cap i no per guardar el cabell si no preservar les idees. Que hi afegiu ???
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
28 Març, 2008 21:36
Publicat per anforsa,
General
eralRECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
28 Març, 2008 21:25
Publicat per anforsa,
General
23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...
24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
27 Març, 2008 20:18
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Homenatge a un gosset. El RAI, un tequel preciós - retroactiu - . Quan avui, el gosset que tinc m’ha portat el tornavís i la clau anglesa que li havia demanat per reparar una aixeta d’aigua de la granja, m’ha dit amb la seva suavitat de ganyol : El visitador – un noi que l’envia l’empresa per veure com va l’aviram – ha perdut una revista i potser li farà falta. – Va deixeu estar que tenim feina. – Com que no li manava res ha desaparegut del meu davant. He acabat la reparació i he sortit al carrer. Una mica lluny estava esgarrapant a la terra llaurada de la parada contigua amb deliri no massa comú. Allí al costat del seu treball hi havia la revista que m’havia dit. També els ossos rosegats, nets de carn, d’un pollastre. Com que sé que de vegades en colga algun per si un dia té gana i no disposa de menjar fresc, quasi no en feia cas. He caminat fins ell per interessar-me per la revista. Abans d’acotxar-me per collir-la he vist la portada que es referia a una troballa d’una mandíbula antiquíssima d’un predecessor humà. Ja a prop del RAI ha tornat a suavitzar el seu ganyol dient-me : Va, home, ajuda’m a enterrar aquest esquelet. Així quan vinguin d’aquí a milions d’anys els d’altra galàxia trobaran restes de la nostra manduca. Volia fer-li un petó. I després diem que els animalons no son intel·ligents. Abans d’acomiadar-nos, Rai, potser saludessis a qui... – g HU – GUET, gHU-GUET. – Si, que siguis agraït ..
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
27 Març, 2008 17:43
Publicat per anforsa,
General
- 21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...
- 22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.
- 23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
26 Març, 2008 20:37
Publicat per anforsa,
General
- 16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.
- 17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.
- 18.- Sents que et sento. Estem a prop. Un al menjador, l’altre a la cuina. I em persegueixes amb ta paraula i vols que et senti – normal -, que t’escolti – difícil -, que t’entengui – quasi impossible -, i que pari el meu fer i que prevalgui el teu criteri... Qui sap si el impossible es torna possible.
- 19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
25 Març, 2008 23:46
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Sobre l’aigua.- Va saltar la notícia. Va esclatar la bomba. En un poblet de mala mort – cent habitants censats tant sol – el regidor de medi ambient proposà en el ple una prova pilot. – Que ningú des d’ara escupi. Que tothom s’engoleixi la saliva i carcassos. Així estalviarem aigua. L’alcalde, home espavilat, digué : Molt bé. però per estalvi de líquid que tothom es renti les mans i si pot la cara amb pixum.- El regidor al veure que li xafaven el seu pla pilot, afegí : L’oncle Anselmo, allà dalt a la cova, com que té poca aigua es beu el pixum. Si ell ho fa i és el més vell del terme també nosaltres... I així nasqué en aquell poblet l’orinobeguda i salvà amb l’estalvi a dotzenes d’arbres de la sequera. I nosaltres que fem ?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
25 Març, 2008 21:17
Publicat per anforsa,
General
- 13.- La il·lusió com droga ens presenta la felicitat certa, segura i a l’abast nostre. De tan desitjar-la ens hi tirem de cap com ens submergiríem en l’aigua d’una bassa o en la d’una platja serena. Prompte, però ens donem compte que sols assolim apropar-nos al penya-segat de la realitat vera i contemplar al lluny, en la sima el desig nostre pintat en la inacabable profunditat on no podem arribar si no es per esbarrar-nos.
- 14.- Escoltava el soroll del silenci. Era entubat. El seu habitacle era la UVI.
- 15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l'estiu... Qui sap si ella el volia calentonet. Quina pífia hauria fet!!
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
24 Març, 2008 20:03
Publicat per anforsa,
General
- 11.- Un vell del poble s’aixecava per les nit i anava de casa en casa dels seus jornalers i els canviava el lloc d’anar a treballar al dia següent. Se’n tornava a dormir i al cap d’unes hores retornava per el camí trillat abans i els manava que anessin a un altre tros. I així fins que es feia de dia. Al fer-se de dia ningú sabia on tenia que anar i aleshores es presentaven a casa del amo i el despertaven per saber si havia canviat de parer. Coses de l'antigor. També ho fan ara, els amos...
- 12.- En el seu vocabulari blasfem hi va incloure la paraula: - Collons !! -. I ben admirativa i amb bon xorro de veu, profunda i segura. I és que en aquells temps dir paraules gruixudes era pecat no mortal, però que no es podia anar amb collonades. O religiós o civil, algú hi posava fre i podia costar car l'anar dient paraules que el diccionari acceptava,però el régim constituit no pasava per alt.Avui, sembla que qualsevulla conversa, diàleg o monòleg és preceptiu posar-n’hi alguna per reforçar i dar consistència.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
23 Març, 2008 20:28
Publicat per anforsa,
General
- 8.- Deia que tenia tant amor a l’empresa com a la seva dona. Clar que la seva dona era la propietària de l’empresa on treballava. On li pagaven el sou que, potser, ni es mereixia, però estimant-se a l’empresa, hi sortia guanyant,
- 9.-Quan es casà, a la seva muller, l’anomenava RITA. Després, al cap d’un temps de casats li feia el nom més llarg i la cridava per MARGA – RITA. No es va saber mai el per que, però podia fer referència a ser-ne considerada com aquella flor que es desfulla per endevinar quelcom o bé per que la trobava quasi sempre a-marga.
- 10.- De vegades és millor olorar la merda fresca o seca que escoltar certes converses. Ara que olorar, et pot perjudicar. En canvi, el escoltar et pot posar sobre avís de quelcom que pot preocupar-te seriosament.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
22 Març, 2008 17:41
Publicat per anforsa,
General
- 4.- Evolucionar és no quedar-se sempre en l’infantesa de l’intel·lecte també.
- 5.- Que costa dir: - Celebro la teva opinió, però no tindràs pas el meu consens.
- 6.- Si vols oblidar, no recordar, fer cas omís del fracàs, pensa que pot ser-ne una superació si li dones crèdit i l’escoltes. El fracàs pot tenir la missió de retornar-te al camí desitjat de la victòria, per que és l’ultima batalla la que no es pot perdre, i, fins morir poden quedar-ne moltes. Val més que suïs i t’eixuguis el front, pensis, reconsideris i comprenguis que el fracàs pot ser la teva victòria.
- 7.- Quan un és condescendent, el prenen per babau. Quina pena !!
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
21 Març, 2008 21:35
Publicat per anforsa,
General
ANEU A LA PÀGINA PRINCIPAL I BUSQUEU - RECOPILACIO DEIXALLES 1 -- ALLI LES ANIRÉ ENGANXANT TOTES LES PUBLICADES. PER TOTS SERÀ MÉS FÀCIL D'ACCEDIR-HI. GRACIES I PERDONEU LES MOLÉSTIES.--ANTON.
Enhorabona!
20 Març, 2008 19:07
Publicat per anforsa,
General
Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!