Aquests dies s’està parlant de nou de la construcció de la central eòlica de la Voltorera, a la Serra de Miramar o Carbonaría. La serra de Miramar és, doncs, en perill i, amb ella, una bona part de la població de rapinyaires i altres ocells planadors d’Europa. Perquè, com se sap, aquesta serra és de vital importància per a la migració de la major part d’ocells planadors de l’Europa occidental. En dies en què no llu el sol, cosa que és força freqüent a la tardor i a la primavera, aquesta mena d’ocells es veuen obligats a migrar utilitzant els corents de vessant, és a dir, han de migrar resseguint les carenes de muntanyes. En un viatge de Nord a Sud, és a dir, d’Europa a Àfrica, o viceversa, hi ha a quasi tot el camí moltes carenes per a triar, hi ha moltes muntanyes, al nostre País... El més lògic és, un cop travessat el Pirineu, resseguir la serralada Transversal, els Catalànids, que són plens de bones carenes per al vessant, mercès als vents de marinada i al Mestral o Serè.Però, a l’alçada del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà les carenes esdevenen un coll d’ampolla, és a dir, es van estretant estretant com un embut i, al final, sols n’hi ha una, la Serra de Miramar. Des de la falla del Gaià, amb les darreres estribacions de les serres de l’Alt Gaià, i la falla del Francolí, amb l’inici de les Muntanyes de Prades, els ocells que volen fer un viatge migrador resseguint carenes han de passar, per força, per Miramar.
Aquest és un fet ja constatat científicament mercès al programa Pernis de l’Iinstitut Català d’Ornitologia (ICO). Tanmateix, cal dir que la central estaria plenament al bell mig de l’àrea de campeig de l’únic trio poliàndric reproductiu d’àliga perdiuera que tenim al País, altrament el primer descobert a tot el Món. Recordem que l’àliga perdiguera o cua-barrada (Hieraaetus fasciatus) és una espècie catalogada de molt sensible i que compta amb menys de 65 parelles nidificadores a tot Catalunya.Doncs bé, aquesta zona privilegiada per a la migració de les aus, és actualment amenaçada per la costrucció imminent d’una central eòlica que, molt probablement, provocarà la major mortalitat de rapinyaires d’Europa!!!
El Bosc
de la Marquesa
i Punta de la Mora
és l’espai més emblemàtic del litoral del Camp de Tarragona, i és alhorael símbol del triomf de la mobilització
ciutadana tarragonina i del moviment ecologista envers la preservació dels
espais naturals meridionals. La seva conservació com a Espai d’Interès
Natural, ha esdevingut un referent i ha motivat l’efecte dominó cap als
espais més propers: la desembocadura
del riu Gaià, els Muntanyans i Salats de Torredembarra, el Gorg de Creixell, la Platja Llarga, i
l’anella agroforestal de Tarragona.
Pel que fa
referència a la gestió mediambiental de l’espai, cal reconèixer el mèrit
d’haver aconseguit un projecte LIFE i haver endegat una interessant tasca
pedagògica i de descoberta per als ciutadans. Però en canvi, el que no s’ha dut
a terme ha estat la gestió forestal de l’Espai. Si a més a més, s’afegeix la
complexa relació de competències que hi ha entre les diferents administracions
públiques sobre l’EIN, i la imminent creació de l’Anella verda agroforestal
tarragonina, fa que s’hagi de crear un ens supramunicipal que configuriel Pla de Gestió del Bosc de la Marquesa.
Un Pla que no
pot anar deslligat del projecte de gestió de l’Anella verda agroforestal
tarragonina, i que no hauria de permetreque
projectes com el Camí de Ronda i el Passeig de la Platja Llarga de
Tarragona,redactat per la Secretaria de Costes de
l’Estat, es puguin tirar endavant, ja que suposarienuna ferida mortal i irreversible per a l’EIN. El
Bosc de la Marquesa
ja disposa d’una xarxa de camins perimetrals, transversals i longitudinals, de
terra i d’arena, i no té cap necessitat d’eixamplar el camins existents. Cal
evitar una major pressió antròpica sobre l’EIN, i s’ha de regular la seva
mobilitat. S’han d’obviar les neteges del sotabosc i s’han de realitzar d’una
manera molt acurada les esclarissades del bosc, per tal de preservarun dels millors savinars litorals(Juniperus phoenicea lyciae)que
es conserven a Catalunya i un sotabosc molt divers i ric amb espècies com el
llentiscle, l’arçot, l’aladern, l’arítjol, l’ullastre, el margalló, el
lligabosc, el càdec, el garric, l’esparreguera boscana, el bruc
d’hivern, l’estepa blanca, el romaní,..., que serveix d’aixopluc per la
fauna. Cal aturar l’extracció d’argila groga dels penya-segats de la platja de la Cala Fonda (“Waikiki”)
que provoca una gran erosió, regular l’accés motoritzat a la zona tal com s’ha
fet aquest estiu, recuperar els marges de pedra seca, instal·lar el Centre
d’Interpretació de la natura al Mas Grimau i millorar la senyalitzacióde l’espai.
En definitiva, la supervivència del Bosc de la Marquesa està en perill,
i només depèn d’un Pla de Gestió que reguli els seus usos, que tingui un
pressupost real, i que senzillament el protegeixi d’amenaces absurdes i
irracionals. És necessari que s’incorpori veloçment al futur Parc Natural
de les Terres del Gaià.
Lluís Estamariu i Lola Paniagua
Plataforma Salvem la
Platja Llarga, cala Fonda (Waikiki) i Roca Plana
M'agradaria
explicar-los totes aquelles actuacions que ha fet el govern de
Tarragona i les que farà en el futur per tal que vegin un futur
optimista per al Bosc de la Marquesa i les platges del voltant,
incloent-hi la platja Llarga, així com per a la resta del nostre
municipi.
Entenc i comparteixo la seva preocupació per aquestes
zones del nostre litoral, que combinen uns extraordinaris valors
naturals, culturals i paisatgístics amb una hiperfreqüentació, sobretot
a l'estiu, que fa perillar la seva conservació si no ens posem d'acord
tots els agents interessats: govern municipal, ciutadans, entitats,
DMAH, ministeri, etc.
El govern local comença a fer els deures.
Per primera vegada en molts anys hi ha hagut un control de la guàrdia
urbana al Bosc de la Marquesa i a totes les platges del municipi. S'han
evitat les acampades, s'han denunciat les agressions i les conductes
incíviques tant al bosc com a les platges, i hi ha hagut informadores
ambientals durant tota la temporada d'estiu.
L'Ajuntament ha
entrat a formar part de la xarxa de custòdia del territori per tenir
les millors eines a l'hora de preservar els espais naturals de tot el
seu terme municipal i, pel que fa al Bosc de la Marquesa, buscarem la
fórmula de gestionar-lo conjuntament amb totes les administracions
competents, amb la propietat privada i amb Depana, contribuint a
l'execució de les actuacions previstes en el pla de protecció del medi
natural i del paisatge del PEIN Tamarit-Punta de la Móra, elaborat pel
DMAH, i en el pla d'ordenació redactat per Depana, amb tot allò que
comporta (senyalització, potenciació del savinar, regulació d'accessos,
etc.).
Hem signat convenis amb Depana, La Sínia, els voluntaris
forestals i la SES (Societat d'Exploracions Submarines) per tal de
protegir i difondre els valors naturals del litoral i dels rius, camins
i zones forestals del nostre municipi, i per executar projectes de
restauració dels marges del Gaià i el Francolí i d'una reserva marina
al llarg del nostre litoral.
Amb la nova aprovació inicial del
POUM quedarà protegida tota la plana de Tamarit, desapareixen els
desenvolupaments urbanístics previstos al costat de la platja Llarga i
al Pont del Diable i, amb la incorporació d'un catàleg d'espais
naturals, es defineix una anella verda de sòl no urbanitzable a
protegir que connectarà amb les zones verdes urbanes que es
desenvoluparan a tot el municipi.
Pel que fa al projecte del camí
(camí, no pas passeig) de la platja Llarga, està ja en la fase final.
Inclou un sender de fusta per respectar les dunes que hi ha i facilitar
la regeneració dels trams que han estat sotmesos a tot tipus
d'agressions, la protecció de l'entorn dunar, la millora del sanejament
de tota la platja, la integració paisatgística de les instal·lacions,
la plantació de vegetació autòctona arbrada, arbustiva i dunar, i
l'ordenació i limitació dels aparcaments a l'àrea que actualment ocupen
els cotxes però retirats de les dunes i amb places només per a la Creu
Roja, discapacitats, serveis, etc.
La resta de vehicles hauran
d'utilitzar un altre aparcament que s'habilitarà a l'altre costat de la
via. Així mateix, l'enllumenat serà el mínim necessari i limitat a les
zones actualment urbanitzades.
Moltes de les actuacions que farem
a la platja Llarga les traslladarem també a la resta de platges del
nostre municipi, com les que es refereixen a la millora del sanejament
i dels serveis, la integració paisatgística de les instal·lacions, la
plantació de vegetació autòctona i l'ordenació dels aparcaments.
Els
vull dir que resto a la seva disposició, jo i els tècnics que treballen
amb mi, per explicar-los tot el que desitgin saber sobre aquests temes,
i com bé sap la senyora Paniagua (al senyor Estamariu no tinc el gust
de conèixer-lo personalment) el meu número de telèfon està a la seva
disposició.
L'acció d'avui s'ha suspés en part. Només ens hem trobat al
port de Torredembarra amb el Veler d'Ecologistes en Acció, que no ha
pogut sortir de port per les condicions climatològiques.
El dilluns, 20 d'octubre, membres de Salvem el Gaià sortirem del port
de Torredembarra a les 10 del matí amb el veler d'Ecologistes en Acció,
amb l'objectiu d'arribar a les 11 a la desembocadura del ri Gaià. Un
cop allí, desembarcarem per reclamar el cabal ecològic del riu Gaià.
Aquest és el manifest de l'acció conjunta d'avui de les plataformes
Salvem el Gaià, Salvem la Platja Llarga i Salvem els Muntanyans:
Manifest a la desembocadura del riu Gaià
Tamarit, 18 d’octubre de 2008
Avui, hem pogut recórrer part del litoral del Baix Gaià amb el veler
d’Ecologistes en Acció, que ha fet parada al port de Torredembarra, en
la seva campanya Banderes Negres per denunciar l’estat del litoral
mediterrani. El passat 16 d’octubre, ja van plantar una bandera negra a
la platja de Gavà, on es va desplegar una pancarta on es podia llegir
“Salvem les nostres costes”. Al Baix Gaià, tres plataformes estem
treballant per la preservació del territori. Salvem els Muntanyans de
Torredembarra, Salvem la Platja Llarga a Tarragona i Salvem el Gaià.
Ens hem aplegat avui aquí, a la desembocadura del riu Gaià, per
reclamar a les administracions competents que escoltin el clam de la
societat que demana una major protecció del nostre territori i dels
seus valors naturals. Des de Salvem el Gaià i la resta de col•lectius
del Camp, que d’una manera o altre vetllem pel la preservació del
territori, considerem necessari i imprescindible aconseguir la
protecció especial dels territoris que envolten el curs del Gaià,
mitjançant el Parc Natural de les Terres del Gaià.
Amb aquest objectiu, Salvem el Gaià presentarà les seves al•legacions
al Pla Territorial del Camp de Tarragona, denunciant entre d'altres les
agressions que pateix el litoral o els problemes ambientals generats
per la pedrera de Vespella de Gaià i reclamant, que s’estudiïn les
fórmules oportunes perquè el conjunt de les terres del Gaià i el seu
litoral associat tinguin el suficient grau de protecció per garantir-ne
la preservació dels seus valors naturals, culturals i socials.
I com no pot ser d’altre manera, l’eix vertebrador d’aquestes terres
del Gaià, el seu riu, ha de recuperar-ne el cabal d’aigua. Demanem a
REPSOL, que assumeixi les seves responsabilitats vers aquest riu
escapçat per una presa sobredimensionada, i a l’administració, que faci
els passos necessaris perquè s’acompleixin les resolucions ja adoptades
pel parlament de Catalunya i que abans de l’any 2015, data límit que la
Directiva Marc de l’Aigua Europea, estableix perquè tots els estats
membres de la UE garanteixin uns mínims ecològics a tots els riu
Europeus, el Gaià torni a ser un riu amb vida, sense oblidar-nos de la
necessitat de garantir-ne la seva connectivitat.
Per la preservació del litoral.
Per la conservació dels Muntanyans i la platja Llarga.
Per un riu Gaià ben viu.
VIII Fòrum de les Terres del Gaià
Montferri, 18 d'octubre de 2008
Benvolgudes/guts:
Amb la present us convoquem al proper Fòrum de les Terres del Gaià i
van
vuit. Es celebrarà el proper 18 d'octubre a Montferri (Alt Camp,
Mig Gaià)
al Casal, al C/ Major. És on està el bar i el Casal
del Barça. A les 17h.
Després de donar-nos la benvinguda i presentar-nos, parlarem dels
següents
temes:
1. El Parc Natural de les Terres del Gaià: Breu resum dels Fòrums i
situació actual
Persona que presenta el punt: Toni Bara
Durada del punt: 20 min.
2. Actualització de notícies dins de la campanya de Salvem el Gaià:
On va
l'aigua del Gaià?
Persona que presenta el punt: Hèctor Hernandez / Montserrat García
Durada de la presentació: 20 min.
3. Pla Territorial del Camp de Tarragona: Presentació
d'al·legacions
Persona que presenta el punt: Robert Adzerà
Durada de la presentació: 20 min.
4. Presentació de les Primeres Jornades de divulgació i estudi del
Gaià
Persona que presenta el punt: Un representant del Centre d'Estudis
del Gaià
Durada de la presentació: 10 min.
5. Una breu reflexió conjunta del profitós camí recorregut pel
Fòrum, tot i
que fa pujada i trobem trampes.
Persona que presenta el punt: Antoni Ruiz de Castroviejo
Durada de la presentació: 30 min.
Aquest blog recull les notícies i activitats de la plataforma Salvem el Gaià. Donada la pluralitat d'entitats que estan adherides a Salvem el Gaià, també hi publiquem articles i escrits que de vegades, poden no ser compartits per totes les associacions que hi formen part. Per aquest motiu, els articles i d'altres opinions que no s'hagin concensuat en assemblea, i per respectar l'opinió de totes i tots, aniran sempre signats per les persones que l'hagin redactat.
Hèctor Hernàndez
SALVEM EL GAIÀ
Entitats adherides
GATA
GEPEC
Ecologistes en Acció
Ass. Mediambiental la Sínia
La Gaianada
Junts per La Riera
Xarxa Nova Cultura de l'Aigua
Ass. Cultural Kaleodoscopio
DEPANA
ABG Torredembarra
ABG Vespella de Gaia
ABG Renau
ABG Roda de Bara
ABG La Pobla de Montornès
Alternativa Altafulla
Salvem la Platja Llarga
CGT Camp de Tarragona
Centre d'Estudis del Gaia
JERC Altafulla
ERC del Catllar
ERC La Nou de Gaia
El Timbal Associació Cultural del Baix Gaia
Joves d'Esquerra Verda de Tarragona
Associació Cultural La Pleta de la Nou de Gaia
UGT Camp de Tarragona
JERC Tarragona
Per adherir-vos o enviar-nos algun escrit, fotografies o posar-te en contacte amb nosaltres, podeu escriure'ns a la següent adreça:
salvemelgaia@gmail.com
Portaveu de Salvem el Gaià:
Josep Muntades (650190924)
