12.07.10
Activistes de Salvem el Gaià reivindiquen el cabal ecològic en el marc del Big Jump
Unacolla d'activistes de Salvem el Gaià ha participat avui a la Torre d'enGuiu, a El Catllar, en un simulacre de bany per a reivindicarl'establiment del cabal ecològic. Aquesta acció s'emmarca en el BigJump, una campanya conjunta celebrada a tota Europa per a reivindicarels nostres rius.
En el transcurs de l'acte s'ha llegit elsegüent manifest:
"La Directiva Marc de l'Aigua de laUnió Europea d’octubre de l’any 2000 va obrir, finalment i per via legislativa,la porta a la recuperació de la biodiversitat tant aquàtica com terrestre delsnostres rius, i els de tot Europa, així com dels seus cabals i de la qualitatde les seves aigües. Malauradament, resta molt per fer. Toti que l’estat d’alguns rius ha millorat, les pressions dels estaments políticsi econòmics que utilitzen els rius com a simples eines de creixement econòmic,només poden ser contrarestades per l’acció d’una part de la societat que volanar més enllà de les raons merament econòmiques, respectant la vida i aquestplaneta: un planeta ple d’aigua, del qual només un 2,5% és aigua dolça. Peraquest motiu, des de l’any 1995, diferents grups de tot Europa ens posemd’acord per saltar alhora en els nostres rius i reivindicar que tornin a sernets i plens de vida. D’aquí ve el nom “Big Jump” (“Gran Salt”). El riu Gaià té el trist honor de ser unriu que no desemboca en cap mar, llac o riu del que fos tributari, doncsdesemboca en un polígon petroquímic. La dessecació dels seus últims kilòmetresha implicat la mort d’un riu, i l'agonia d'un ecosistema del què només enresten algunes pinzellades escadusseres. Degut a interessos econòmics, laindustria petroquímica porta dècades imposant la mort hídrica al riu, que havist desaparèixer la seva fauna ictiològica, la seva vegetació de ribera i elcorredor ecològic que conformava . Per altra banda, la falta de cabals a la Planade Tamarit, ha comportat una degeneració de la mateixa, amb la intrusió salinaa l'aqüífer i la falta d'aportació de sorra i còdols a la platja.
Les mesures polítiques sempre han estat insuficients i toves, perquè beneficis iocupació, malauradament, acostumen a prevaldre sobre la natura, iconseqüentment sobre la vida. El riu Gaià, com la resta de rius catalans, haservit per abocar brossa, runes, i fins i tot per encabir un col·lectord'aigües fecals al bell mig de la seva llera, que resultarà un escull sifinalment s'assoleix el tan anhelat alliberament de cabal ambiental. Esperem doncs que la pressió popularporti les administracions responsables a superar un model econòmic insostenibleque espolia la natura sense pensar en el futur, en les properes generacions imolt menys en la resta d’éssers vius. i que podem veure en breu la gentretornar a gaudir i banyar-se en les aigües dels nostres rius.
Fins i tot ara, quan la DirectivaMarc de l'Aigua, d’obligat compliment als estats de la UE, hauria de ser unesperó perquè societat, polítics i empresaris s’unissin per recuperar labellesa i riquesa dels nostres rius, tot un reguitzell de maniobres especulativescontinuen, hores d’ara, amenaçant les seves ribes, fauna i flora que d’ells endepèn. Macroprojectes esportius, nous polígons industrials, sobreexplotacióagrícola de cabals i aqüífers, purins, muntanyes de sal, etc. Polítiques defets consumats contra lleis llunyanes. Ambició i visió a curt terminienfrontats a una planificació i aprofitament sostenibles (compatibles fins itot amb activitats econòmiques que depenguin de rius i cabals vius ipreservats) i a un món millor i més viu que deixar als que vinguin darrera.
Som al riu Gaià, però podria ser qualsevol altre riu; tots ells estan enperill, tots ells necessiten gent conscient que vetlli per ells en aqueststemps foscos que, potser, només potser, portin nous temps de més amor per lanatura i de més responsabilitat sobre els nostres actes i llurs conseqüènciesfutures. Esperem dons que aquest siguil'últim Big Jump de secà, i que ens poguem retrobar l'any vinent al tram baixdel Gaià amb els peus en remull veient com el riu recupera la vida que no lihauria d'haver estat mai arrevassada.
Salut i Gaià
Baix Gaià, 11 de juliol de 2010
(0) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent